Trobada amb l'estrany tigre daurat de Kaziranga, a l'Índia: "Veure'l va ser una experiència indescriptible"

Hi ha exemplars d’animal que semblen pertànyer més aviat a la mitologia que a la zoologia. Un d’aquests és sens dubte el tigre daurat. A les seves famoses franges, on s’hauria d’imposar el negre, resplendeix un color similar al del coure. En llibertat, es coneixen poquíssims casos. I Kaziranga, un parc nacional al nord-est de l’Índia, és l’únic lloc del món on es pot observar aquesta anomalia genètica en estat salvatge.

Fins allà es va desplaçar fa uns mesos una expedició catalana de naturalistes i aficionats a la fotografia comandada per Oriol Alamany. «Sabíem que a la zona hi havia un mascle amb aquesta mutació, però érem conscients que veure’l seriosa poc probable», admet aquest fotògraf professional. Un dels objectius principals de l’aventura era veure tigres, el símbol nacional del país que justificaria matinades, hores de jeep i llargs silencis a l’espera d’algun moviment esquiu entre la vegetació. El pla era trobar els tigres en parcs com Tadoba, on el paisatge és similar al del Llibre de la selva, obra de Rudyard Kipling.

Objectiu secundari

No obstant això, a Kaziranga, el gran felí quedava relegat a un segon pla. «El parc ens interessava per la seva riquesa ecològica, pel seu paisatge fluvial gairebé inalterat i, sobretot, per la possibilitat de contemplar elefants i rinoceronts asiàtics», recorda Marc Alonso, membre del grup i naturalista especialitzat en el seguiment de l’os bru al Pirineu.

«Kaziranga també està habitada en abundància pels tigres de Bengala, sí, però és difícil veure’ls perquè l’herba d’elefant, una espècie de gramínia que creix molt, cobreix els seus moviments i, per això, es converteix en l’amagatall perfecte per al felí», detalla Alamany.

Els caps dels imponents herbívors sobresurten amb facilitat per sobre d’aquesta icònica vegetació. Però els moviments sigil·losos dels tigres, en canvi, es tornen gairebé imperceptibles. Els naturalistes ho sabien i havien rebaixat les seves expectatives. «Tot i això, la gent s’agafa a l’anècdota i no descarta la possibilitat, tot i que sigui per atzar, de trobar l’irrepetible tigre daurat», recorda l’organitzador del viatge.

I precisament l’atzar va voler que la seva arribada a Kaziranga coincidís amb la reaparició del curiós exemplar de ratlles ocres. «A l’allotjament, ens van explicar que el dia anterior s’havia localitzat el tigre daurat i, de seguida, ens vam il·lusionar», rememora Alonso. Però al cap de poc temps, les opcions es van esvair: «Ens van dir que s’havia barallat amb un altre mascle i que havien tancat una de les pistes d’accés a aquell lloc perquè l’animal estava ferit». «Amb aquesta informació, ens vam oblidar del tema i vam posar el focus a fotografiar altres mamífers presents en l’ecosistema dens i humit de Kaziranga», precisa Alonso.

Tanmateix, un dia després, els grans felins van tornar a la ment del grup de catalans. Amb el sol caient a plom sobre la porta d’entrada al parc, es van començar a sentir els crits d’alarma d’un cérvol porcí (Axis porcinus), un ungulat que sol advertir de la presència dels tigres. «Inspeccionàvem el terreny per trobar el felí mentre, a l’altre costat, on acabava la frontera de l’àrea protegida, uns nens jugaven a futbol, despreocupats», descriu Alonso.

Després de dues hores, la imponent figura d’una tigressa va aparèixer retallada contra el cel, una escena que Alonso defineix com una «observació sublim». Però aquesta troballa inesperada era tan sols el preàmbul del qual arribaria després, quan la «possibilitat remota» es va fer realitat.

Un camí prohibit

El camí prohibit s’havia reobert i Junu, un guarda del parc, va conduir el grup cap a la zona marcada en vermell. L’herba era altíssima. «Però de sobte, l’animal va aparèixer davant del cotxe i va creuar la pista en uns segons», il·lustra Alonso ple d’emoció. «Jo portava la càmera, però vaig decidir mirar-lo, intuint en poca estona s’amagaria entre les plantes», afegeix.

Ara bé, uns minuts després, va entrar de nou a escena, amb una lleugera coixesa causada per la baralla. L’animal es va aturar a la pista i es va asseure. «Veure el tigre més estrany del món va ser indescriptible i hi va haver un cert entusiasme», resumeix Alonso.

«Retratar-ho tot tampoc es pot convertir en una obsessió», considera Alamany. De fet, en alguns parcs indis estan prohibint els mòbils per evitar que els turistes demanin apropar-se als animals més del compte.

Hàbitat fragmentat

El pelatge gairebé inèdit que tant va captivar els naturalistes es deu a la consanguinitat, segons asseguren els científics. Quan una població queda aïllada, augmenta l’endogàmia i, per tant, també la probabilitat que apareguin trets genètics estranys.

Els experts alerten que la pèrdua i fragmentació de l’hàbitat i la pressió humana no només amenacen la supervivència del tigre, sinó també la seva diversitat genètica. «Poder gaudir d’aquest animal únic va ser espectacular, però en el fons, aquest individu daurat és sinònim dels perills que posen en perill el futur ecològic d’espècies com el tigre de bengala», conclou Alonso.