22 de març de 2020
22.03.2020

Un Moianès real, cinc anys després del «sí»

La comarca ja disposa d'un Consell pràcticament complet i de la major part dels serveis d'atenció desplegats i en funcionament

21.03.2020 | 23:42
Un moment de la jornada de votació de la consulta popular que es va fer avui fa cinc anys sobre la creació de la comarca del Moianès

Justament avui fa cinc anys, els ciutadans d'un Moianès llavors oficiós deixaven clar que volien ser comarca oficial. Cinc anys després, són una comarca més.

El 22 de març del 2015, els ajuntaments dels deu municipis van convocar els seus veïns i veïnes a les urnes perquè expressessin a través del vot si volien ser un territori amb administració pròpia, tal com es reivindicava des de feia dècades. I la resposta va ser clara i contundent. Amb una participació propera a la meitat del cens, el 80% dels que van decidir expressar-se van votar «sí». Era el penúltim capítol abans de l'oficialització, que arribaria tres setmanes després (el 15 d'abril), quan el Parlament aprovava la llei de creació de la comarca.

L'actual president del Consell Comarcal del Moianès, Ramon Vilar, destaca l'esforç que ha fet el conjunt del territori per convertir-se en comarca, tenint en compte que «posar en marxa una institució com aquesta des de zero no és fàcil», i apunta que cinc anys després ja es noten els resultats d'un treball que va començar a donar els fruits especialment a partir del seu primer pressupost consolidat, l'any 2017. Ara, fa uns mesos que s'ha encetat un nou mandat «que ha de servir per consolidar la comarca i acabar-la de posar al servei dels ajuntaments i dels ciutadans».

I és que a hores d'ara el Consell Comarcal del Moianès ja funciona pràcticament complet, tot i que encara té algunes mancances, sobretot pel que fa a personal tècnic. En aquest sentit apunta que, per exemple, hi ha pendent una oficina tècnica del Moianès per als serveis d'arquitectes municipals i d'enginyeria, «que anirà molt bé per a les contractacions públiques». Entre altres coses, també diu que falta un tècnic jurista. D'aquest període de cinc anys, Vilar destaca la millora que s'ha aconseguit a nivell d'atenció ciutadana, tenint en compte que una comarca petita com aquesta, de 14.000 habitants, «facilita molt poder donar un servei de proximitat».

En aquest sentit, destaca que ja fa un temps que a escala comarcal s'estan aplicant els serveis bàsics, i que també s'han aconseguit avenços en els serveis d'atenció a gent de totes les edats i col·lectius diversos, amb una especial incidència en els més vulnerables. Vilar destaca que s'ha iniciat un programa pilot del Servei d'Informació i Atenció a la Dona (SIAD) amb psicòlegs especialitzats que fan un seguiment personal dels casos de 125 dones amb risc de patir violència de gènere, a les quals es dona atenció psicològica i jurídica.

També s'ha posat en marxa un nou servei d'atenció a la infància i l'adolescèna, adreçat a col·lectius vulnerables, així com un pla de mobilitat i de transport públic, que ja entrarà en la segona fase, amb l'objectiu de millorar el servei i les línies tant internes (per exemple, de connexió amb l'institut) com externa, amb la resta de comarques.

En un altre àmbit, assenyala que també es fomentaran polítiques respectuoses amb el medi ambient i que ajudin a reduir els efectes contra el canvi climàtic, ja sigui amb la introducció d'energies renovables, o amb un projecte conjunt que la Diputació i l'associació Arca desenvolupen al Moianès, com és l'escorxador de baixa capacitat per donar servei a petits ramaders de xais, ovelles i cabres. La idea és que no s'hagin de desplaçar fora per sacrificar els animals oferint-los un servei de proximitat i que no contaminin tant amb els desplaçaments. En la llista d'objectius el president del Consell Comarcal del Moianès també hi posa que es vol afavorir l'ús de la biomassa, «fer-la rendible per als propietaris i que ajudi a crear una indústria pròpia», diu Vilar, tenint en compte que «som una comarca amb molt bosc».

Altres qüestions que destaca són un pla comarcal de cultura per fomentar el dinamisme i el teixit associatiu de la comarca; acabar de consolidar el pla director de l'Ecomuseu; i un estudi d'edificis i sòl públic, per mirar d'incrementar l'habitatge social.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook