El Moianès posarà en marxa els propers mesos un pla estratègic amb diverses línies d’ajuts per animar els propietaris de pisos buits a posar-los al mercat amb preus de lloguer assequibles. És una de les propostes que en aquest moment hi ha sobre la taula del Consell Comarcal, que en paral·lel també treballa per identificar nous espais o edificis públics ja construïts on pugui generar habitatge protegit.
El disseny d’aquestes polítiques, que es treballa des de diferents departaments del Consell, vol donar resposta a la demanda creixent d’habitatge que hi ha a la comarca i a les dificultats per trobar-ne d’assequible, especialment entre el col·lectiu de joves, apunta la consellera comarcal de Territori, Sonsoles Letang.
Aquesta situació contrasta amb una àmplia oferta de pisos buits, però que ara mateix no estan al mercat o són difícilment accessibles. Així ho avala un estudi recent que el Consell Comarcal del Moianès utilitzarà com a eina per aplicar les polítiques d’habitatge que està dissenyant, i que constaten les possibilitats que té la comarca per generar habitatge de lloguer assequible. I és que aquest document identifica fins a 1.110 habitatges buits en el conjunt de la comarca, que representen el 14% del parc total dels que hi ha. És una xifra «elevada», diu Letang, si bé el Consell Comarcal centrarà esforços a donar sortida al mig miler d’aquests pisos que es consideren realment «idonis» per a un accés «assequible», tant per la seva tipologia com per les condicions i dimensions (menys de 100 m2). I és que bona part de la resta «són més cases d’estiueig més grans que ara es lloguen», i que en principi quedarien «fora de l’estàndard que es podria considerar de lloguer assequible», apunta Letang.
Ajuts i descomptes
Amb la idea d’incentivar l’oferta assequible de pisos de lloguer, especialment els que estan buits, s’obrirà una línia d’ajuts per als propietaris que els inscriguin a l’Oficina Local d’Habitatge, i com a contrapartida, el Consell Comarcal es farà càrrec dels costos del certificat d’eficiència energètica, de la cèdula d’habitabilitat i d’una part de l’IBI. A més, es podran beneficiar del suport que ofereix la Generalitat en casos d’impagament.
Paral·lelament es proposarà l’aprovació d’ordenances municipals que permetin oferir «descomptes importants, i fins i tot totals», de l’IBI en el primer any d’incorporació dels pisos a la borsa, i que es mantindrien, amb menys intensitat, en anys successius. Així mateix, es contactarà amb les entitats bancàries propietàries de pisos «perquè els ofereixin com a habitatge assequible», diu Letang.
Masoveries i món rural
El Consell també vol promoure la masoveria urbana com a relació contractual que substitueixi el pagament del lloguer (o d’una part) de l’inquilí per les reformes i el manteniment que faci de l’habitatge, explica la consellera.
També s’incentivarà la promoció d’habitatge en el món rural (poblacions de fins a 500 habitants), en aquest cas per part de la Generalitat, que pagarà part de les obres que s’hagin de fer a l’edifici si es converteix en habitatge de promoció oficial.
De fet, l’habitatge protegit és una altra de les línies en què vol incidir el Consell, i en aquest sentit està a punt de tenir les conclusions d’un estudi per conèixer el potencial de la comarca per generar-lo. Això inclou tant possibles espais de sòl residencial públic on poder-ne construir de nou, com la identificació d’immobles de titularitat pública que s’hi puguin destinar.
Aquestes polítiques també volen potenciar fórmules d’habitatge cooperatiu, i poden resoldre les mancances que hi ha en habitatge d’emergència, apunta Letang.
