L’extracció de sorra desestabilitza els ecosistemes

Un nou i inquietant problema ambiental se suma a la variada col·lecció de desordres ecològics que pateix el planeta. La sorra s’esgota més ràpidament del que la natura pot repostar. Un nou informe de l’ONU alerta que la incessant extracció d’aquest material està desestabilitzant silenciosament rius, erosionant costes, danyant la biodiversitat i amenaçant els mateixos ecosistemes que protegeixen la població dels impactes del canvi climàtic.

Gràcies a la sorra s’ha construït el món en el qual vivim. És al ciment de les ciutats, al vidre dels gratacels, a les pantalles dels telèfons mòbils, a l’asfalt de les autopistes i, també, als murs costaners que s’aixequen per a frenar l’augment del nivell del mar. Però aquest material està mostrant forts símptomes d’esgotament i creixent escassetat.

Es tracta d’un problema econòmic, però, abans de res, ecològic. Un informe de les Nacions Unides adverteix que l’accelerada demanda mundial de sorra, el material sòlid més extret del planeta, està transformant rius, degradant ecosistemes marins i afeblint les defenses naturals davant d’inundacions i l’augment del nivell del mar.

Durant dècades, la sorra ha estat vista com un recurs barat, abundant i pràcticament inesgotable. No obstant això, el mateix material utilitzat per a construir ciutats i obres compleix una funció essencial en la natura: mantenir platges, estabilitzar costes, filtrar aigua i sostenir els hàbitats de peixos, ocells, tortugues i moltes altres espècies.

«Tots utilitzem al voltant de 18 quilograms de sorra al dia», va assenyalar Pascal Peduzzi, director del centre de dades ambientals del Programa de l’ONU per al Medi Ambient a Ginebra, durant la presentació de l’informe.

Es triplica la demanda

La demanda mundial de sorra es va triplicar entre 2000 i 2020, impulsada principalment per la urbanització i el creixement de les infraestructures. L’informe estima que cada any s’extreuen al voltant de 50.000 milions de tones, i preveu que la demanda continuï augmentant a mesura que els països inverteixin en adaptació climàtica, expansió urbana i infraestructura d’energia renovable.

«50.000 milions de tones són suficients per a construir cada any un mur de 27 metres d’alt i 27 metres d’ample al voltant del planeta», va explicar Peduzzi. «I la demanda de sorra només es veurà agreujada pel canvi climàtic», avisa.

L’escala d’extracció ha aconseguit tal magnitud que, per al 2020, el pes total dels materials construïts per la humanitat va superar el pes de tota la biomassa viva del planeta. «Les infraestructures humanes pesen ja més que les de la natura», va agregar l’expert.

Murs costaners, platges artificials, ports i barreres contra inundacions requereixen enormes quantitats de sorra i grava. Però extreure massa sorra de rius, deltes i sistemes costaners pot afeblir precisament els ecosistemes que protegeixen naturalment les comunitats davant de tempestes, erosió i intrusió salina.

Una vegada convertida en formigó o asfalt, va explicar, la sorra queda eliminada permanentment dels sistemes naturals. En canvi, quan roman en rius i ecosistemes costaners, continua regulant fluxos d’aigua, esmorteint l’impacte de les ones i sostenint biodiversitat.

En moltes parts del món, les conseqüències ja són visibles. Les lleres dels rius es fan més profundes. Els deltes s’enfonsen. Les platges es redueixen. Els aqüífers costaners es tornen cada vegada més salins.