«Don’t buy this jacket» (no compri aquesta jaqueta) va ser el lema emprat per la firma estatunidenca Patagònia per al Black Friday del 2011. La casa, fundada el 1973 per l'escalador Yvon Chouinard a Califòrnia, volia conscienciar la clientela de la necessitat de comprar productes respectuosos amb el medi ambient. Qui dona primer dona dues vegades, i la firma va iniciar, sense saber-ho, una autèntica revolució que s'estén avui dels tallers de costura a les passarel·les i a les botigues físiques i virtuals.

Els nois de Patagònia, el logotip dels quals és el perfil del turó Fitz Roy, van ser els primers activistes en la defensa de la roba «eco», darrere seu van seguir els altres. Ja és estranya la marca que no introdueix la paraula sostenibilitat a les seves etiquetes. Sota tot aquest moviment hi ha una nova manera de consumir, tornar a les receptes de les àvies: comprar menys i de bona qualitat i tornar a fer bo allò de «si tens vint abrics dolents sempre aniràs malament, si en tens un de bo sempre lluiràs de manera perfecta». Una pregunta que flota en el negoci de la moda consisteix a analitzar què passarà amb les cadenes que venen roba barata per tones. També aquestes estratègies estan canviant. Continuarà havent-hi moda assequible, però amb altres criteris. Els qui aprecien el tacte dels bons teixits podran gaudir dels millors cotons, sedes o llins, que duren una eternitat a l'armari.

El mateix passa amb la roba per a l'aire lliure. Patagònia hi té molt a dir. La companyia, centrada en peces outdoor, va triplicar el seu benefici des del 2008 i ha disparat la seva facturació fins a superar els mil milions de dòlars. Tot això demostra que els consumidors valoren aquesta implicació en la protecció de la naturalesa.