La plataforma ciutadana C-59 Stop Accidents, sorgida per reclamar actuacions de millora en aquesta carretera que connecta el Moianès amb amb el Vallès i l'autopista AP-7, entre Santa Perpètua i Mollet, ha recollit ja més de mig miler de firmes de suport a les seves demandes. Reclamacions davant les quals el departament de Territori de la Generalitat preveu plantejar accions concretes a partir del 2021, un cop disposi del projecte que ha de definir el conjunt d'actuacions que s'han de dur a terme en aquesta carretera, focalitzades a millorar-ne la seguretat. La plataforma va participar en la trobada que a final del mes de juliol es va celebrar a Moià entre representants del departament i del Consell Comarcal i els ajuntaments, i els van poder traslladar les seves inquietuds. Tanmateix, han mantingut la recollida de signatures per reforçar les seves demandes i canalitzar la preocupació dels usuaris habituals d'aquesta carretera, fet que els ha portat a tenir-ne ja al voltant de mig miler per via digital, i falta per recollir i quantificar les de paper.

A banda dels índexs de perillosisat, sobretot d'accidentalitat greu, que posen de manifest informes especialitzats en relació amb aquest sector de la C-59, la plataforma posa en relleu que, malgrat que transcorre per un ter-ritori de població baixa (13.603 persones empadronades al Moianès el 2019 i un trànsit d'uns 5.000 vehicles diaris de mitjana), es tracta d'una zona d'«autocontenció baixa». És a dir, que hi ha una part important d'habitants que «ens veiem obligats a desplaçar-nos diàriament fora de la comarca per anar a treballar o estudiar, en una proporció superior que els habitants de les comarques veïnes». De fet, hi posen dades oficials, que assenyalen que el 40% dels moianesos treballen o estudien fora de la comarca. Segons les xifres que aporten per tenir una referència, al Bages aquesta proporció és del 10%, al Berguedà del 17%, a l'Anoia del 23%, a Osona del 12% i al Vallès Occidental del 19%.

Un altre aspecte concret que assenyala la plataforma, en aquest cas pel que fa a les característiques de la carretera que la fan especialment perillosa, és el que anomenen «dèficit de permeabilitat faunística». És a dir, la falta d'infraestructures que permetin el pas segur de l'abundant fauna d'aquesta àrea, com ara senglars i cabirols, evitant que creuin la carretera amb el conseqüent perill d'accidentalitat.

També en aquest punt exposen dades, recollides entre el 2013 i el 2017. Xifres que indiquen que al llarg d'aquest període es van registrar una vintena d'accidents amb animals ungulats en el tram entre Moià i Castellterçol; 18 entre Castellterçol i Sant Quirze Safaja, i una desena entre Sant Feliu de Codines i Caldes. Aquestes xifres s'extreuen de l'Estudi d'identificació dels trams de concentració d'accidents amb animals ungulats, i la plataforma subratlla que aquest factor «deixa com a resultat la mort de molts animals i els danys materials dels nostres vehicles, que sovint resulten irreparables».

El principal argument que exposa la plataforma (i que Regió7 ja va recollir quan aquesta es va posar en marxa) té com a referència l'estudi EuroRAP 2019, que el Servei Català de Trànsit, la Diputació, el departament de Territori i el RACC van presentar, el desembre passat, i que situava la C-59, entre Moià i Caldes de Montbui, com la novena carretera de Catalunya amb més risc d'accident greu o mortal.

Resoldre estretors i visibilitat

En la reunió que van mantenir fa vint dies, el departament de Territori va prendre el compromís d'actuar a la carretera C-59, al tram entre Moià i Sant Feliu de Codines, a partir del 2021, un cop disposi del projecte que ha de definir el conjunt d'actuacions que s'han de dur a terme en aquesta carretera, focalitzades a millorar-ne la seguretat. Un projecte la redacció del qual es preveu adjudicar entre els propers mesos de setembre i octubre, i que s'espera que estigui llest a començament de l'any vinent.

Segons va concretar a aquest diari el secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavín, el que es preveu, a grans trets, és ampliar els trams estrets amb cunetes americanes [transitables]; una millora de la senyalització i les balises, per la concentració de trams habituals de boira, i analitzar l'habilitació de passos de fauna.