Espanya elimina centenars de barreres artificials als seus rius

Els peixos d’aigua dolça estan en fort retrocés a Espanya i una de les principals causes és la proliferació de barreres artificials en els rius. Preses, assuts, col·lectors i altres obres en les vies fluvials impedeixen als peixos desenvolupar el seu cicle vital, però també bloquegen la circulació de sediments i nutrients. Es tracta d’un greu problema ecològic amb efectes en cadena. Per això, des de fa anys un programa europeu, Dam Removal Europe (DRE) impulsa la retirada o modificació d’aquestes barreres, restablint així el funcionament natural d’aquests ecosistemes.

L’any passat es van eliminar 603 barreres fluvials obsoletes o en desús en rius d’Europa, xifra que constitueix un nou màxim històric i representa un increment de l’11% respecte al registrat en 2025, segons l’últim informe de Dam Removal Europe (DRE), que revela que Suècia, Finlàndia i Espanya van liderar l’estadística anual.

Espanya és un dels països europeus on més barreres fluvials es retiren tots els anys i el 2025 es van eliminar 109 d’aquestes, amb el que ja s’acumulen diversos centenars d’obres retirades o modificades des que va començar aquesta campanya.

Les comunitats autònomes espanyoles on es van eliminar més obstacles van ser Castella i Lleó, Astúries, Cantàbria, País Basc i Catalunya, a més de zones dels Pirineus.

21 països a Europa

Les eliminacions efectuades l’any passat en el conjunt de la UE es van dur a terme en 21 països, dos menys que un any abans, i van permetre reconnectar 3.740 quilòmetres de rius, un 29% més que el 2024 (2.900 quilòmetres), segons l’informe anual d’aquesta organització conservacionista.

Per primera vegada, Suècia va encapçalar el rànquing anual d’activitats, amb 173 barreres eliminades, davant de les 45 del 2024; mentre que Finlàndia va baixar del primer al segon lloc, amb actuacions en 143 infraestructures, cinc més que un any, i Espanya es va mantenir en tercera posició, amb l’eliminació de 109 barreres, 13 més que l’any anterior.

A continuació, apareixen Dinamarca (46), el Regne Unit (35), França (31), Alemanya (15), Bèlgica (9), Suïssa (9), Holanda (7), Estònia (5), Irlanda (5), República Txeca (4), Noruega (2), Croàcia (1), Itàlia (1), Portugal (1) i Eslovàquia (1). Macedònia del Nord, amb dos, i Islàndia, amb una, van dur a terme les seves primeres eliminacions oficials de barreres fluvials.

Per als responsables de l’informe, passar en només sis anys de 101 eliminacions de barreres a més de 600 mostra la rapidesa amb la qual aquesta pràctica per a la restauració de rius s’està generalitzant. En total, des del 2020, a Europa s’han llevat dels rius, almenys, 2.297 barreres fluvials.

La majoria de les infraestructures eliminades el 2025 eren col·lectors (50%), seguits d’assuts (3%) i preses (10%), segons el mateix document, que destaca que aquestes actuacions solen ser molt rendibles i, quan es duen a terme a gran escala, generen importants beneficis acumulatius.

El 78% de les infraestructures tenia menys de 2 metres d’altura, el 20%, entre 2 i 5 metres, i tan sols el 2% superava els 5 metres. Encara que es tracta de mesures modestes, són prou importants per alterar el funcionament dels rius i impedir el desenvolupament de les comunitats de peixos que hi viuen.

Però el treball que queda pendent és immens i no ha fet sinó començar. Malgrat els avanços que es registren, els rius europeus continuen estant fortament fragmentats, amb més de 1,2 milions de barreres que alteren aquests cursos naturals. Encara que moltes d’aquestes estructures estan obsoletes o en desús, continuen bloquejant el flux de l’aigua, els sediments i els nutrients, a més d’impedir el moviment de les espècies.