La manca de finançament per al Consell Comarcal ha estat el principal escull amb el qual ha topat la nova comarca del Moianès, creada oficialment ara fa un any. La falta de recursos per engegar l'engranatge de l'ens comarcal i assumir les competències que li pertoquen per oferir serveis als ciutadans ha frenat l'arrencada del Moianès, en el seu primer any d'existència.
Així ho han ratificat alguns dels alcaldes de la comarca consultats per aquest diari. L'eufòria de fa un any amb el naixement de la nova comarca s'ha anat refredant a mesura que s'encallava l'arrencada del Consell Comarcal.
Ahir va fer un any que el Parlament donava llum verd a la creació del Moianès. En aquell moment, els alcaldes dels deu municipis de la nova comarca ja auguraven la feina dura que els esperava a partir d'aleshores, però poc s'imaginaven que, un any després, el Consell Comarcal del Moianès encara no disposaria d'un pressupost (es va aprovar en el ple del 4 d'abril passat) i que la majoria de serveis es continuarien prestant (fins a final del 2016) des dels consells comarcals del Vallès Oriental, el Bages i Osona.
Per tot plegat, l'alcalde de Collsuspina -l'únic municipi que abans pertanyia a Osona- i president del Consorci del Moianès, Oriol Batlló (Ara Collsuspina-ERC), ha reconegut que "aquest primer any ha sigut una mica desesperant perquè volíem assumir competències de cara al curs que ve i no ha estat possible".
En cap cas s'imaginava que, a hores d'ara, "encara estaríem demanant un pressupost". Batlló afegeix que "ha sigut un any d'arrencada molt lent, crèiem que seria més ràpid i podríem assumir les competències amb més facilitat". Tot i així, considera que també hi ha hagut alguns aspectes positius com la possibilitat "d'optar a plans d'ocupació per a majors de 45 anys en atur, que han donat feina a 10 persones". Aspectes com aquest, diu, "ja justifiquen la comarca".
En la mateixa línia, l'alcalde de Monistrol de Calders, Ramon Vancells (CUP), assegura que "un any després la il·lusió s'ha aigualit una mica per les dificultats per engegar la maquinària del Consell i donar la prestació de serveis", i creu que s'ha posat de manifest que "caldrà un període de transició llarg per tenir una comarca hàbil per prestar els serveis necessaris".
Vist el resultat, Vancells es pregunta si durant el debat per a la creació de la comarca s'hauria d'haver explicat que hi hauria "un període de transició complex" i opina que "va faltar una mica més de realisme perquè ara s'està produint una mica de frustració respecte a l'expectativa que es va crear".
El problema financer com a principal trava d'aquest primer any també el destaca l'alcalde de Castellterçol, Isaac Burgos (Castell en positiu). El tema del finançament, "ha sigut una batalla diària i la gran pedra en el camí", assegura. També l'ha sorprès la lentitud del procés, "esperàvem algun problema però no que s'allargaria tant".
D'aquesta lentitud també en parla l'alcalde de Calders, Eduard Sánchez (CiU), que tot i que assegura que "no m'esperava que fos tan lent" afirma que "tampoc m'ha sorprès perquè, tot i que ho celebro, potser no era el millor moment històric per crear la comarca".
De totes maneres, ara que el Consell Comarcal ja disposa d'un pressupost que li permet arrencar, "comencem a veure les opcions de futur que ens donarà i les perspectives per al territori són molt positives, ho farem i ho farem bé", assegura Batlló. Vancells, tot i ser conscient que "tardarem temps a tenir un Consell eficient com els altres", assegura que "tothom segueix tenint clares les potencialitats de la nova comarca amb municipis amb realitats, necessitats i interessos comuns". En aquesta línia, "ens anirem preparant perquè el 2017 puguem treballar al 100%", conclou Burgos.
