La parròquia de Moià i el bisbat de Vic han posat en marxa un procés per analitzar quin és l’estat dels arcs que coronen el campanar de l’església de Santa Maria i que li confereixen una imatge distintiva, ja que des de fa un temps s’ha detectat que presenta desperfectes. L’objectiu és garantir la seguretat de l’estructura, i per això cal determinar prèviament en quin estat es troba i quina intervenció requereix, mentre es busquen els recursos necessaris per a la seva restauració.
De fet, ara hi ha un element que fa visible, tot i que des de la distància que li confereixen els seus més de 45 metres d’altura, aquesta voluntat de garantir el seu futur. Aquesta setmana s’ha instal·lat a la terrassa del campanar, just sota els arcs, una bastida que, d’entrada, ha de facilitar aquesta anàlisi.
Jordi Morros, que és l’arquitecte a qui li ha estat encomanada aquesta actuació, explica que «des de la parròquia fa temps que s’havia vist que hi havia algunes lesions en aquest sistema d’arcs, que data del 1726, i hem emprès una diagnosi de l’abast que poden arribar a tenir. Abans de muntar la bastida hi havia algun risc de moviment important o d’algun petit despreniment. I com que és un campanar que des del carrer fa més de 45 metres d’altura, calia vigilar-ho».
Morros ha detallat que s’estan fent dos treballs en paral·lel. Per una banda, s’ha encarregat un aixecament topogràfic en tres dimensions «per analitzar com està de deformat aquest sistema d’arcs, perquè és la part que ens fa patir més. S’ha fet amb un sistema de topografia convencional i, de forma complementària, amb un dron per obtenir un model en tres dimensions que ens permetrà saber com està el conjunt. L’aixecament ja està fet, però ara n’hem de processar les dades i fer una anàlisi de verificació de càlculs».
D’altra banda, s’ha instal·lat aquest sistema de bastides per al qual ha calgut una de les úniques dues grues que hi ha a Catalunya amb un braç de 50 metres de longitud, «amb el propòsit que si hi ha algun petit despreniment el puguem retenir i, sobretot, facilitar-nos l’accés per veure de ben a prop totes aquestes lesions que hem detectat que hi ha en els arcs». En aquest sentit, remarca que, ara per ara, «l’actuació és per poder-nos acostar al ‘pacient’ i poder fer la diagnosi de l’abast que tenen les fissures en aquests arcs. La bastida es queda allà perquè ara ens facilita l’anàlisi, i a partir d’aquí serà quan haurem de valorar quin tipus d’intervenció és necessària, perquè encara no ho sabem».
Amb el resultat de totes aquestes comprovacions i estudis serà, diu, «quan plantejarem una proposta i la podrem quantificar. A partir d’aquí serà quan es veurà quins recursos hi ha per poder-hi ntervenir».
