Moià té a punt el projecte i l'execució de reurbanització d'un dels principals carrers del nucli antic, el de Sant Pere, amb l'objectiu d'actualitzar-ne la xarxa de serveis i renovar-ne la imatge, mantenint, però, la de vial històric. Ara, però, s'ha hagut de posposar l'inici dels treballs fins a nou avís, com a conseqüència de les mesures aplicades per evitar la propagació del coronavirus. Fins i tot, ja s'havien preparat tanques per restringir-hi el pas i informant de l'inici de les obres, que ara s'ajornen sense data. L'objectiu del consistori, però, és que es puguin posar en marxa tan aviat com es normalitzi la situació.

Es tracta d'un projecte de reurbanització per tal d'actualitzar el ferm, el clavegueram i les instal·lacions d'aigua potable, amb una superfície d'intervenció de 920 metres quadrats. L'element més important a l'hora de plantejar la reurbanització del carrer Sant Pere va ser el mal estat del ferm, per on circulen els vehicles.

A aquest factor s'hi afegia la necessitat de donar més protagonisme al vianant, pensant en una zona peatonal. Tenint en compte aquest factor, el projecte parteix en part d'actuacions realitzades anys enrere en altres carrers veïns, com ara el de Sant Sebastià i el de Sant Josep. Vials que, com el de Sant Pere, desemboquen a la plaça Sant Josep, i als quals s'ha donat una estructura en forma de V, amb els pendents cap al centre, on es canalitzen i es recullen les aigües de pluja, i dels quals s'ha eliminat la vorera a un nivell superior.

Per al carrer Sant Pere es planteja la mateixa imatge, també eliminant-ne les voreres i conservant-ne part de les llambordes com a essència, però amb un ferm realitzat en formigó abuixardat, que disminueixi el soroll del pas dels vehicles i que el faci una superfície antilliscant.

El Sant Pere neix a la plaça Sant Josep, i és un dels carrers més llargs del poble. El seu recorregut forma part de l'antic camí ral que anava de Manresa a Vic, camí que entrava per Moià pel que avui s'anomena carrer del Vall. És un carrer sinuós, força estret, de voreres molt justes per caminar-hi, amb un ferm de llambordes, que són el seu senyal identitari.