23 de novembre de 2020
23.11.2020
Regió7

«Les notícies sobre les vacunes ens han encès la llum, però no ens podem relaxar»

El metge epidemiòleg Rafael Manzanera veu propera una solució preventiva contra la covid, però mentrestant «calen mesures»

22.11.2020 | 23:32
Rafael Manzanera és un metge epidemiòleg amb vincles d'estiueig a Moià |

És barceloní de naixement però des de ben jove fa llargues estades a Moià, on col·labora a l'emissora municipal com a especialista en salut pública

Doctorat en Medicina per la Universitat de Barcelona, Rafael Manzanera López (Barcelona, 1953) és un epidemiòleg especialitzat, entre altres, en salut pública i malalties infeccioses. Això l'ha portat a reflexionar des d'un punt de vista científic sobre la covid i ha col·laborat en les «píndoles» setmanals que s'emeten a Ràdio Moià, una vila «que em sento molt meva» perquè fa 40 anys que hi fa estades de caps de setmana i a l'estiu. Actualment, Manzanera és director de Qualitat Sanitària en una mútua, però té un ampli currículum acadèmic i professional que durant anys l'ha mantingut vinculat a l'àmbit públic, des de l'Ajuntament de Barcelona fins a la Generalitat, i en l'actual context de pandèmia ha posat els seus coneixements al servei de la sanitat i ha fet aportacions públiques sobre la covid a través de la Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria (SESPAS), que va presidir entre el 2000 i el 2004.


Quina creu que és la gran amenaça de la covid: la novetat i el desconeixement, la facilitat de contagi, la saturació sanitària, la letalitat..., o una suma de tot?

És un virus amb un comportament poc previsible, i la gravetat d'altres virus similars no havia tingut ni una extensió tan gran, ni una repercussió tan àmplia, ni una afectació tan greu en determinats col·lectius. A més, ens vam equivocar pensant que seria una cosa més efímera, i que un cop passada la primera onada ja ens podíem relaxar, i tot i que hi havia algunes veus que ens advertien, estàvem tan cansats que no en vam fer prou cas. A més, es va aturar l'economia. Tot plegat ha vingut carregat de molta informació i xifres, que és positiu però alhora pot provocar ansietat, esgotament i por pel que vindrà i pel daltabaix econòmic.

Hem estat sotmesos a un excés d'informació?

Hi ha hagut massa veus, i per gestionar una pandèmia cal que hi hagi una única font informativa, que estigui basada en els millors experts i que aquests evitin emetre opinions unilaterals. Si tenim molts governs i molts científics implicats que a més no estan d'acord entre ells fins al punt d'arribar a la contraposició, és perjudicial i fa que la gent rebi molts impactes que potser després no són certs. Cal molta prudència i sentit comú.

Vam tenir una primera onada a la primavera i ara una segona a la tardor. Es compleixen els pronòstics que com més alta és la temperatura hi ha menys incidència del virus?

Aquestes hipòtesis s'han anat rebutjant. Com que a l'estiu es desactiva l'agressivitat del virus de la grip, es pensava que possiblement passaria el mateix amb la covid, que hi té una certa similitud, però en cap cas no s'ha confirmat. Ha tingut una evolució relativament similar en zones fredes i càlides.

S'acosta l'hivern, amb la grip i més constipats... Com pot afectar això la situació que ja tenim?

Hi ha molt debat, i els experts recomanen la vacunació antigripal, però hi ha un dubte sobre quina interferència d'altres virus hi pot haver sobre la covid. Sembla que s'està produint un cert desplaçament d'aquests altres virus i la covid està ocupant aquest espai, però encara és massa aviat per afirmar-ho.

Després de l'experiència de la primera onada, té la sensació que a Catalunya ara s'ha actuat massa tard quant a les restriccions?

Hi ha interrogants que no són clars. Països com el Brasil o els Estats Units han tingut estratègies molt diferents de la resta i han anat molt malament, però també hi ha qui diu que pel poc que han fet encara haurien d'haver anat pitjor. També s'ha vist que en determinats països o regions espanyoles on s'havien fet les coses raonablement bé, ara la situació s'ha complicat, i altres que estaven malament, ara també s'han vist afectades però no d'una manera dramàtica. O Moià mateix, era un municipi amb uns índexs de covid molt baixos, i sense fer res especial es van passar unes setmanes terribles. Per totes aquestes coses encara no tenim una explicació prou clara, i quan no hi és, es tendeix a pensar que les mesures no serveixen, i no és cert. Jo recomano com a mínim no col·laborar a empitjorar la situació, i això vol dir respectar les mesures. Sens dubte se n'han de prendre, perquè el que sí que sabem és que quan n'hi ha, milloren les xifres, per més que al cap d'un temps d'aplicar-les, hi hagi un brot o una situació desconeguda que ho canviï tot. Ens trobem davant d'un virus molt agressiu, que es transmet amb molta facilitat, i té molta permanència.

