El linx consolida la seva recuperació i s’expandeix cap al nord peninsular

El linx ibèric (Lynx pardinus) no tan sols s’està implantant a territoris dels quals havia desaparegut fa molt temps (com el cas d’Aragó), sinó que les seves poblacions augmenten sense parar, proporcionant una evidència tangible del que pot aconseguir la col·laboració institucional i la iniciativa privada. En l’actualitat, el nombre censat d’exemplars és ja de 2.663 (xifra del 2025), segons va anunciar la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen.

Les dades oficials demostren un increment del 10,9% respecte a l’any anterior, quan es van comptabilitzar 2.401 exemplars, però l’augment aconsegueix al voltant del 95% si es compara amb els últims quatre anys. És la consolidació d’una tendència demogràfica positiva que va començar fa 25 anys, quan van començar a desenvolupar-se els programes coordinats de conservació a Espanya i Portugal. La majoria dels linxs (2.269 exemplars, el 85,2%) van ser censats a Espanya i la resta (394, el 14,8%) a Portugal.

Aquesta espècie endèmica de la península Ibèrica va fregar l’extinció al començament del segle XXI ja que el 2002 hi havia menys de 100 exemplars censats, per la qual cosa la situació actual «continua sent un exemple mundial d’èxit d’un programa de conservació d’espècies amenaçades», va afirmar la ministra, qui va recordar que «invertir en la natura és invertir en el futur».

Sis comunitats autònomes

Segons la informació recollida pel Miteco, la presència de linxs ha estat constatada en fins a 26 nuclis geogràfics: mitja dotzena de comunitats autònomes compten amb exemplars.

Per ordre de presència de linxs, destaca Castella-la Manxa (1.051 exemplars i el 39,5% dels censats a Espanya), Andalusia (885 exemplars i el 33%) i Extremadura (302, el 11,3%). Per primera vegada, s’estan introduint linxs a Múrcia, Conca, Palència o Aragó. Cada vegada avança més cap al nord.

Amb l’augment de les temperatures globals i el creixent estrès ambiental en els ecosistemes del sud de la península, l’expansió cap a àrees més septentrionals podria oferir en el futur hàbitats que actuarien com a refugis climàtics per als linxs ibèrics, segons els experts.

«Aquestes noves poblacions no tan sols contribuiran a la diversificació genètica i a l’expansió de l’àrea de distribució de l’espècie, sinó que també augmentaran la seva resiliència davant dels canvis ambientals previstos», assenyala l’entitat WWF.