Guernica, un dels quadres més universals, té des d'aquest dijous a Moià la seva particular versió del referèndum de l'1 d'Octubre, en una obra també de gran format que des d'ara presidirà la plaça del CAP. L'ANC moianesa ha promogut la creació d'un mural que recreés i deixés memòria dels fets i de les sensacions d'aquella jornada del 2017, amb motiu del seu tercer aniversari. Va deixar la proposta a mans de l'il·lustrador moianès Eduard Altarriba, que ha fet una fusió entre la reconeguda obra de Pablo Picasso i els fets de l'1-O. Un mural que s'ha imprès sobre lona i instal·lat damunt d'una estructura de fusta per donar-li estabilitat. És una obra de 6,40 metres d'amplada per 3 d'alçada, que s'ha instal·lat a la paret on hi ha els ascensors per accedir al pàrquing subterrani que hi ha sota la plaça (i que està tancat).

Al mural s'hi reprodueixen i identifiquen perfectament algunes de les imatges més icòniques del Guernica original (quadre cubista que expressa la visió personal de Picasso del bombardeig de la població biscaïna durant la Guerra Civil Espanyola, el 26 d'abril del 1937), com els rostres que en reflecteixen l'horror, mesclades amb elements representatius d'aquell 1 d'octubre del 2017. Així, lògicament hi ha reflectits una urna, una papereta i una estelada, però també les càrregues policials sobre els votants, persones amb els mateixos rostres de trets picassians, una de les quals traça amb sang i la seva mà les quatre barres catalanes damunt l'escut d'un agent. Fins i tot hi apareix el popularitzat vaixell del Piolín (i un agent a bord menjant croquetes) i un helicòpter sobrevolant un cel del qual en marxa espaordit el colom de la pau.

«L'objectiu del mural és recordar el dolor del poble català durant l'1 d'octubre del 2017, però sense oblidar el punt d'humor amb què convé mirar-se la realitat», explica l'il·lustrador Eduard Altarriba. L'artista feia mesos que treballava en el mural, en concret des de la tardor de l'any passat, quan la veïna de Moià, Irene Martí, va tenir la idea de vincular Picasso amb els fets de l'1 d'octubre. «De seguida vaig pensar que un mural que prengués el Guernica com a referència podria explicar molt bé el sentiment dels votants durant el referèndum», apunta Martí. L'objectiu dels dos impulsors és que l'obra serveixi per preservar la memòria d'aquell dia.

En record de l'1 d'Octubre

El mural ja va presidir l'acte de commemoració del tercer aniversari del referèndum de l'1-O a Moià, que va aplegar un centenar de persones i va tenir la intervenció de Pere Antúnez, coordinador de l'ANC de Moià, el qual va destacar el valor del missatge d'aquest mural: «És una imatge de primera impressió, de sensacions, d'impacte. No és una cosa d'anàlisi profunda. El que jo hi percebo amb una mirada estic segur que és el que percebrà molta gent. És un impacte que resumeix molt bé el que va suposar aquell 1 d'Octubre».

Durant l'acte, el mural va esdevenir el centre d'atenció entre els participants, que s'hi acostaven per fer-s'hi fotografies, contemplar-ne els detalls o bé simplement per recordar les vivències del referèndum de l'1-O. Com els tres veïns de Calders, Ramon Iglesias, Margarita Oliveras i Montse Clotet, que es miraven el mural amb orgull. «Emoció» i «victòria» eren les paraules que feien servir per recordar una jornada «en què els veïns ens vam mantenir units i forts».

De fet, l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va donar èmfasi a la unitat durant el seu discurs. «Durant la jornada de l'1-O vam veure moltes mostres de solidaritat i cooperació entre els veïns», va manifestar Guiteras. «Aquesta és la força que ens va fer guanyar davant la violència», va remarcar. Durant el parlament també va considerar que «cal mantenir viu l'esperit de l'1-O per estar preparats per si algun dia cal tornar-ne a fer un altre».