«S'ha de combatre la por i el fàstic envers els ratpenats per conèixer els beneficis que poden aportar aquests animals als humans». Segons el biòleg Sergi Torné, aquest és el principal objectiu de la «Nit dels ratpenats a Moià», una activitat d'observació d'aquesta espècie, que se celebrarà avui a l'entorn del poble i a les coves del Toll. La finalitat és acostar els participants als hàbitats dels individus per «esborrar la imatge feréstega dels ratpenats i donar a conèixer que són uns eficients insecticides», sosté Torné.
Es tracta d'una iniciativa que se celebra en diferents punts de Catalunya i del món amb la intenció de reivindicar els avantatges d'aquests animals i les mesures que s'haurien de prendre per assegurar la seva conservació. És el segon any consecutiu que el Museu de Moià i el Parc Prehistòric de les coves del Toll organitzen l'activitat. Sergi Torné, juntament amb una altra biòloga, Iara Jiménez, guiaran el públic durant la visita nocturna (vegeu desglossat).
Iara Jiménez destaca que un dels refugis de ratpenats més emblemàtics de l'entorn de Moià és l'interior de les coves del Toll. «Fins ara, s'hi han detectat una trentena d'individus i tres espècies diferents de ratpenats de fer-radura», explica.
Tot i així, els biòlegs asseguren que durant la visita programada per avui serà difícil topar amb algun ratpenat, «ja que ara es troben en l'època de criança i solen buscar indrets més tranquils durant aquest període», sosté Torné.
Explica que els ratpenats fugen de les de coves durant l'època de cria «perquè són animals molt sensibles que detecten el soroll de l'activitat arqueològica, els moviments de les visites turístiques o la llum artificial que no els afavoreix». Jiménez explica que les coves són refugis de pas per als individus, és a dir, s'hi resguarden durant part de la primavera i la tardor. «Durant els mesos de fred busquen un indret diferent on hivernar, durant l'estiu estan en època de criança, i la resta de mesos de l'any són períodes de pas», assenyala la biòloga.
Sergi Torné lamenta que no s'hagin fet estudis consistents sobre els ratpenats de les coves del Toll. «Aquest fet s'explica perquè la majoria d'investigacions se centren en els refugis on els ratpenats fan la criança». El biòleg remarca que les noves tecnologies faciliten l'estudi dels ratpenats: «A partir d'uns detectors d'ultrasons podem escoltar els crits que fan els individus que són impreseptibles per a la nostra oïda», explica Torné. Sosté que aquests detectors els permeten identificar l'espècie. L'aparell el faran servir dissabte, en una sessió d'albirament per l'entorn de Moià.
Desfer mites per conèixer
«La foscor i la inaccessibilitat de la majoria dels indrets on viuen els ratpenats fomenten el desconeixament d'aquests individus», afirma Iara Jiménez. Segons Sergi Torné, això provoca que es relacioni aquests mamífers amb les històries de terror, amb la brutícia o inclús amb la transmissió de malalties. De fet, Jiménez comenta que existeixen alguns mites falsos, «com ara que s'afirmi que els ratpenats són com ratolins amb ales o bé que són vampirs que xuclen la sang», lamenta. Afirma que de les més de 1.200 espècies existents arreu del món, «solament tres s'alimenten de sang i cap d'elles es troba a Europa».
Els dos biòlegs conicideixen a afirmar que per desfer aquests mites cal donar a conèixer els beneficis que ens aporten els ratpenats per començar a mirar-los amb uns altres ulls. «Aquests individus són uns eficients insecticides, esdevenen uns controladors naturals de plagues», remarca Torné. Sosté que diversos ajuntaments comencen a adonar-se de «la quantitat de pesticides que es poden estalviar en l'àmbit de l'agricultura si fan servir caixes niu perquè els ratpenats les ocupin. El biòleg destaca que, en un sol dia, un ratpenat ingereix el volum del seu pes amb insectes.
Iara Jiménez ressalta que els ratpenats també poden informar del bon estat en què es troba un ecosistema. «La presència de ratpenats forestals als boscos indica que l'espai natural es troba en bon estat, ja que solament poden viure en boscos madurs poc intervinguts», explica la biòloga.
Protegir els ratpenats
«L'ús indiscriminat de pesticides, l'espeleologia o la reforma dels masos antics on vivien els ratpenats provoca que les poblacions de ratpenats minvin», sosté la biòloga Iara Jiménez. Davant d'això, considera que, des de l'administració, es podrien adoptar una sèrie de mesures. «Respecte a l'activitat a les coves, es podria crear una normativa que prohibís fer-hi visites durant el període de criança o també es podria potenciar l'agricultura ecològica reduint l'ús de pesticides», remarca Jiménez. Tot i així, Sergi Torné sosté que el canvi comença pels ciutadans. «L'error que comet la majoria és pretendre fer fora una colònia de ratpenats instal·lada en una esquerda de la paret de casa», sosté. Explica que el millor és esperar que s'acabi l'època de criança i, si es creu necessari, tapar el forat a la tardor. Tot i que «tenir ratpenats a la vora de la llar evita possibles picades de mosquit», sosté.
