Una vintena d'arqueòlegs han trobat a les coves del Toll de Moia diverses proves que certificarien que els neandertals menjaven i caçaven ossos de manera regular. Les excavacions, que van començar fa vint dies i han acabat aquest dissabte, han estat dirigides per Jordi Rosell, investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de la Universitat Rovira i Virgili, que ha detallat que han descobert restes de plantígrads amb marques de tall fetes amb eines fabricades pels humans que vivien al Moianès fa 50.000 anys. La troballa d'aquests objectes afilats a les cavernes fa pensar que els neandertals tenien els ossos com un dels seus recursos habituals i que, a més d'herbívors, també menjaven carnívors.
Després d'un any d'aturada a causa de la covid, un equip d'arqueòlegs ha reprès aquest juliol les excavacions que any rere any fan a l'estiu a Moià. En aquesta ocasió s'han centrat a la cova de les Teixoneres i especialment a la del Toll. A la primera hi han estat excavant les restes de campaments neandertals amb una antiguitat d'entre 52.000 i 54.000 anys d'antiguitat i també han estat treballant en uns nivells inferiors on hi ha campaments neandertals de fa 200.000 anys.
Les descobertes més sorprenents, però, s'han trobat a la cova del Toll, on els arqueòlegs han trobat una col·lecció d'ossos amb marques de tall i alguna eina feta per neandertals fa 50.000 anys al seu voltant. Cosa que, segons Rosell, certifica que tenien aquests plantígrads "com un dels seus recursos habituals". "Estem mirant si aquests ossos havien mort durant la hibernació o els mateixos neandertals els mataven amb activitats de cacera", ha detallat el director de l'excavació que ha explicat, en declaracions a l'ACN, que fa temps que estan intentant verificar aquesta idea.
Jordi Rosell ha subratllat que la presència d'eines tallants que es podrien fer servir per a la caça dels plantígrads "és molt poc freqüent en aquests llocs". "Ningú no deixa les eines al supermercat", ha dit en to de broma per explicar de manera més planera la sorprenent troballa. En aquest sentit, ha destacat que han trobat marques de tall als ossos per treure'ls la pell i les vísceres i que també han descobert algun dels ganivets que utilitzaven per fer-ho.
Rosell ha explicat que fa 50.000 anys "l'os de les cavernes era el rei del Moianès" i que així ho certifica "la col·lecció de restes" de plantígrads que han trobat a la cova del Toll. "És potser una de les més importants de la península Ibèrica i a més correspon a la varietat més meridional que es coneix a Europa", ha dit tot afegint que tots els exemplars analitzats fins ara són femelles, cosa que els fa pensar que algunes d'elles passaven els hiverns juntes.
Un cop finalitzades les excavacions, la vintena d'arqueòlegs que han treballat durant les darreres setmanes a les coves del Moianès tenen un "llarg treball de laboratori, de pensar i de discutir amb els companys" per tal de finalment presentar-ho als congressos, on hauran d'ensenyar quines són les seves hipòtesis i els mètodes que han utilitzat per certificar-les. Aquí, però, no s'acabarà la feina, l'estiu que ve tornaran a la zona, ja que "les coves del Toll són un dels jaciments més importants de Catalunya i encara hi ha molt per explorar". "A la cova de la Teixonera tenim pràcticament tota la història dels neandertals de la Catalunya central concentrada", ha resumit Rosell per fer palesa la seva importància.
