L'estil burgès forjat al París dels anys setanta i als campus de les universitats estatunidenques de la Ivy League està de tornada, ara que semblava que tothom havia perdut la por de posar-se vestit de còctel amb sabatilles esportives. Aquesta tendència sembla estar ja prou rendibilitzada per les grans firmes de moda, obstinades ara que els carrers s'omplin de nenes de casa bona que portin camises amb grans llaços i faldilles de pales.

Doncs tal dit, tal fet. Com sempre, les firmes de preus assequibles fan la seva pròpia interpretació de la tendència i posen a l'abast de totes la possibilitat de semblar acabades de sortir de la Rive Gauche.

Les passarel·les proposen vestits jaqueta, capes, caçadores de cuir i camises amb llaç que barreja amb boines, corbates i sabates masculines. L'estètica elegant i conservadora es reflecteix en les propostes de Celine i Dior i en les de Lutz Huelle, successor de Josep Font a Delpozo. Aquest cop de timó estètic ja ha estat interpretat pels teòrics de la moda. «En temps difícils, aquesta enyorança d'una època en la qual la societat estava clarament estructurada no resulta en absolut estranya», assegura la historiadora i comissària francesa Florence Müller en un text publicat a la revista Vogue. I per seguir detalladament els dictats, aquestes són les peces clau que no poden faltar a l'armari: brusa tancada amb llaçada, pantalons de tweed, culots, jaqueta de tall clàssic, gavardina, capes de llana, botes de canya alta, mocassins, mocadors de seda i estampats i accessoris de cadenes i estreps. Les ulleres de sol tipus aviador és un altre dels complements estrella, juntament amb els cinturons estrets amb detalls daurats que queden molt bé amb faldilles que es porten per sota del genoll. Els cabells deixats anar i lleugerament ondulats donen relleu a les cabelleres massa llises, que també passen a la reserva, almenys en els pròxims mesos, perquè ja se sap que la moda canvia sovint de pell.