05 de juliol de 2019
05.07.2019

EXPOSICIÓ 40 ANYS REGIÓ7 | PUIGCERDÀ


ERC acceptaria partir-se la presidència al Consell del Moianès, però JxCat s'hi nega

Els dos defensen un govern d'unitat, però els postconvergents volen el lideratge sencer per garantir canvis

05.07.2019 | 18:58
Acte de constitució del primer Consell Comarcal del Moianès, fa 4 anys

La possibilitat de formar el govern d'unitat que hores d'ara defensen els cinc grups amb representació al Consell Comarcal del Moianès, dependrà de si ERC i JxCat, empatats a 7 consellers, arriben a un acord sobre qui dels dos ha de tenir la presidència. És el principal escull de les negociacions després que JxCat ha fet pública la seva negativa a partir-se el lideratge i governar dos anys cada un, mentre ERC si que estaria disposat a acceptar-ho. Si JxCat no aconsegueix la presidència sencera, es quedarà a l'oposició.

La proposta la va posar sobre la taula el PSC en la darrera reunió que van tenir els cinc partits la setmana passada, amb el compromís que ho estudiarien. Un cop valorat, ERC s'hi avindria, però JxCat considera que la manera de fer del Consell requereix de «canvis profunds» que diu que no es podrien aconseguir «si no tenim nosaltres quatre anys de presidència», apunta la presidenta comarcal del partit, Maria Tarter. Es val de l'experiència de l'anterior mandat (amb un govern unitari liderat per ERC), i ara desconfia que per part dels republicans hi hagi una voluntat real de canvis.

O lideratge sencer, o oposició

ERC i JxCat estan empatats en nombre de consellers, però els republicans tenen dos regidors més a la comarca (31 en total), i això els situa en una posició avantatjosa de cara a la investidura en cas que finalment no hi hagi acord i la resta de grups no es posicionessin a favor del candidat de JxCat. Una circumstància que els postconvergents ja han valorat, però malgrat tot, tenen clar que si no poden tenir ells la presidència sencera, es quedaran a l'oposició.

Per contra, i tenint en compte la superioritat d'ERC en regidors, JxCat entén que tant la presidència del Consell d'Alcaldes com la del Consorci del Moianès, correspon als republicans. «D'aquesta manera la situació queda equilibrada i compensada, i creiem que seria una bona fórmula de treballar conjuntament entre tots», apunta Tarter.

La decisió és ara a mans d'ERC, que exposarà en una reunió encara sense data entre els cinc partits. D'entrada, els republicans estan disposats «a treballar fins al final per intentar aconseguir un govern d'unitat», apunta el president comarcal del partit, Eloi Oller. ERC entén que «el Consell Comarcal no és un Parlament on ens anem a barallar, sinó que ha de ser un instrument que ajudi a donar servei a tothom per igual, i és més útil si anem junts que no pas separats». Ara bé, està per veure si estaran disposats a renunciar a la presidència, que en el seu cas tindria l'exalcalde i actual regidor d'Oló, Ramon Vilar.

Els altres tres partits en joc al Consell del Moianès –Castell en Positiu i la CUP, amb 2 consellers, i el PSC amb un– estan a l'expectativa de la decisió dels dos grans, amb voluntat que hi hagi un acord per poder sumar tots junts. Així ho expressa Isaac Burgos, de CeP, que ara per ara no contempla una opció «que no sigui de consens». Voldria un govern «on treballem cos a cos amb un projecte que no ha de tenir colors polítics, sinó que ha de ser consensuat entre tots». També és l'aposta del PSC, que considera que el govern d'unitat «és la solució més idònia per a aquesta comarca», apunta el president del partit, Enric Terencio. La CUP, per la seva banda, no farà pública cap decisió fins al ple de constitució del Consell (prevista per al 19 de juliol) «per no interferir en les negociacions».

JxCat proposa un pla de mandat

Presidència a banda, JxCat ha posat sobre la taula altres qüestions de debat per a un possible mandat de tots cinc perquè ho estudiïn.

Són propostes comarcals que el partit portava a tots els ajuntaments on va presentar candidatura a les municipals, i que creu que podria servir de pla de mandat. També ha presentat un possible organigrama organitzatiu. «No són documents tancats, sinó que poden servir de punt de partida», diu Tarter, i anima «a consensuar-ho i a treballar-ho entre tots».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook