06 de juny de 2020
06.06.2020
Regió7

Veïns i empreses del Moianès reclamen la millora de la carretera que porta al Vallès

Reivindiquen una actuació global a la C-59, que és de les que registren més accidents mortals o greus

05.06.2020 | 22:22
Vehicles circulant per la carretera C-59 al tram de Castellterçol

Un col·lectiu de persones a títol individual, entitats i empreses del Moianès han donat forma a una plataforma ciutadana per reivindicar la millora de la carretera C-59, que connecta la comarca amb el Vallès Oriental i l'autopista AP-7, entre Santa Perpètua i Mollet. A través d'Internet han difós un manifest perquè sigui signat, amb l'objectiu de lliurar-lo al Consell Comarcal. En el document es reclama a aquest ens que lideri la demanda de les millores en aquesta via davant del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. «Demanem la complicitat de tots els òrgans, tant del Consell Comarcal com dels ajuntaments dels municipis afectats», subratlla el manifest, que considera que cal prioritzar «la realització d'una auditoria de seguretat viària a la C-59 amb el compromís d'implementar les recomanacions que se'n derivin». El mateix col·lectiu apunta que considera prioritari ampliar els vorals en aquells trams de carretera més estrets.

Es demana que es doti la via de «més permeabilitat faunística» per reduir el risc d'atropellament d'animals i col·lisions, i que mentre això no es fa efectiu es re reforcin les mesures d'advertiment als usuaris «de la perillositat dels trams de concentració d'accidents amb animals ungulats».

Altres reclamacions que s'hi expressen són les de buscar solucions per als vehicles de gran capacitat i tonatge «fins que la carretera no estigui ben adequada per a la seva circulació amb seguretat»; que s'inclogui la seva millora al Pla Estratègic Comarcal «com una de les principals actuacions estratègiques per al desenvolupament social, econòmic i territorial»; i que es despleguin «algunes de les millores de la C-59 en el marc del Programa d'Actuació Comarcal 2019-2022».

En l'exposició de motius d'aquest manifest s'argumenta que el Servei Català de Trànsit, la Diputació, el departament de Territori i Sostenibilitat i el RACC van presentar, el desembre passat, l'estudi EuroRAP 2019, un informe els resultats del qual «confirmaven les percepcions que molts veïns i veïnes de la comarca tenim des de fa temps: conduir per aquesta carretera és molt perillós».

L'EuroRAP 2019 apunta que la C-59, entre Moià i Caldes de Montbui, com la «novena carretera de Catalunya amb més risc d'accident greu o mortal», abastant el període 2016-2018, amb una mitjana anual de 4,7 víctimes mortals o ferits greus. Els promotors de la iniciativa reivindicativa recorden que «no és la primera vegada que aquesta via és catalogada com una de les més perilloses de Catalunya, perquè ja havia aparegut als mateixos llistats de l'EuroRAp 2014 i 2015».

També subratllen que a l'estudi d'identificació dels trams de concentració d'accidents amb animals ungulats a la xarxa de carreteres de la Generalitat n'hi apareixen diversos d'aquetsa C-59. Un fet que, diuen, en el manifest «constata el dèficit de permeabilitat faunística de la infraestructura, que deixa com a resultat la mort de molts animals i els danys materials dels nostres vehicles, sovint irreparables». Detallen que, segons l'estudi, només al període 2013-2017 es van produir «18 accidents amb senglars o cabirols al tram Sant Quirze-Castellterçol, i 16 al tram de la Fàbrega, sense comptar altra fauna autòctona atropellada».

El manifest promogut per aquest col·lectiu exposa que «tot i que en els últims anys les administracions han invertit successivament en aquesta carretera, els nivells de seguretat viària s'han mantingut baixos». Segons concreten, s'han fet intervencions com ara «la millora del revolt a Sant Quirze Safaja (2003), d'un altre revolt a la Fàbrega (2006), la rotonda de Castellterçol (2007) o les reordenacions d'accessos i millora de la seguretat viària a Caldes de Montbui (2010 i 2016)», però que aquestes «no han estat suficients».

Per això, conclouen, «creiem que comença a ser hora d'abordar una solució més ambiciosa».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook