Moià s'ha dotat d'un estudi hidrogeològic de les coves del Toll, després d'espisodis d'inundacions. L´estudi, realitzat per la Diputació, ha permès conèixer el funcionament hidrogeològic del sistema d´aqüífers que engloben les coves, amb la finalitat d´obtenir eines per prendre les mesures oportunes davant les inundacions que es produeixen al seu interior, i poder preservar el museu i els seus jaciments arqueològics i paleontològics.

Aquestes coves estan formades per un conjunt de tres galeries connectades a l´exterior en tres punts coneguts, amb dues galeries que discorren en direcció oest-est i per on hi circula un riu subterrani, i la tercera galeria situada en direcció sud-nord, on es troba l´accés principal.

Les darreres inundacions succeïdes a l´interior de la Cova han requerit la necessitat de conèixer el comportament del riu subterrani. I d´aquesta manera poder assegurar les instal·lacions, les visites turístiques, la conservació dels jaciments arqueològics i paleontològics, i evitar el tancament temporal de les instal·lacions.

Amb l´objectiu d´assolir els coneixements suficients del funcionament hidrogeològic del sistema d´aqüífers que engloben les Coves del Toll, s´han realitzat les següents accions: recerca d´antecedents bibliogràfics locals i regionals, reconeixement geològic de detall de l´entorn de les coves, prospecció geofísica amb tomografia elèctrica que ens ha permès conèixer per on circula el riu subterrani i existència de noves entrades, presa i anàlisis de mostres d´aigua a diferents punts de control, i la instal·lació d´una estació d´aforament per determinar el cabal a la sortida del riu subterrani a la surgència.

Amb els resultats obtinguts d´aquestes accions es conclou que la Cova del Toll només pateix inundacions en períodes de pluja forts (per damunt de 40 mm de precipitació diària acumulada). I que, possiblement, és el resultat de l´entrada d´aigua per diferents sectors i factors: Avenc del bassot, infiltració... El que sí que es pot determinar és la ràpida resposta del riu subterrani el qual apareix de forma quasi immediata en episodis de pluja. Aquest fet és característic de conques de recepció de petites conques.

Pel que fa referencia a la comparativa dels resultats obtinguts amb les analítiques, no s´observa cap canvi que pugui indicar diferències en la procedència de l´aigua. D´altra banda, les analítiques que s´han fet durant l´estudi no demostren que l´aigua pugui venir d´un lloc en concret, ja que hi ha tantes dades coincidents amb superficials propers com amb pous llunyans. La causa d´aquestes coincidències es deu que són aigües que estan captives en les mateixes litologies i què, per tant, han evolucionat de la mateixa manera.

Pel que fa als resultats de les prospeccions realitzades, tant geològiques com geofísiques, no s´ha detectat cap altra cova relacionada amb aquest sistema, tot i que si que s´han observat diàclasis reomplertes que ho podrien ser. Però com que no hi circula aigua, no es pot certificar mitjançant els assajos realitzats.

En aquest estudi s´han proposat un seguit de mesures correctores per evitar futures afectacions a causa de l´aigua dins i fora de les Coves del Toll. Entre aquestes mesures hi destaquen: la instal·lació de barreres físiques i/o canals de desguàs a les zones més immediates de la zona visitable i jaciments arqueològics i paleontològics, evitar tornar a tancar l´accés del riu subterrani a l´interior de la Cova, evitant sobreerosions i pressions elevades en aquest punt; i mantenir net i lliure d´obstruccions el desguàs natural a la surgència i la reixa que tanca l´accés a la Cova.

I finalment, per poder aprofundir en el coneixement de la hidrologia de l´entorn del Parc Prehistòric de les Coves del Toll, en l´estudi es recomana un seguit de mesures preventives: elaborar un protocol de presa de mostres d´aigua i d´analítiques; la instal·lació d´una estació meteorològica a l´entorn del Parc; planificar la construcció de més estacions d´aforament als torrents i rieres per conèixer i mesurar bé les variacions de cabal en diferents situacions meteorològiques; planificar una campanya d´observació de la circulació d´aigües mitjançant traçadors; realitzar un aixecament topogràfic digital a l´interior de la Cova; ampliar les investigacions geofísiques a l´entorn del traçat conegut de la Cova per obtenir dades de la circulació d´aigua al subsòl de la zona; sobrevolar les zones amb aflorament de calcàries de l´entorn del Parc mitjançant drons equipats amb aparell de mesura que puguin ajudar a localitzar noves cavitats, entre altres...

La del Toll és una de les coves prehistòriques d´Europa més rica en fauna del Quaternari, formada durant les glaciacions würmianes. S´hi han trobat restes fòssils d´hipopòtam, rinoceront, ós de cavernes, lleó, hiena, bou primitiu, isard, etc. També s´han descobert restes d´un foc i d´alguns estris de sílex corresponents al Mosterià, les quals demostren la presència humana de l´home Neandertal durant el Paleolític Mitjà (entre 100.000 i 40.000 anys d´antiguitat).

A banda de la seva rellevància científica les Coves del Toll representen un important reclam turístic i són objectiu de nombroses visites guiades i altres activitats didàctiques gestionades pel Museu Arqueològic de Moià.