Recórrer cent quilòmetres per trobar un escorxador, generar estrès a l'animal i perdre la traçabilitat del bestiar. Aquestes són algunes de les conseqüències que viuen els ramaders del Moianès que crien xais, vedells i cabrits des que l'escorxador comarcal va decidir sacrificar només bestiar porcí l'any 2015.

La creació d'un nou escorxador de baixa capacitat a la comarca és la demanda dels productors que volen encarregar-se de la distribució de la seva carn i dirigir-la als comerços locals. Controlar la venda del bestiar és una de les sortides per les explotacions petites que es troben supeditades als preus que marquen les grans empreses del sector.

Fa quatre anys, l'escorxador comarcal del Moianès va limitar-se al porcí, al·legant que la resta donava poc rendiment. Aleshores els ramaders amb explotacions d'oví, boví o cabrum van quedar-se sense aquest servei a la comarca. El 2018 el Moianès comptava amb 82 explotacions de boví, 40 d'oví i 35 de cabrum, segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya. No obstant, «una bona part d'aquestes explotacions només s'encarreguen de la cria del bestiar», afirma el ramader Joan Homs.

Apunta que els pagesos afectats són els que s'encarreguen de tot el procés productiu i, al final, han de fer «molts quilòmetres per sacrificar el bestiar i, aquest fet, dificulta la venda de proximitat a la comarca». Destaca que un grup d'una vintena de pagesos joves afectats s'han unit sota el nom de 'Col·lectiu de Ramaders de l'Altiplà' per fer visible la situació i reclamar a l'administració la creació d'un escorxador de baixa capacitat a la comarca. Un projecte que fa anys que els ramaders esperen.

Buscar escorxador lluny de casa

«Em desplaço fins a Sant Cugat per sacrificar el bestiar i, després, perdo la pista dels animals», lamenta la ramadera Raquel Valldeoriola que compta amb una explotació de vedelles. Explica que quan podia utilitzar el servei de l'escorxador comarcal del Moianès «venia als petits comerços de la vora». Actualment, els trasllats compliquen la venda directa. «L'escorxador s'encarrega de la distribució i només sé que algunes vedelles marxen amb vaixell fins al Líban», ressalta.

El ramader Joan Homs viu una situació similar. També té una explotació ramadera de vedells que «acaben comercialitzant-se al gran mercat». Abans del 2015, distribuïa el seu producte entre diversos negocis locals «però ara la comercialització de la carn està en mans de l'escorxador». Reivindica que la petita ramaderia hauria de tenir més control sobre el destí del bestiar amb un servei de sacrifici més a la vora.

«Volem conèixer la traçabilitat de la nostra carn», destaca el ramader Francesc Molins. Ell cria cabres de llet i ovelles i es desplaça fins a l'escorxador de Sant Joan de Vilatorrada. «La qualitat de la carn queda ressentida perquè s'agreuja l'estrés dels animals durant els trasllats i el temps d'espera a l'escorxador», assenyala. Destaca que, en alguna ocasió, s'ha trobat que li retornen una carn que no és la seva.

Un altre dels ramaders afectats, Martí Font, té una explotació d'ovelles que aconsegueix distribuir de forma directa, «tot i el desgast dels trasllats continus i la despesa que aquests suposen». Martí Font considera que «és absurd haver de fer tants viatges per retornar el bestiar a la comarca».

El coordinador territorial de la Catalunya Central d'Unió de Pagesos, Carles Mencos, remarca que «una bona part dels ramaders amb explotacions petites voldrien tenir una garantia de localitat en el proveïment dels seus productes, però llunyania dels escorxadors ho dificulta». Apunta que la venda directa és una de les sortides pels petits ramaders que han de competir grans corporacions.

Aposten per la creació d'un servei de sacrifici de baixa capacitat

Una de les apostes per resoldre la manca d'aquest servei a la comarca és la creació d'un nou escorxador de baixa capacitat. Els ramaders esperen una solució des de fa quatre anys i mostren preocupació per l'estabilitat de la iniciativa després del canvi de govern a la Diputació de Barcelona. Segons fonts d'aquest organisme, el projecte està aprovat. No obstant, falta donar llum verda a la subvenció d'uns 210.000 que ha demanat el Consorci del Moianès a la Diputació de Barcelona per crear el nou servei. Està previst que la Diputació ho decideixi de cara al setembre. De moment, el projecte compta amb una subvenció de 60.000 euros que aporta la iniciativa Barcelona Smart Rural.

L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, apunta que en un escorxador de baixa capacitat es poden sacrificar un màxim de 2.000 quilos de carn en un sol dia. «S'hauria d'entendre com un espai comunitari que difereix del concepte d'un escorxador convencional i que donaria més facilitats als ramaders per seguir la traçabilitat del seu bestiar», ressalta. «La distribució pròpia a les carnisseries de proximitat o als restuarants és el que pot donar oxigen als petits ramaders perquè es puguin guanyar la vida», assenyala.

«La distribució dels escorxadors pel territori està canviant perquè anys enrere cada població o zona territorial comptava amb un servei de sacrifici però, avui en dia, predominen els grans escorxadors dispersos pel territori que assumeixen grans volums de bestiar», apunta Carles Mencos, el coordinador d'UP a la regió central.