Adjudicacions a dit, operacions il·legals per obtenir préstecs o ampliacions d'obres sense haver convocat un nou concurs com hauria calgut. Són algunes de les presumptes irregularitats comeses per l'Ajuntament de Moià en els darrers anys del govern de Josep Montràs i que, després de 18 mesos d'investigacions, s'estarien ratificant. Així ho sosté l'associació veïnal Moià Deute, que el desembre del 2014 va posar en coneixement del jutge diversos expedients d'obres per possible mala praxi, i assegura que un primer informe elaborat recentment per la policia judicial, i que ha enviat a l'associació, "confirma bona part de les nostres sospites".

La denúncia que Moià Deute va interposar fa un any i mig al jutjat número 3 de Manresa recollia documentació referent a possibles irregularitats comeses per l'Ajuntament a través de l'empresa municipal Moià Futur o altres de privades. En el primer cas són expedients vinculats a la construcció del pàrquing del CAP i a la rehabilitació dels pisos de l'antiga caserna per destinar-los a habitatge social, i la resta serien contractes amb empreses privades per a obres diverses en equipaments o a la via pública.

Segons Moià Deute, l'informe policial que ara s'ha emès a petició de la jutgessa que porta el cas confirmaria que es van cometre diverses irregularitats en les contractacions d'aquestes obres, per bé que la investigació es manté oberta i a l'espera d'un posicionament definitiu de la jutgessa, "que abans d'un any hauria de dir si hi haurà judici o no", va apuntar un dels membres de Moià Deute, Dídac Romoldi.

Mala praxi i pocs diners

La denúncia de Moià Deute, que en gran part ara avalaria l'informe policial, centrava el gruix de les acusacions en operacions d'adjudicació i presumptes irregularitats comeses per poder seguir invertint malgrat la manca de diners.

Moià Deute sosté que es van adjudicar directament i sense concurs a empreses privades una desena d'obres en equipaments o a la via pública (com el sostre de la biblioteca, els lavabos del parc o uns vorals de la carretera de Manresa). A més, segons l'associació, l'Ajuntament no tenia prou diners i tampoc els podia demanar pels seus deutes excessius, "però va idear diversos tripijocs per poder continuar gastant igualment", va apuntar Rimoldi, ja sigui recorrent als avals demanats per l'empresa municipal Moià Futur "per esquivar el control", o als administradors d'empreses privades, "que també haurien demanat diners als bancs però amb els pagarés a nom de l'Ajuntament".

Pel que fa a les obres del pàrquing i els habitatges de l'antiga caserna, també s'haurien comès irregularitats, ja que s'haurien aprovat ampliacions del volum d'obra contractada inicialment, amb nous projectes redactats poc després de l'adjudicació però sense que es tornés a convocar cap concurs. En el cas de l'aparcament, inicialment se'n preveia una sola planta semisoterrada que es va adjudicar per 3,1 milions d'euros, però poc després Moià Futur va aprovar signar un annex al contracte amb la mateixa empresa subcontractada pel qual el pàrquing s'ampliava d'una a tres plantes, i passava a costar més de 5,8 milions d'euros. Pel que fa als pisos de la caserna, només s'havien de rehabilitar els existents per un import d'1,4 milions d'euros, però uns mesos després es va afegir un annex per a la construcció d'un edifici amb 16 pisos més el pàrquing soterrani que elevava el cost total a 3,3 milions d'euros.

"No es tracta de petits canvis", va sostenir Rimoldi, sinó que haurien sobrepassat el percentatge permès aleshores per poder ampliar l'obra sense necessitat d'un nou concurs, "i en canvi, aquest no es va convocar" i es va adjudicar tot a les mateixes empreses.

Més sospites sobre la caserna són l'increment lineal del 5% de tots els materials que calia comprar per les obres. "S'entén que et pugui passar amb la despesa de ciment, per exemple", va dir Rimoldi, "però és molta casualitat que sigui el mateix amb tot".

Noves proves

Rimoldi va explicar que fa poc s'ha trobat nova documentació municipal que podria provar altres presumptes irregularitats comeses pel govern Montràs i que no es van incloure en la documentació entregada al jutjat "perquè no la teníem". Tot just s'està acabant d'analitzar, però va avançar que es tracta de factures inflades que, en cas d'haver-se pagat, haurien beneficiat empreses o càrrecs de confiança de l'Ajuntament. Per exemple, Rimoldi va assenyalar una factura de 1.219 euros que s'hauria pagat per assistir a una reunió a Terrassa per demanar finançament a una entitat bancària "que no es va obtenir", o una altra de 200 euros en quilometratge per a una reunió a Moià mateix. "Hem demanat que es comprovi si han estat pagades o no, i en cas afirmatiu volem saber si van ser per decret d'alcaldia o si va passar per la comissió de comptes o no".

Moià Deute demanarà a l'Ajuntament que trameti aquests documents al jutjat. "Si no, el jutjat ja li reclamarà a instància nostra", va dir Rimoldi. Està convençut que "ens espera un any mogut", en què fins i tot no descarta escorcolls policials a l'ajuntament o en altres edificis per buscar documentació que encara no s'ha pogut trobar.