L’escalfament del Mediterrani atreu espècies invasores

El Mediterrani es tropicaliza amb passes de gegant. El vertiginós escalfament de les seves aigües està afavorint la massiva arribada d’espècies exòtiques originàries dels tròpics que amenacen les espècies autòctones, incapaces a més d’adaptar-se a aquest augment de temperatura. Tot indica que en un futur no gaire llunyà la fauna i la flora d’aquest mar serà molt diferent de la que sempre hem conegut.

En l’actualitat ja hi ha unes 1.000 espècies invasores, segons un recent estudi internacional, amb participació de la Universitat Autònoma de Madrid. Aquesta xifra representa ja entre el 5% i el 10% de totes les espècies conegudes d’aquesta conca. És un percentatge que va en progressiu augment, i coincideix amb la velocitat al fet que s’escalfen aquestes aigües.

La mar Mediterrània s’escalfa un 20% més ràpid que la mitjana global i ja supera en un grau i mig la mitjana de l’època preindustrial (1880), però aquest augment continua avançant, impulsat per les cada vegada més freqüents onades de calor.

En aquestes circumstàncies, el Mare Nostrum es converteix cada vegada més en una zona confortable per a noves espècies procedents d’aigües càlides, però menys acollidora per a aquelles autòctones que necessiten aigües més fredes. Per això, es veuen obligades a desplaçar-se cap a latituds més al nord. I, en alguns casos, tenen a més a més difícil adaptació.

De fet, en el cas del Mediterrani, al tractar-se d’un mar semitancat, les espècies marines natives compten amb poc marge per trobar noves localitzacions, per la qual cosa, si no són capaces d’adaptar-se, la seva supervivència passa a veure’s amenaçada.

«Podrien migrar també cap a més profunditat, però hi ha espècies que necessiten llum, com serien totes les espècies vegetals, algues, herbes marines o fins i tot alguns corals, perquè la profunditat a la qual poden arribar està limitada per la llum que arriba. Que sigui una mar tancada té conseqüències, sobretot per a les espècies autòctones», explica Núria Marba, investigadora en l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA-CSIC).

El Canal de Suez, que comunica el mar Roig amb el Mediterrani, està afavorint l’arribada en tromba d’una gran quantitat d’espècies invasores. També l’Estret de Gibraltar, però avui dia Suez és la major porta d’entrada per a espècies alienes a la conca mediterrània. Un exemple d’això és el peix conill, una espècie d’origen subtropical, igual que el peix lleó, un depredador voraç que ve de l’Índic. L’alga asiàtica, d’altra banda, envaeix cada vegada més àrees de la costa llevantina espanyola. La llista és llarga i cada vegada creix més.

Es propaguen cap a Espanya

«Aquestes espècies normalment es quedaven en la zona d’Egipte, Israel, Turquia, Grècia…, en aigües molt càlides, però no arribaven a la zona del Mediterrani occidental. El que passa és que com les aigües del Mediterrani s’han anat escalfant bastant, sobretot durant les últimes dècades per efecte clarament del canvi climàtic, ja han arribat, o estan arribant, les espècies que porten més d’un segle establertes al Mediterrani Oriental», indica Pere Abelló, investigador de l’Institut de Ciències del Mar-CSIC, Pere Abelló.

Una altra de les vies més efectives per a la introducció d’invasores al Mediterrani són les aigües de llast, empleades per a assegurar l’estabilitat dels vaixells que transporten mercaderies. Així, els vaixells inunden de forma controlada uns tancs instal·lats a l’interior del casc, que es van carregant i descarregant segons les necessitats. A causa de l’estructura comercial globalitzada, pot passar que un vaixell carregui els seus tancs d’aigües de llast a Florida i les descarregui, per exemple, prop de les costes espanyoles o gregues, la qual cosa genera un excel·lent sistema de distribució internacional de larves i petits organismes.