07 de març de 2020
07.03.2020

La dona serà l'epicentre de Castellterçol durant tot el 2020

El municipi prepara activitats per homenatjar les treballadores del tèxtil

07.03.2020 | 16:05
Aquesta és la bandera que s'ha penjat a l'Ajuntament de Castellterçol

El tèxtil va ser, als anys 70 i 80, la principal font d'ingressos per a les famílies de Castellterçol. "Només es parlava dels paraires, però no de les dones que treballaven a les fàbriques", explica la historiadora Malu Garcia. Dècades després, sense pràcticament rastre dempeus del seu passat manufacturer, l'Ajuntament ha optat per dedicar aquest 2020 a homenatjar a les dones que hi van treballar. Preparen exposicions i activitats diverses on l'epicentre serà la dona.

La tradició tèxtil a Castellterçol es remunta al segle XVII. La indústria tèxtil es duia a terme a les llars i no va ser fins al segle XIX que van obrir les primeres fàbriques. L'única que queda dempeus, ara però sense activitat, és la batejada com a Anla.

Anla ha tornat però a obrir portes aquest dissabte. L'Ajuntament ha volgut explicar a l'antiga fàbrica tèxtil a la ciutadania el programa d'activitats que prepara per homenatjar a la dona.

Entre les assistents si han deixat veure algunes de les persones que hi van treballar. Una d'elles és la Loli Rodríguez, que hi va aterrar l'any 1972. Procedent d'Andalusia, recorda que va començar d'aprenent. "No en tenia n'idea", diu la dona, que assegura que va acabar manipulant "fins a quatre màquines alhora". A Anla, va conèixer a més al que avui en dia és encara el seu home. "I encara em donava temps d'ajudar-lo a netejar la seva màquina", diu entre rialles.

Rodríguez s'ha alegrat de saber que el seu Ajuntament vol que siguin les protagonistes de l'any al municipi. "Crec que està bé que se sàpiga el que vam fer, la llàstima és que ja no quedi res", lamenta, tot recordant que de totes aquelles fàbriques cap manté l'activitat.

Castellterçol prepara una exposició que reculli com era la vida dins de la fàbrica. Per aquesta raó, demana la col·laboració de les dones que hi van treballar així com als familiars per tal de poder "fer arxiu", avança la historiadora. En paral·lel, es faran entrevistes a les treballadores que encara visquin. Tot plegat, afegeix Garcia, es podrà veure a l'exposició, prevista per l'estiu.

En paral·lel, es duran a terme altres iniciatives, com tallers adreçats a les dones o la creació d'un mural de grans dimensions.

400 anys de l'execució de Joana Carrera i Elisabet Cerdà

A banda de la treballadora tèxtil, els actes de la dona d'aquest 2020 a Castellterçol tindran unes altres protagonistes: Joana Carrera i Elisabet Cerdà. Totes dues van morir executades per bruixeria el 1620. La regidora de serveis socials, Roser Galí, explica que s'han trobat les transcripcions de les seves confessions "fetes sota tortura".

Galí assegura que el conegut com a "cacera de bruixes" s'ha de poder explicar "des de la perspectiva de gènere". "Eren dones grans, sense home, que tenien professions perilloses per la comunitat, com medicina. I la mateixa comunitat, si tenien massa poder, anaven per elles", diu.

A aquestes dones, afegeix la regidora, també se les voldrà recordar aquest any. De moment, s'ha previst un concert d'homenatge de Lídia Pujol el proper dia 21.

Segons la regidora, tant les treballadores del tèxtil com les executades tenen en comú que se les castigava "per treballar". La dona, subratlla, "ha treballat sempre, no és cert que s'hagi incorporat als anys 70, i no es podria explicar la industrialització sense la seva mà d'obra".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook