Amb un somriure pots aconseguir, gairebé gairebé, qualsevol cosa. Per això, el nostre objectiu és que el teu, sigui tan captivador que ningú pugui negar-te res... Pren bona nota! Si el teu somriure t'acomplexa, si et tapes la boca abans de donar pas a una gran riallada, aquesta és article és per a tu. Iván Malagón Clínic i les Clíniques Lola Sopeña ens ofereixen diferents opcions per somriure, sense complexos.

Somriures imperfectes amb solució

Somriure "de cavall"

Es deu a dents molt avançades "com si sobressin dents" i això fa que no es puguin tancar els llavis adequadament i produeix arrugues al mentó per la tensió muscular d'aquests. Ho causa una musculatura peri-labial poc tensa, respirar per la boca o la manca d'espai per a totes les dents.

Solució: l'ortodòncia o la recol·locació de les dents és la solució adequada

Somriure "de dona gran"

Els llavis són molt fins i amb arrugues tipus "codi de barres" al llavi superior. A més, la pell és poc llisa. Aquest tipus de somriure és degut al fet que les dents de dalt cobreixen excessivament els de baix i altres factors. Com a conseqüència, provocar una disminució de la dimensió vertical i, conseqüentment, una alçada facial inferior disminuïda que fa que s'arruguin els llavis.

Solució: aportar la inclinació i l'anivellament correcta a les dents mitjançant un tractament d'ortodòncia.

Somriure "gingival"

Es mostra molta geniva en somriure i fa que les dents semblin petites. Aquest tipus de somriure és degut al desgast normal de les dents i d'un engrossiment per inflamació de les genives

Solució: l'alineament de les dents és la principal solució, encara que de vegades s'acompanya d'un recontornejat gingival o "gingivoplastia" o, fins i tot, allargament coronari, retallant la geniva amb làser o bisturí elèctric.

Somriure "de conill"

Només es veuen les dents de davant (incisius), que solen apuntar per sobre del llavi inferior, sobre el qual es recolzen. En aquest cas, les dents no "omplen" la boca, provocant uns passadissos foscos a banda i banda, donant la sensació de no tenir molars i premolars. Habitualment aquest tipus de somriure pot ser degut a haver-se xuclat el dit a la infantesa.

Solució: aportar l'expansió que necessiten maxil·lar i mandíbula amb ortodòncia per crear l'espai necessari per alinear les dents.

Somriure "asimètric"

Provoca que les línies mitjanes dentàries no estiguin centrades. A més, produeix una mala mossegada i dolor a la mandíbula. Aquest tipus de desordre en la posició de les dents sol tenir una relació directa amb haver-se xuclat el dit o, fins i tot, amb alteracions posturals.

Solució: en edats primerenques, la prevenció és el més adequat. Un equip multidisciplinari compost per ortodoncista, otorrino i logopeda, aconseguiran que no es desenvolupin anomalies òssies importants.

Dents tapats amb fundes

Generalment les fundes dentals solen tenir una finalitat estètica, encara que també poden solucionar alguns problemes de funcionalitat. Són làmines, que poden estar construïdes de diferents materials, que es col·loquen sobre la cara externa de la dent per cobrir problemes estètics, com trencaments, canvis de coloració o malposicions.

N'hi ha de porcellana, que són làmines molt fines fetes de porcellana en laboratori. Es dissenyen de manera personalitzada segons les necessitats del pacient i després es col·loquen sobre cada dent. Solen ser més cares que les fundes de compòsit, ja que els seus resultats tenen major durabilitat i no es necessiten grans esforços pel que fa al manteniment. També n'hi ha de compòsit. Aquestes es creen directament sobre la dent. S'aplica un tipus de resina (similar a l'empleada en empastaments) a la qual posteriorment se li va donant la forma desitjada. Aquest material és més barat, però requereix molta destresa del professional que l'aplica. Les fundes de compòsit impliquen més manteniment (amb més visites al dentista).