Intel·ligència artificial, més emissions que el Brasil

Els grans gegants tecnològics del planeta tenen plans en els quals anuncien que aconseguiran ràpidament les emissions zero, però els últims fets estan demostrant que totes aquestes previsions són en realitat pura fantasia, tenint en compte la frenètica carrera darrere de la intel·ligència artificial que desenvolupen tots ells i que suposarà un augment exponencial tant de consum d’energia com d’aigua.

Apple, Google i Meta han anunciat que deixaran d’afegir CO² a l’atmosfera l’any 2030, mentre que Amazon fixa aquest objectiu per al 2040. Microsoft, per part seva, ha promès fins i tot ser «net negatiu» (eliminar CO² de l’aire) per a finals d’aquesta dècada.

No obstant això, les dades que acaba de divulgar la mateixa Microsoft admeten que, a causa dels grans centres de dades que està desplegant per a desenvolupar la seva intel·ligència artificial, les emissions de l’últim any no sols no s’han detingut o frenada, sinó que han augmentat ni més ni menys que un 25%.

Una recerca dels centres d’estudis Carbon Market Watch i NewClimate Institute, que aborda aquest assumpte, afirma que «els objectius d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de les empreses tecnològiques semblen haver perdut el seu sentit», segons va declarar Thomas Hay, autor principal de l’informe.

La creixent petjada de carboni dels cinc principals gegants tecnològics es deu principalment a la vertiginosa expansió de la intel·ligència artificial, el desenvolupament i el funcionament de la qual requereixen enormes quantitats d’energia.

El consum d’electricitat, i les emissions de carboni que comporta, s’han duplicat per a algunes d’aquestes empreses en els últims tres o quatre anys, i s’han triplicat per a unes altres, segons l’informe.

El mateix passa en tot el sector: les emissions operatives de les 200 principals empreses de tecnologia de la informació del món van ascendir a gairebé 300 milions de tones de CO² el 2023, i gairebé cinc vegades més si es tenen en compte els productes i serveis derivats, segons la Unió Internacional de Telecomunicacions de l’ONU.

Emissions sense fre

Si aquest sector industrial fos un país, ocuparia el cinquè lloc en emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, per davant del Brasil.

El consum d’electricitat que necessiten els centres de dades va augmentar una mitjana del 12% anual entre 2017 i 2024, i es preveu que es dupliqui per al 2030, segons l’Agència Internacional de l’Energia (AIE).

Si tota aquesta energia addicional que es necessita per a aquesta nova tecnologia provingués de l’energia solar i eòlica, les emissions de CO² no estarien ja augmentant. No obstant això, gran part d’aquesta encara procedeix de combustibles fòssils.

Els estudis estimen que la meitat de la capacitat de processament dels centres de dades de les empreses tecnològiques prové de subcontractistes i moltes d’elles no porten un còmput de les seves emissions, assenyala l’estudi.

El mateix passa amb tota la cadena de subministrament d’infraestructura i equips, que representa almenys un terç de la petjada de carboni de les empreses tecnològiques.

A més, les perspectives són poc encoratjadores. Donat l’embranzida actual de la IA com a motor del creixement econòmic, és poc probable que els governs limitin l’expansió del sector, assenyala l’informe.

«Hi ha mesures que aquestes empreses poden fer i faran per a preparar-se per al futur climàtic, però quan es tracta de decisions que, en essència, limitarien el creixement del negoci, no veiem indicis que aquestes mesures es prenguin si no hi ha mesures reguladores».