El Moianès és l'excepció que confirma la regla. La nova demarcació, creada oficialment l'abril passat, és l'única de casa nostra que el 2014 va créixer en població (agafant com a referència la suma de l'any anterior dels deu municipis que la integren, encara que llavors no fos oficial). Amb aquest ascens (del 0,3%), el Moianès consolida la barrera dels 13.000 habitants. Concretament, 13.098. Totes les altres comarques experimenten un nou descens, que reitera una tendència que, en els casos més lleus, ja suma tres anys consecutius de caiguda.

És el panorama que posen de manifest les xifres del padró municipal corresponent a l'1 de gener del 2015 -que ha fet públiques l'Institut Nacional d'Estadística- i que, per tant, el que reflecteixen són els moviments de població que es van produir al llarg de l'any anterior.

De la focalització d'aquestes dades sobre les nostres comarques cal destacar-ne quatre grans aspectes, que bàsicament reforcen aquesta conclusió de descens pràcticament general i sostingut. El primer, que pràcticament dos de cada tres municipis que hi ha en aquest territori (163 comptant-hi els cinc de nous que s'han incorporat per la banda del Moianès) han patit en aquest darrer padró una davallada de població. Sota aquest paràmetre les comarques on aquest fenomen és més accentuat són el Bages, la Cerdanya i l'Anoia, on el 64% dels municipis tenen pèrdua. En aquest paràmetre, la que aguanta més és el Solsonès, ja que hi ha més pobles que creixen que no pas que baixen, tot i que globalment perd habitants.