Els testaments solidaris amb la natura guanyen força: "M’agrada pensar que una part del que deixi ajudarà animals en perill d’extinció"

María V. té 48 anys i viu a Terrassa, i ja ha decidit que, el dia que falti, una part de la seva herència anirà a parar a entitats ecologistes dedicades a la cura dels animals i del planeta. «Des de petita he sentit una connexió especial amb la natura. Amb el temps, aquest amor s’ha convertit en preocupació per com estem deixant el planeta i, sobretot, en ganes d’actuar per deixar un món millor a les generacions futures. Per això, quan vaig començar a pensar en el meu llegat, vaig tenir clar que volia deixar alguna cosa per a la cura de la natura i dels animals», relata amb dolçor.

El seu cas no és l’únic. Segons indiquen els registres, cada vegada són més els espanyols que decideixen deixar part del seu llegat a ONG ambientalistes. Els darrers cinc anys, especialment arran de la pandèmia de la covid-19, aquesta tendència ha anat a l’alça i ja es comptabilitzen centenars de casos a tot l’estat.

Els últims anys, per exemple, Greenpeace ha rebut 18.665 sol·licituds d’informació sobre testaments solidaris. Sobretot després de la pandèmia, quan el món sencer es va veure exposat de cop a una situació que va obligar a veure la mort de més a prop i, per tant, a reflexionar-hi. Des d’aleshores, afirma l’entitat, s’ha registrat un increment de fins al 150% en les peticions d’informació per incloure el grup en la seva herència.

Fa dècades que les grans entitats ecologistes compten amb programes de testaments solidaris. Anys enrere només acudien a aquestes iniciatives persones grans o amb malalties terminals. Però ara, segons relaten diverses associacions, cada vegada són més les persones joves i sanes que decideixen incloure ONG en les seves últimes voluntats, només per l’afany de contribuir a una bona causa quan ja no hi siguin.

Programes específics

Greenpeace, per exemple, té constància d’almenys 277 persones que han inclòs l’entitat en el seu testament i d’almenys 2.330 més que han sol·licitat informació l’últim any. A WWF es compten un total de 199 persones adherides al programa Herències per a la natura i 1.500 més que han contactat amb l’entitat per informar-se’n. A Espanya també compten amb iniciatives similars entitats com la Fundación Mona. Però també són molts els grups ecologistes que s’inclouen en herències sense tenir un programa específic per a això, com és el cas de moltes protectores locals.

En el cas de la María, explica, el dia que ja no sigui en aquest món una part de la seva herència anirà a WWF i a l’Associació per la Defensa dels Drets dels Animals (ADDA). «No soc rica ni de bon tros. Però em consola pensar que algun dia una part del que he aconseguit després de tota una vida de feina pugui servir per a una bona causa», sosté. La decisió la va prendre fa un parell d’anys després d’un moment de reflexió vital i ara, tot i saber que pot canviar de parer en qualsevol moment, la reivindica amb la convicció de qui vol deixar «una empremta positiva en aquest món». «Ens han inculcat molt la importància d’ajudar aquestes causes al llarg de la nostra vida; ¿així que per què no fer-ho també amb la nostra herència? M’agrada pensar que una part del que deixi servirà per ajudar animals en perill d’extinció», afirma.

Avui dia hi ha tota mena de persones que s’adhereixen als testaments solidaris amb el planeta. «Hi ha des de persones grans sense descendència fins a pares de família que volen deixar part del seu llegat a aquestes entitats com una manera de reivindicar els seus valors. També veiem des de socis d’ONG fins a persones que en vida no han tingut recursos econòmics per fer-ho i que troben en el seu testament una manera de contribuir a la causa. Hi ha tantes històries com persones que s’hi adhereixen», afirma Bárbara Crespi, responsable d’Herències i Llegats a WWF Espanya. Entre els perfils més destacats, explica, hi ha «els nens que es van criar veient Félix Rodríguez de la Fuente i que gràcies a ell van aprendre el valor de les espècies i del medi». «En general, el nexe comú és l’amor per la natura», afirma.

Propietats, diners i objectes

També hi ha una gran diversitat de casuístiques pel que fa a la quantia de l’herència que es deixa. «N’hi ha que deixen propietats, n’hi ha que deixen un percentatge dels diners que queden al seu compte d’estalvis, o els que deixen per escrit una xifra fixa o els que donen com a herència objectes de valor. El que és important no és la xifra en si, sinó que cadascú contribueixi amb el que bonament pugui», comenta Crespi.

En la majoria dels casos, explica, els testadors aprofiten la redacció del seu testament per deixar part del seu llegat a diverses entitats compatibles amb els seus valors. Per això mateix, de vegades, les mateixes persones que inclouen en les seves últimes voluntats les entitats ecologistes també hi afegeixen altres grups solidaris com, per exemple, Metges Sense Fronteres, Creu Roja, Càritas, Oxfam Intermón, Save The Children i Acnur.

Catalunya destaca com la primera comunitat en nombre de sol·licituds d’informació i la segona en nombre de testaments solidaris formalitzats, darrere de Madrid. «El 60% de les herències que rebem són de dones. Abans només solien contactar amb nosaltres persones d’edat avançada, però ara també ens arriben una gran quantitat de peticions de gent jove, de tot just 40 anys, que vol incloure causes solidàries en el seu testament», comenta Justine Huppert, responsable del testament solidari de Greenpeace.

Hi ha persones que, en deixar per escrit les seves voluntats, demanen que els seus diners vagin a causes específiques com, per exemple, la conservació del linx ibèric i la protecció dels ecosistemes marins. Però, com que els testaments es redacten cada vegada a una edat més primerenca, Huppert afirma que la gran majoria demana que els seus diners serveixin per contribuir a la cura del planeta en general.

«La part més bonica d’aquest procés és veure com les persones volen ajudar a construir un món més just per a tothom, encara que ja no hi siguin entre nosaltres. Ningú sap com estarà el món el dia que ja no estigui en aquest planeta, però, tot i això, és esperançador veure tantes persones que volen contribuir a projectes que contribueixin a cuidar-lo i a protegir totes les espècies que l’habiten», comenta l’especialista.