Pensa que la desescalada de la primera onada es va fer massa de pressa?

Quan la situació s'incendia en la segona onada, ens preguntem si és perquè s'ha desescalat massa ràpid, o perquè no s'han fet prou seguiments o prou testos. La llista és molt llarga. A Astúries, per exemple, ho estaven fent bé, i de cop la situació es va agreujar... Això vol dir que hi ha alguna cosa que no coneixem prou bé i que encara hi ha molts factors desconeguts. Però, en general, crec que les coses no s'han fet malament, ni a Catalunya ni en el conjunt d'Espanya.

Hi ha una vacuna a l'horitzó. Per a quan la veu factible?

Les darreres notícies sobre les possibles vacunes ens han encès la llum, però de cap manera ens hem de relaxar. Les mesures s'han de continuar prenent, però el cert és que es veu una sortida.

És optimista, doncs?

Tindrem vàries vacunes i potser en algun lloc ja es començaran a veure abans no s'acabi l'any, encara que al principi seran restringides a grups de persones molt concrets. Però si que soc optimista, tot i que em fa una mica de por que això no ens porti a desactivar aquest esforç pel qual la majoria de la gent ja ens hem mentalitzat.

Quant de temps creu que pot passar abans no es generalitzi la vacuna?

És difícil de dir, però no passarà gaire temps. En aquest moment, des del Consejo Interterritorial, en el qual també participa Catalunya, s'està treballant en la preparació de la logística per al repartiment de les vacunes, i això s'està fent a tot arreu. Primer es vacunarà la gent gran i de risc, els professionals sanitaris i els col·lectius que treballen a primera línia, que poden suposar cap al 30% de la població, i després, la resta, fins que acabi sent una vacunació pràcticament universal.

Parlem d'un any...?

No crec que tant de temps. Tinc la impressió que amb els esforços que s'han fet en recerca i davant la necessitat que la gent estigui vacunada, crec que se seguirà un patró a la xinesa, per anar de pressa, i intueixo que hi haurà un acord molt ampli que es pugui fer així, cobrir en un mes o mes i mig el 30 % de la població de gent gran i sanitaris, i després la resta. L'atenció primària hi tindrà un paper fonamental.

Quina immunitat pot donar?

Les vacunes tenen una cobertura de mesos, d'anys, o de molts anys. En aquesta, fa molt poc que s'hi treballa, i per la informació de què es disposa és difícil estar segurs de quant pot durar la immunitat.

A tot el món han transcendit molt poques reinfeccions de covid. És bo de cara a una immunitat natural prou llarga?

Sí, ara per ara sembla que la reinfecció es pot produir en casos molt puntuals i que tenen una capacitat infectiva molt petita. Òbviament la reinfecció és una mala notícia perquè vol dir que no pots abaixar la guàrdia, però tot indica que les condicions per a aquesta reinfecció són molt limitades, tant en freqüència com en càrrega viral.

I mentre no hi hagi la vacuna, hem d'esperar que seguirà havent-hi alts i baixos en la pandèmia com hem tingut des del març?

Les mesures més o menys constants i permanents tenen un efecte preventiu sobre noves onades, i si cada cop són més acurades i realment es compleixen les quarantenes, crec que això es notarà positivament en les xifres i en els rebrots. Però els serveis de salut pública hauran d'estar molt atents i saber en tot moment què passa quan es detecti un petit increment de la malaltia. Si ho fem bé, crec que la reacció serà molt més precoç.

Estem sota l'amenaça de nous virus com aquest?

Perquè hi hagi mutacions de virus i la possibilitat que passin dels animals a l'espècie humana, cal un cert temps. També crec que a partir d'aquesta experiència hi haurà un abans i un després tant en l'ús d'animals com dels aliments, com en el control de virus... perquè no podem viure amb la sensació d'una amenaça constant. Estarem tots més atents i tindrem més cura, i hi haurà més control i revisió de certes pràctiques perilloses per a la salut. De tota manera, hem d'estar preparats, i coses que abans ens semblaven exotismes potser ara s'hauran de tenir controlades i caldrà que tothom estigui més pendent de les recomanacions de l'OMS. D'aquesta pandèmia hauríem d'haver après que o estem bé tots, o no està bé ningú.

I en l'àmbit més local i individual, què ens hauria d'haver ensenyat aquesta experiència a més de la importància de la higiene i la mascareta?

La sanitat, en temps de pau, funciona prou bé, però hi ha coses que s'han de millorar. Per exemple, l'atenció primària està molt fràgil; és la gran marginada del sistema sanitari i se l'ha de reforçar. I el finançament està massa ajustat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook