Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

El Bisfenol A continua present a envasos plàstics d’Espanya

Malgrat estar prohibit per la normativa vigent, es continuen detectant compostos químics tòxics en plàstics per envasar peix

El peix a la nevera o el congelador rep els additius presents al plàstic de l’envàs | FREEPIK

El peix a la nevera o el congelador rep els additius presents al plàstic de l’envàs | FREEPIK

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Joan Lluís Ferrer

Joan Lluís Ferrer

Madrid

Un estudi realitzat per investigadors de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), en col·laboració amb la Universitat de Florència (Itàlia), ha demostrat que diferents additius plàstics de provada toxicitat i que són presents en envasos alimentaris comuns poden migrar al peix quan es guarden a la nevera i el congelador. Alguns dels compostos detectats, a més, estan prohibits a Espanya pels riscos que comporten per a la salut.

Un tros de salmó envasat en plàstic | VECTEEZY

Un tros de salmó envasat en plàstic | VECTEEZY

La recerca, publicada en la revista Environment International, és la primera que analitza aquesta transferència en condicions reals de conservació en fred i constata a més que aquesta transmissió d’additius des del plàstic al peix augmenta segons s’allarga el temps d’emmagatzematge.

«Fins ara, la majoria dels estudis avaluaven la presència d’aquests contaminants directament en l’aliment després de la seva compra. Per a aquest treball volíem aproximar-nos a una situació més realista i investigar què passa quan el consumidor guarda el peix a casa durant diversos dies o setmanes en condicions de fred, abans de ser consumit», explica Maria Vittoria Barbieri, investigadora del IDAEA-CSIC i autora principal de l’estudi. A més, normalment s’havia analitzat què passa quan s’escalfen els envasos amb menjar, però no quan es guarden en fred.

El treball va utilitzar envasos plàstics comunament usats a la llar per a conservar peix fresc, com a safates de poliestirè, safates compostables, films i bosses de congelació. Els experiments es van realitzar amb salmó, tonyina i lluç emmagatzemats en refrigeració (+4 °C durant 48 hores) i congelació (-18 °C durant 3 hores).

En concret, es va analitzar la migració de compostos com a ftalats, èsters organofosforats, bisfenols i plastificants alternatius als ftalats. Es tracta de substàncies químiques emprades per a aportar flexibilitat, resistència i estabilitat als plàstics.

Aquest treball ha servit per a demostrar que, malgrat que la vigent llei de Residus espanyola del 2022 prohibeix l’ús de ftalats i bisfenol A en envasos que estiguin en contacte amb aliments, aquestes substàncies es continuen detectant. També la UE ha restringit aquest compost.

Diversos estudis han demostrat que alguns additius plàstics presenten efectes toxicològics per a la salut, com a disrupció endocrina i potencial antigen carcinogènic.

De fet, en els últims anys, organismes com l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) han revisat i rebaixat els nivells considerats segurs per a la població, especialment per al bisfenol A. El 2023 es va reduir la dosi considerada segura en 20.000 vegades –de 4.000 nanograms per quilogram de pes corporal al dia fins a només 0,2 nanograms, cosa que demostra la creixent preocupació sobre el seu impacte en la salut i seguretat alimentària.

El cas del lluç

Els resultats obtinguts en les diferents proves indiquen que el peix conservat en envasos plàstics contagia aquests compostos en nivells superiors al peix fresc comprat recentment. Les estimacions més elevades de risc es van observar en el cas del lluç congelat durant 30 dies en safata compostable. En canvi, els escenaris de menor risc van ser per refrigeració dins de bosses de plàstic.

En pràcticament la meitat dels casos analitzats es va superar el llindar de risc establert per la normativa. El principal responsable d’això va ser el bisfenol A, que va representar gairebé el 100% de l’índex de risc. En canvi, la contribució de la resta de contaminants detectats va ser mínima.

Davant aquesta situació, els investigadors recomanen més mesures de control en la supervisió d’aquells compostos que poden ser perillosos per a la salut en els envasos plàstics que estan en contacte amb aliments.

Tracking Pixel Contents