Va anar de poc que, sense voler, abracés els seus amics en veure'ls per primer cop des que la pandèmia la va obligar a romandre a casa. Almudena Gómez, una jove veïna de Moià, va sortir a fer el vermut ahir amb la família i es va trobar, per fi, amb les seves amistats al bar El Petit Celler, al centre del municipi, i assegurava que estava contenta pel retrobament. Tot i que Moià és a la fase 1, com la resta de la Catalunya Central, el fet de tenir menys de 10.000 habitants i registrar una densitat de població inferior a 100 habitants per quilòmetre quadrat comporta que sigui l'única capital de comarca de la regió on els ciutadans poden degustar un àpat a l'interior de cafeteries i restaurants.
La quantitat de gent al centre de la població, sempre respectant les distàncies per evitar contagis, denotava les ganes que tenien els veïns del municipi de recuperar les converses amb amics i coneguts després de dos mesos sortint al carrer només puntualment i per activitats molt concretes. Malgrat que ahir els clients de cafeteries i bars ja podien entrar a l'interior, la majoria preferia prendre la cervesa o el refresc a la terrassa per gaudir del bon temps que feia al migdia.
El Petit Celler dissabte a la nit gairebé tenia l'interior del local ple de parelles o grups reduïts d'amics que havien decidit sortir a sopar. «Hem hagut de condicionar l'interior del bar per garantir que els clients segueixin les normes de distanciament i això ens ha forçat a tenir menys taules i cadires disponibles i, és clar, a sevir menys gent», explicava ahir al propietària, Dolors Lozano. A l'interior, abans de la pandèmia hi havia espai per a uns 60 clients, però amb la redistribució de taules ara hi caben 25 persones. A l'exterior, ara n'hi pot haver 11 a la vegada -tot i tenir el permís de l'Ajuntament d'ampliar la terrassa- i abans s'hi podien reunir 25 clients.
Tot i atendre menys clients, la propietària d'aquest establiment de Moià es mostrava «contenta» perquè aquest cap de setmana «molts veïns tenien ganes de sortir al bar amb els amics i això ha anat bé». És habitual que la capital comarcal rebi els caps de setmana turistes de l'àrea metropolitana, sobretot de municipis del Vallès Oriental, però ara no tenen aquests visitants perquè perta-nyen a una altra regió sanitària, i no és permesa al mobilitat entre diferents àrees. «Tot i això, hem tingut clients nous del municipi, sobretot joves. Tenim els habituals i d'altres que no els vèiem tant per aquí abans», va afegir Lozano.
Quan cal desinfectar el lavabo?
Tot i la satisfacció d'aixecar la persiana, alguns propietaris no s'acaben de posar d'acord sobre el protocol a seguir per als clients que necessitaven anar al lavabo. A El Petit Celler només deixaven anar-hi els que tenien molta necessitat i que, efectivament, feia molta estona que eren al bar perquè la propietària afirma que s'ha de desinfectar cada cop que hi va un client.
Els responsables de la cafeteria El Casal, per la seva banda, deien que s'ha de desinfectar el lavabo sis cops al dia i, també, cada cop que un client hi va. La propietària d'aquest altre establiment, Elisabet Garcia, ha posat cintes adhesives a les taules perquè els clients tinguin clar fins a quin espai de la taula es poden deixar els gots i els plats, i també a terra perquè tothom vegi fins on es pot bellugar. Tota precaució és poca en temps de coronavirus. «Els primers dies, hi havia gent que s'abraçava, tot i que la gran majoria de clients estan molt conscienciats sobre les pautes que han de seguir», afegia. Molts estaven prenent una cervesa a l'exterior i a dins només hi havia dues parelles i un client sol. «Estic content d'haver vingut. Tot i això, hi ha directrius contradictòries i no tinc clar les advertències que ens donen a les persones que ja tenim certa edat. Jo tinc 70 anys i encara surto en bicicleta per fer esport, i estic millor de salut que d'altres de menys edat», explicava ahir, assegut a l'interior de la cafeteria, Josep Alcoceba, que estava fent un aperitiu amb la seva dona, Assumpta Serrabasa. A prop, un altre client, Josep Francesc Garcia, es mostrava satisfet de «poder prendre alguna cosa al bar després de tantes setmanes tancat a casa».
Alba Codina mesurava amb un metre la distància exacta que hi ha d'haver entre les taules perquè la clientela compleixi el distanciament social. «He de deixar-hi dos metres i hem de tenir el 40% de la capacitat», indicava la propietària de la cafeteria -i forn de pa- Tahona de l'Alba, Alba Codina. I altra vegada el protocol que s'ha de seguir per anar al lavabo. «S'ha de desinfectar cada cop que hi va un client», deia. Ahir, a l'interior de l'establiment encara no hi tenia clients, i avui hi deixarà seure els primers.
Pocs clients havia ahir al migdia a la braseria Taula Nº1. «Han començat a trucar clients per reservar de cara als propers dies, però avui [ahir per al lector] encara no en tenim a l'interior, on es pot menjar amb reserva prèvia, perquè tot ha anat tan ràpid que segurament molts clients no s'han assabentat fins fa poc que hem reobert», explicava la propietària, Vicky Gavira.
«Trobava a faltar el bar, com a punt de reunió, i sortir quan em vingués de gust. Són petits plaers de la vida que aprecies quan no els tens. A Moià, per fi som una mica més lliures», reflexionava Rocío Martín tot prenent una cervesa amb amics.
