Un equip de recerca de l'Institut Català de Paleontologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha trobat a Moià un crani d'ós de les cavernes i puntes de llança de neandertals. Les restes, totes de 50.000 anys, s'han localitzat durant aquest estiu a la Cova del Toll i la Cova de les Teixoneres respectivament. Els arqueòlegs qualifiquen aquestes troballes "d'excepcionals" perquè permetran estudiar quin era el comportament dels óssos i quins eren els moviments dels neandertals a Catalunya. Eudald Carbonell, que ha assistit al seu últim acte com a director de l'IPHES, ha fet un avís per quan Catalunya "comenci a caminar": "sense coneixement i sense investigació no hi pot haver un país que funcioni bé".
Un grup de neandertals es va establir fa 50.000 anys a la Cova de les Teixoneres de forma permanent amb la finalitat de caçar. Així ho demostren la vintena de puntes de llança que s'han trobat en aquest jaciment.Fins ara es creia que la cova era utilitzada habitualment pels grans carnívors i que els neandertals hi feien estades ocasionals. Però no és el cas. "Va ser un autèntic campament de caçadors", ha explicat el codirector d'excavacions de l'IPHES, Jordi Rosell, durant la presentació de les troballes. Moltes llances estan trencades de la punta a causa "de l'impacte amb els ossos de les preses", ha subratllat Rosell. Els homes caçaven cérvols, rinoceronts o isards, entre d'altres.
De forma paral·lela, l'equip de l'IPHES ha trobat un craní d'ós de les cavernes i ossos del mateix exemplar a la Cova del Toll, situada a la mateixa zona. Es tracta d'un ós que hauria mort de vell i que feia UNS 5 metres d'alçada. "Hi havia centenars d'óssos de les cavernes en aquesta àrea", ha explicat Rosell. També s'han trobat petites restes de nounats i un os d'un ós d'un any. "Tenim tota la seqüència de la vida de l'ós de les cavernes concentrades en aquesta cova", ha indicat.
En aquest, ha subratllat que totes aquestes troballes són "excepcionals" perquè permetran estudiar el comportament dels óssos de les cavernes i dels neandertals, i quina interacció tenien. La presentació de les troballes ha estat l'últim acte d'Eudald Carbonell com a director de l'IPHES. L'arqueòleg, impulsor i director de l'Institut des que es va crear l'any 2004, ha explicat que vol dedicar els últims anys de la seva carrera a les excavacions a l'Àfrica.
Carbonell, però, ha llençar un avís de cara als "anhels" del 27 de setembre, quan Catalunya "comenci a caminar". Concretament, ha assegurat que " sense coneixement i sense investigació no hi pot haver un país que funcioni be".
L'acte d'aquest diumenge, que s'ha fet al mateix jaciment arqueològic, també ha servit per signar el conveni entre l'IPHES i l'Ajuntament de Moià per continuar la investigació a la zona. Per això també hi ha assistit l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras.
