Encara que lentament, la població de balenes es recupera

Al llarg del segle XX, els dos gegants del mar més grans, la balena blava (Balaenoptera musculus) i el rorqual comú (Balaenoptera physalus), van ser pràcticament exterminats en àmplies zones del planeta per la caça comercial. Entre els anys 1913 i 1978 van ser capturades ni més ni menys que 350.000 balenes blaves i uns 725.000 rorquals comuns en l’hemisferi sud, que albergaven enormes poblacions d’aquests cetacis. L’impacte va ser tan brutal que la balena blava d’aquesta regió va quedar reduïda a només el 3% de totes les que hi havia abans, segons càlculs de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN).

I, no obstant això, després de 40 anys de prohibició oficial de la caça industrial, les poblacions d’aquests animals s’estan recuperant. Així ho constata un estudi publicat en la revista African Journal of Marini Science, que recopila més de sis dècades de registres i observacions. La conclusió és que des del 2012 s’està produint un important augment de deteccions d’aquests cetacis, perquè el 95% de les observacions realitzades entre 1964 i 2025 s’han realitzat a partir d’aquest any.

Les observacions d’exemplars en la zona analitzada, davant de Sud-àfrica i Namíbia, estan augmentant des de principis d’aquest segle. Gairebé una vintena de registres des de principis de segle per a la balena blava i fins a 76 per al rorqual comú, a part de sis encallaments.

Són xifres que no suposen, ni molt menys, la recuperació d’aquestes espècies, però sí un esperançador indici de cara al futur. Cal tenir en compte, segons assenyala l’estudi, que entre els anys 1973 i 2014 tan sols s’havien vist quatre balenes blaves i dos rorquals comuns en aquesta regió de l’Atlàntic sud-oriental.

Les balenes blaves continuen estant catalogades com «En Perill Crític d’Extinció», en tant que el rorqual figura com a «Vulnerable». Algunes estimacions creuen que aquesta última espècie pot haver aconseguit ja el 30% dels efectius que tenia la seva població original, prèvia a la matança industrial.

Un informe del 2002 va estimar el nombre de balenes blaves existents en el planeta entre 5.000 i 12.000 exemplars a tot el món, localitzats en almenys cinc grups.

No són les úniques balenes de les quals es constata la seva progressiva millora. Passa el mateix amb la balena geperuda (Megaptera novaeangliae), la població mundial de la qual va arribar a reduir-se més d’un 90% i va quedar a la vora de l’extinció. Però ara, segons l’últim informe de Nacions Unides sobre espècies migratòries, les polítiques de conservació globals han aconseguit allunyar a les balenes geperudes de la desaparició.

El cas de la balena geperuda

L’activitat humana va reduir dràsticament la seva població fins que, segons un recompte elaborat el 1950, a mitjans del segle passat en aquesta regió del planeta tan sols quedaven 450 individus.

En aquests moments s’estima que existeixen uns 80.000 exemplars adults de balena geperuda, dels quals uns 50.000 habiten en les aigües de l’hemisferi sud i la resta, en el nord del Pacífic i nord de l’Atlàntic. Una de les espècies més rares del món, la balena franca glacial, també coneguda com a balena dels bascos (Eubalaena glacialis) ha tingut durant l’últim any més cries que en algunes temporades recents, la qual cosa desperta unes certes esperances sobre el seu futur, encara que els experts adverteixen que això no és suficient encara per allunyar l’espècie del risc d’extinció.

La balena franca glacial compta amb una població estimada de tan sols 384 exemplars i va en lleuger augment després de diversos anys de continuat descens. Segons els científics, el nombre d’exemplars ha crescut més del 7% respecte al 2020. També la balena de Groenlàndia o boreal (Balaena mysticetus) està registrant una pujada de població.