El ramader Pep Bover recorre gairebé cent quilòmetres per transportar el bestiar des de l'Espunyola, el paratge del Berguedà on cria el ramat d'ovelles, fins a Castellbisbal, l'indret on troba l'escorxador més proper per poder sacrificar els animals. «Els desplaçaments suposen estrès per als animals i, també, una pèrdua d'hores que podria dedicar a la terra», subratlla Bover.

Fa temps que va decidir agafar el relleu dels seus avantpassats i posar-se al capdavant de la finca cal Pauet, amb més de dos-cents anys d'història, per poder cultivar diferents cereals i llavors i, alhora, cuidar el bestiar. «Aquesta és la feina que estimo i a la qual vull dedicar temps, sense haver de passar més hores de les necessàries dins d'un camió per transportar les ovelles a un escorxador llunyà», comenta.

Durant els últims anys, ha vist com molts serveis de sacrifici aturaven la secció d'oví i cabrum, perquè no els resultava rendible o bé perquè tancaven definitivament el negoci, Així doncs, ha hagut de canviar força sovint de destí. Moià, Sant Joan de Vilatorrada o Sabadell són alguns dels municipis on s'ha hagut de desplaçar els últims temps. «Cada vegada m'he d'allunyar més de casa», lamenta.

Una de les seves reivindicacions és la creació d'un escorxador de proximitat a la comarca del Berguedà. «El servei permetria reduir l'impacte ecològic dels desplaçaments i donaria cobertura a molts ramaders, els quals en sortirien beneficiats perquè es podrien quedar part dels menuts que s'acaben perdent quan el bestiar entra als grans escorxadors», afirma.