L’escassetat impulsa les màfies del’extracció

El desmesurat consum de sorra ha duplicat la capacitat de regeneració natural. La demanda ha crescut un 60% des de l’inici del segle i a la Xina la pujada arriba a més del 400%, a causa de l’imparable auge de l’edificació. El gegant asiàtic consumeix ja més de la meitat de tota la sorra del món.

Aquest país va consumir en l’última dècada més sorra que els Estats Units durant tot el segle XX. Sense anar més lluny, Shanghai ha superat Manhattan en número de gratacels, i el gegant asiàtic produeix 2.410 milions de tones de ciment anualment, lluny de l’Índia amb 290 milions de tones i molt més que els Estats Units, amb 86 milions. La situació ha arribat a tal extrem que els experts adverteixen que el 70% de les platges del món estan en perill a causa de l’extracció de sorra.

Per crear les famoses illes artificials de Dubai, per exemple, es van dragar 1.000 milions de tones de sorra del fons marí. Extraccions de volum semblant creen un impacte enorme al mar , ja que la terbolesa que es crea amb el material en suspensió bloqueja la vida dels animals i ho canvia tot. Un altre exemple: Singapur ha augmentat la seva superfície un 20% a força d’emplenar la mar amb sorra arrabassada d’illes i països veïns, com Indonèsia, la qual cosa, a part d’un desastre ecològic sense precedents, ha provocat també conflictes polítics de gran abast.

Tota aquesta situació d’escassetat està disparant l’aparició de xarxes criminals i màfies especialitzades a traficar amb sorra. En països com l’Índia, la màfia de la sorra controla gran part de l’extracció il·legal. Res és més barat d’obtenir que la sorra natural. Això ha creat un submon de la sorra, afirma el periodista Vince Beiser, autor d’un llibre sobre el tema, en el portal NPR. «El crim organitzat s’ha apoderat del negoci de la sorra», assenyala.