Per què no hi ha meduses aquest estiu?

Els darrers anys s'han rebut alertes i s'ha informat d'un increment de meduses i l'arribada abans de l'habitual a la costa catalana per la pujada de la temperatura del mar i la reducció de depredadors. Aquest estiu, en canvi, l'escalfament de l'aigua podria estar fent el contrari, que pràcticament no se n'hagin vist a les costes. El biòleg marí i que ha estat investigador de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), Josep Maria Gili ho resumeix en què "ni les meduses suporten la temperatura de l'aigua del mar".

La calor els darrers anys s'explicava com un factor que accelerava el cicle reproductiu de les meduses i n'afavoria l'arribada a la costa, a més, abans d'hora. A la temperatura s'afegien factors com la manca de depredadors que ajuden a la proliferació. Semblava que el fenomen seria la tendència. Tot i les molèsties que poden ocasionar, és una espècie amb un alt contingut de col·lagen vital per a molts animals i amb possibilitat d'usos pesquers o mèdics.

Però aquest estiu la pregunta és, per què no hi ha meduses?

Josep Maria Gili analitza la situació des d'una experiència de 40 anys i a partir dels estudis que s'han fet durant vint anys amb diferents projectes europeus. Perquè la realitat és que avui no hi ha un seguiment científic important i és una de les queixes permanents de la comunitat científica.

Però el coneixement i l'experiència permeten pensar que les meduses oceàniques que arriben des de mar obert a la costa no troben les condicions òptimes per fer-ho i les que crien a la costa, tampoc troben les condicions òptimes perquè neixin i creixin.

A les costes de la Costa Brava arriben cada estiu aquests dos tipus de meduses. Les que crien aquí, les costaneres i les oceàniques.

De les oceàniques, les primeres a arribar són la Pelagia Noctiluca (rosada, luminescent i molt urticant) i la Velella Velella (colònies de pòlips de color blavós). Viuen a mar obert a certa fondària perquè fugen dels depredadors. Les aigües oceàniques s'escalfen per la insolació i les de la costa, més dessalinitzades i amb els nutrients dels rius ho fan més tard.

En aquest cas, el que podria estar passant aquest any, segons Gili, és que "les oceàniques no arriben perquè l'aigua de la costa és més calenta que la de fora". "Al maig van arribar les Velella Velella, ara arrribaven abans, però l'aigua s'ha mantingut calenta massa temps i no es troben a gust". Al març si es va registrar a l'Escala l'arribada a Empúries de Velella Velella.

Pugen a la superfície a alimentar-se, i si les condicions no són bones, ja no pugen. A més, si ho fan hi ha d'haver corrents i vents que les traslladin. "Són tot hipòtesis pel que coneixem de la biologia dels organismes", constata. L'aigua de la costa està molt calenta i és diferent a la de mar endins i costa que es barregin.

Pel que fa a les que crien i neixen a la costa, "els pòlips no s'acaben de reproduir perquè les condicions no són bones i si neixen la temperatura fa que no puguin progressar".

A diferència de les oceàniques, que tenen tot el seu cicle de vida a l’aigua, aquestes tenen una part en forma de pòlips enganxats a les roques. Són mil·limètrics, estan en fase asexual fins que arriba la fase de reproducció sexual. El senyal és el canvi de temperatura. Llavors per gemmació, els pòlips van donant petites meduses. En un mes i mig ja són adultes. Hi ha mascles i femelles. Es fa la fecundació dels ous i naixen més pòlips. Les meduses moren i desapareixen.

Aquesta reproducció, la més habitual, es dona en aquestes espècies de costa que també es veuen durant l’estiu i que tampoc són presents.

Josep Maria Gili apunta que no creu que pugui canviar aquest estiu. "Si canviés molt les meduses necessiten unes setmanes per créixer". Això suposaria que en la hipòtesi que a mitjans d'agost hi hagués unes condicions òptimes, acabarien neixent al novembre.

Si no hi ha meduses, el mar no està bé

Per l'investigador, s'ha de tenir clar que "si no veiem meduses, ens hauríem de preocupar, perquè vol dir que el mar no està en bones condicions, no està funcionant bé".

Sovint es parla de les molèsties i s'ha fet en els darrers anys molta pedagogia perquè la població conegui les diferents espècies i sàpiga actuar en cas de picada, però els investigadors tenen clar que les meduses són un bon indicador de l'estat del mar i un aliment per la fauna marina. La tortuga Caretta caretta pot arribar a engolir més d’una tona de meduses a la setmana.

Sense meduses a cap de Creus

A la costa nord de l'Alt Empordà, des de fa anys, col·labora amb estudis de ciència ciutadana, observa el mar i el fotografia, el biòleg Josep Maria Marquès. Constata que aquest estiu pràcticament no se n'han vist. No s'ha vist cap arribada al llarg de tot l'any, només exemplars aïllats. De gener fins ara, s'han documentat 12 exemplars aïllats al cap de Creus.

Les imatges de Marquès de meduses mostraven cada estiu la riquesa de la vida marina amb un mar carregat d'aliment, un element que coincideix amb el que planteja Josep Maria Gili. Si no hi ha meduses, el fons marí és menys ric i és un senyal que alguna cosa no funciona bé.

22,3º de l'aigua de mar el mes de maig

Les dades de l’observador Josep Pascual de l'Estartit situaven la temperatura superficial de l’aigua a 22,3 °C a l’Estartit el 30 de maig, pocs dies després que el mar superés els 20 graus davant les Illes Medes més aviat que mai des que hi ha registres en aquesta sèrie.

La dada confirma l’escalfament avançat del mar davant el Baix Empordà, una de les zones de referència per seguir l’evolució de la temperatura marina a Catalunya. I una de les dades que s'han evidenciat és que no només s'escalfa en superfície, sino també en aigües més profundes.

Els registres de Josep Pascual durant més de cinquanta anys són una de les sèries oceanogràfiques més llargues i valuoses de tota la Mediterrània occidental. I mostren una tendència al constant increment de la temperatura del mar.

Subscriu-te per seguir llegint