Un any després d'haver estat condemnat per un delicte ambiental, el qui va ser alcalde de Moià del 1983 al 2011, Josep Montràs (CiU), va tornar ahir a judici, ara acusat de prevaricació, per haver signat uns convenis urbanístics irregulars el 2001 i el 2005 per afavorir presumptament un empresari local. En la seva declaració d'ahir davant de la jutge, però, Montràs ho va negar i va replicar que el resultat dels convenis va ser «llargament favorable» a l'Ajuntament. Però després, en el mateix judici, l'actual alcalde, Dionís Guiteras (ERC), citat com a testimoni, va desmentir-lo: «a cada nou conveni, l'Ajuntament assumia més despeses. I aquests convenis eren encara més perjudicals», va dir.

El cas parteix d'una querella de la fiscalia per uns fets que el nou govern d'ERC va posar el 2013 en coneixement de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, que va instar el consistori a declarar nuls els convenis, perquè eren il·legals. L'Ajuntament es va adherir a la querella de la fiscalia, tot i que ahir, en el judici, l'advocat municipal no va fer cap intervenció i va deixar els interrogatoris exclusivament en mans de la fiscal.

El relat dels fets es remunta al 1982, quan l'Ajuntament va signar un conveni amb l'empresa Acteur, en què el consistori es comprometia a classificar com a sòl urbà uns terrenys d'aquesta empresa coneguts com a Sector de la Granja (tal i com va quedar reflectat en el nou Pla General del 1983). A canvi, l'empresari es comprometia a cedir el consistori una parcel·la de 1.775 m2. La cessió es va aprovar en un ple l'any 1987.

Però l'any 2001, Montràs i el responsable d'Acteur, Antoni E. (jutjat també ahir en el mateix judici) van signar un segon conveni en què Antoni E. tornava a cedir al consistori els mateixos terrenys a canvi que l'Ajuntament pagués la urbanització de tot el sector. «No era lògic que uns terrenys se cedissin dos cops», va expressar ahir l'actual alcalde, Guiteras, al judici.

El 2005, Montràs i Antoni E. van signar encara un altre conveni en què, a través d'una permuta, el consistori renunciava a aquesta mateixa parcel·la (que tornava a mans de l'empresari) i es quedava un altre terreny d'Antoni E. que estava a punt de ser expropiat per la Generalitat (per fer-hi una rotonda). En aquest conveni, l'Ajuntament es comprometia a pagar unes obres d'accessos i a classificar nous usos de sòl. A més, el consistori acceptava una penalització de 300.000 euros per a les arques públiques si les obres no es feien en tres anys. Segons la fiscal, que demana nou anys d'inhabilitació per als acusats, els convenis afavorien l'empresari i causaven un perjudici de més d'un milió d'euros per al consistori.

Montràs, però, va rebutjar ahir l'acusació i va negar que la cessió del terreny aprovada el 1987 s'hagués acabat de formalitzar, «ja que no es va fer constar ni a l'escriptura ni al Registre de la Propietat. Per tant, no havien estat mai propietat de l'Ajuntament», va afirmar. Segons va afegir, va signar els convenis del 2001 i del 2005 amb l'objectiu de no haver de tancar l'escorxador, cosa que hauria destruït «150 llocs de treball». Segons va explicar, una sentència havia declarat il·legal l'escorxador, però la petició de la seva clausura definitiva només depenia d'Acteur, que era el perjudicat directe per la presència propera de l'escorxador.

Per evitar que el consistori hagués d'indemnitzar l'escorxador, Acteur i destruir 150 llocs de treball, va dir Montràs, va signar els els convenis amb Acteur, que permetien que l'empresa renunciés a reclamar la clausura de l'escorxador i els danys i perjudicis. Montràs va negar que el consistori perdés diners amb l'operació i va dir que els convenis van ser autoritzats pel secretari de l'Ajuntament, el també acusat Francesc A., que ahir, però, va negar haver-los redactat i va dir que només havia «donat fe» dels dos signants.