La població estrangera resident a Catalunya és d'1.159.427 a 1 de gener de 2019 i representa el 15,1% de la població catalana, segons ha fet públic l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). El nombre d'estrangers s'ha incrementat en 77.328 persones en relació amb un any enrere, xifra que representa un augment d'un 7,1%. Aquest resultat contrasta amb l'evolució de la població de nacionalitat espanyola, que experimenta un lleuger decreixement (-2.176 persones) en el mateix any.

A 1 de gener del 2019 tres comarques de casa nostra presenten els percentatges més baixos de població estrangera. Són les de l'Anoia (8,3%), el Berguedà (8,4%) i el Moianès (8,4%).

Per contra, les comarques que registren els percentatges més elevats de població estrangera són la Segarra (27,0%), l'Alt Empordà (24,2%), el Gironès (20,4%), la Selva (19,7%), el Baix Empordà (19,6%) i el Barcelonès (19,2%).

Durant el 2018 la població estrangera creix a tot el territori, tot i que amb intensitats diferents: a l'Àmbit de les Comarques Centrals és on creix més (9,3%), seguit del Metropolità (8,1%); en canvi, a les Terres de l'Ebre i Ponent és on creix menys (2,8% i 4,1%, respectivament). Totes les comarques han registrat augments, excepte el Pallars Sobirà (-2,6%). Els majors augments els encapçalen la Garrotxa (12,4%), el Berguedà (11,9%), el Moianès (11,7%), el Bages

Per municipis, destaca que només n'hi ha 157 on la proporció de població estrangera és més elevada que la mitjana catalana (15,1%) i estan encapçalats per Guissona (51,9%), Castelló d'Empúries (43,3%), Salt (39,1%) i la Portella (38,3%). També es troba per damunt de la mitjana catalana el municipi de Barcelona, que amb un 19,6% de població estrangera concentra gairebé 3 de cada 10 estrangers que resideixen a Catalunya.

Principals nacionalitats

L'any 2019, la comunitat marroquina és la més nombrosa (223.626) i equival a la cinquena part dels estrangers (19,3%). El segon lloc l'ocupa la població de Romania (90.179) amb una representació del 7,8%, seguida a major distància per la població xinesa (62.188) i la italiana (61.578), que representen el 5,4% i 5,3%, respectivament.

La població marroquina és la primera nacionalitat a 27 comarques de Catalunya, mentre que la romanesa ho és a 9 comarques i Aran. Al Barcelonès la nacionalitat més nombrosa és la italiana; a la Cerdanya, la boliviana; a la Garrotxa, l'índia; a l'Alt Urgell, la portuguesa, i al Moianès, la nacionalitat maliana.

Evolució de les procedències

Les variacions en el nombre d'estrangers estan afectades per la intensitat dels fluxos d'entrada i sortida de la migració exterior, per l'evolució del seu creixement vegetatiu, així com pel procés de naturalització d'aquesta població. L'any 2018, 20.103 estrangers residents a Catalunya han obtingut la nacionalitat espanyola[1], el 43,1% dels quals són originaris d'Àfrica i el 32,9% d'Amèrica del Sud.

Segons el continent d'origen, la població d'origen americà registra l'augment més elevat (32.233 persones i 11,6% interanual), que fonamentalment s'explica per l'aportació de la població originària d'Amèrica del Sud (20.819 persones). Aquest fort augment situa la població americana com la més nombrosa (26,7%), després de la d'origen europeu (32,0%), que ha augmentat en un 4,5% interanual (15.940 persones).

Pel que fa a la població originaria d'Àfrica, que representa el 26,3% del total d'estrangers de Catalunya, ha augmentat en 16.157 persones (5,6%), mentre que la població d'origen asiàtic, amb una proporció del 14,9%, s'ha incrementat en 12.898 persones (8,1%).

Per nacionalitats, en nombres absoluts destaquen els increments de la població originària del Marroc (12.434), d'Hondures (7.350), de Colòmbia (6.667), de Veneçuela (5.996) i d'Itàlia (5.755).

Estructura per edat

El perfil de la població estrangera resident a Catalunya correspon a una població jove, amb una alta proporció de població en edats laborals (80,7%). L'edat mitjana és de 34,2 anys, mentre que la de la població de nacionalitat espanyola és de 44,3 anys. En relació amb l'any anterior, es registren increments de població estrangera a totes les edats, amb més intensitat en els trams d'edats entre els 20 i els 54 anys.