L’ecoasfalt obre una nova esperança: convertir residus plàstics en carreteres més resistents i sostenibles

La contaminació per plàstics és un dels grans problemes ambientals del planeta. Cada any, enormes quantitats d’ampolles, bosses i envasos acaben acumulades als abocadors o abandonades als boscos, les costes i els oceans. Són residus que triguen dècades o fins i tot segles a degradar-se i que poden fragmentar-se en microplàstics, amb conseqüències per als ecosistemes i la salut dels animals.

Davant d’aquesta situació, una empresa britànica ha desenvolupat una solució que permet donar una nova vida a una part d’aquests residus: utilitzar-los per fabricar ecoasfalt. La proposta no consisteix a construir carreteres exclusivament amb plàstic, sinó a transformar-lo en un additiu capaç de substituir una part del betum, un material derivat del petroli que es fa servir habitualment en la pavimentació.

Qui ha creat l’ecoasfalt?

La tecnologia ha estat desenvolupada per MacRebur, una empresa fundada l’any 2016 a Lockerbie, al Regne Unit. Un dels seus fundadors, Toby McCartney, va tenir la idea després de veure a l’Índia com s’utilitzaven residus plàstics per omplir sots a les carreteres.

A partir d’aquella experiència, McCartney i el seu equip van crear a Escòcia un sistema industrial més controlat i perfeccionat. L’empresa recull plàstics procedents d’ampolles, bosses i altres residus, els processa i els converteix en petits grànuls que s’afegeixen a la barreja asfàltica.

D’aquesta manera, es redueix l’ús de betum derivat del petroli i s’aprofita un material que, d’una altra manera, podria acabar contaminant el medi ambient.

Ja s’ha dut a la pràctica?

L’ecoasfalt no és només una proposta experimental. Segons MacRebur, aquesta tecnologia ja s’utilitza en més de 30 països, entre els quals hi ha el Regne Unit, Austràlia, Sud-àfrica, els Emirats Àrabs i diverses nacions del continent americà.

També s’han dut a terme projectes a Espanya, inclosa una carretera asfaltada a la província de Barcelona. Això demostra que el sistema es pot aplicar en plantes d’asfalt convencionals sense haver d’instal·lar maquinària especial.

El plàstic processat es fon durant la fabricació i s’integra en el lligant de l’asfalt, de manera que no queda simplement triturat o escampat sobre la carretera.

Pot oferir bons resultats?

L’empresa assegura que el seu compost patentat MR6 pot ser fins a un 60% més resistent que l’asfalt convencional i tenir una vida útil fins a deu vegades superior.

Els polímers procedents del plàstic augmenten la cohesió, la flexibilitat i l’elasticitat de la barreja. Això pot ajudar a reduir l’aparició de sots, esquerdes i deformacions causades pel trànsit, el pas dels vehicles pesants o els canvis de temperatura.

Una carretera més duradora també necessita menys reparacions i menys materials nous, fet que pot representar un estalvi econòmic i una reducció addicional de les emissions associades a les obres.

Què passa amb l’escalfament global i les altes temperatures?

L’augment de les temperatures provocat per l’escalfament global és un repte important per a totes les carreteres, tant per a les convencionals com per a les fabricades amb materials reciclats.

Quan l’asfalt està exposat a una calor extrema, es pot estovar, deformar o perdre estabilitat. En canvi, amb temperatures molt baixes, pot tornar-se més rígid i esquerdar-se. Per aquest motiu, l’ecoasfalt no es pot instal·lar sense controls previs.

La barreja ha de superar proves tècniques que analitzin la seva estabilitat tèrmica, resistència, adherència i comportament davant de temperatures elevades. La formulació també s’ha d’adaptar al clima, al volum de trànsit i a les característiques de cada carretera.

Per tant, la calor no converteix necessàriament aquesta solució en desaconsellable, però sí que obliga a seleccionar correctament els materials i a sotmetre’ls a controls independents.

Es pot trencar l’asfalt?

Cap paviment és indestructible. Tant l’asfalt convencional com l’ecoasfalt es poden deteriorar amb el pas del temps, especialment si suporten molt trànsit, temperatures extremes, filtracions d’aigua o una mala preparació del terreny.

La diferència és que els polímers incorporats a la barreja poden aportar més flexibilitat i ajudar a absorbir millor les tensions. Això podria reduir les esquerdes i els sots, sempre que l’asfalt s’hagi fabricat i aplicat correctament.

Per garantir la seguretat, cada projecte ha de complir les normes tècniques de construcció viària i sotmetre’s a proves de resistència, adherència, durabilitat i resposta davant de la calor.

Qui s’encarrega de fabricar-lo i instal·lar-lo?

MacRebur fabrica l’additiu a partir dels residus plàstics processats. Posteriorment, les plantes d’asfalt i les empreses constructores incorporen aquest producte a la barreja que s’utilitza per pavimentar les carreteres.

Un dels avantatges del sistema és que es pot fabricar en instal·lacions convencionals, sense necessitat de construir plantes completament noves. Això en facilita l’expansió i permet que les administracions públiques i les empreses d’infraestructures l’utilitzin en projectes reals.

Quins beneficis té per al medi ambient?

El principal benefici és que permet aprofitar residus que podrien acabar als oceans, als boscos o als abocadors. Alhora, redueix la necessitat d’utilitzar betum i altres recursos procedents del petroli.

Segons l’empresa, aquesta tecnologia pot reduir la petjada de carboni fins a un 10%. A més, si les carreteres duren més i necessiten menys reparacions, també es poden reduir el consum de materials, el transport de maquinària i les emissions generades durant les obres.

MacRebur afirma que els plàstics utilitzats no queden com a fragments solts, sinó que es fonen i s’integren dins del lligant asfàltic. Això és important per evitar que el paviment alliberi fàcilment petites peces de plàstic.

Tot i això, l’impacte ambiental s’ha de continuar estudiant a llarg termini i mitjançant proves independents. L’ecoasfalt no resol per si sol la crisi mundial dels residus, però pot convertir una part de la brossa plàstica en un recurs útil, reduir el consum de petroli i contribuir a construir carreteres més resistents i sostenibles.