Els veïns de Moià pagaran l’any que ve de mitjana el 5% menys pel rebut de l’impost de béns immobles (IBI). Un fet que, a banda de la conseqüència pràctica que suposarà per als moianesos en forma d’estalvi econòmic, té una lectura que va molt més enllà. És un nou pas que confirma la progressiva tornada a la normalitat d’un municipi que durant més d’una dècada s’ha vist ofegat i completament condicionat per l’enorme deute econòmic que van deixar en herència els governs encapçalats per l’exalcalde Josep Montràs, deute que ara va quedant enrere.

El consistori moianès va aprovar en l’últim ple municipal una rebaixa del coeficient que aplica per al càlcul del rebut de l’IBI (el que popularment es coneix com la contribució), que estava situat en la franja més alta des de l’any 2009. En concret, el tipus impositiu passa d’1,030 que s’ha aplicat enguany, al 0,979 per al càlcul el rebut que es girarà el 2022. Aquesta decisió suposarà que el consistori deixi de recaptar aproximadament uns 135.000 euros menys en ingressos l’any que ve, però, per contra, alleujarà la pressió fiscal dels moianesos.

Liquidació del crèdit amb Hisenda

Aquesta rebaixa és conseqüència de la liquidació definitiva, aprovada en el ple de mes de juny, del crèdit que el consistori tenia concertat des del 2015 amb el Ministeri d’Hisenda, lligat a un estricte pla d’ajust que, entre altres mesures, obligava l’Ajuntament a tenir alguns dels impostos, com és el cas de l’IBI, en els punts més elevats.

L’Ajuntament de Moià ha aconseguit eixugar en sis anys el deute de prop de 8 milions d’euros que tenia contret amb l’Estat. Són els diners que el Ministeri d’Hisenda li va concedir a través d’un pla d’ajust per poder pagar proveïdors en un context d’enormes dificultats econòmiques per sortir de la situació de fallida tècnica amb què es trobava el consistori.

I és que, després de 28 anys de govern convergent, quan Dionís Guiteras va entrar a l’alcaldia de Moià l’any 2011 es va trobar amb un deute del 395%. Amb un pressupost d’uns set milions d’euros, aquest municipi de poc més de 6.000 habitants arrossegava un deute de 25,5 milions d’euros i la tresoreria estava totalment buida. La liquidació, ara fa quatre mesos, del crèdit amb el ministeri suposava que el municipi deixava d’estar sota la tutela financera de l’Estat.

Un nou camí

Amb la liquidació total d’aquests 8 milions, ja no queda cap lligam d’aquell endeutament per eixugar, i amb això l’Ajuntament ha pogut començar a emprendre un nou camí que ara, per exemple, es concreta en la reducció del rebut de la contribució. Una rebaixa que es va aprovar amb l’acord de tots els grups (tot i que la CUP es va abstenir, però perquè considera que, a banda d’aquesta reducció, caldria introduir altres aspectes en l’ordenança que regula aquest rebut).

Ja després de la liquidació del préstec amb l’Estat, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, deia que el ple municipal hauria de decidir en els pròxims mesos, davant d’aquest nou context, «si seguim amb aquesta pressió fiscal tan elevada que ens permetria fer més despesa o donem un respir a les famílies i baixem la pressió fiscal, amb un pressupost més petit». De moment, ja s’ha optat per aquest segon camí. L’impost de béns immobles va ser el detonador d’una crisi social a Moià, ara fa 12 anys, i el principi de la fi de la llarga etapa de governs de Josep Montràs.

L’octubre del 2008, el govern de Moià (llavors amb majoria absoluta de CiU) va aprovar un increment global de les ordenances, del que en destacava la puja de l’IBI d’un coeficient del 0,80% a l’1,10%, el més alt possible, per poder complir un pla financer davant un deute que ja començava a ser una bola de neu. Aquest increment el tipus aplicat coincidia, a més, amb la progressiva actualització a l’alça dels valors cadastrals, la qual cosa va derivar en un augment del 80% de mitjana del rebut de la contribució.

Inicialment, aquest canvi desmesurat va passar força desapercebut. Però el maig del 2009, quan es van començar a girar els rebuts i els ciutadans es van adonar de l’augment de l’import, els veïns i veïnes de Moià es van començar a organitzar en una plataforma reivindicativa en contra d’aquest increment, que posteriorment va derivar en una crítica a la gestió econòmica del consistori. Moià es va omplir de pancartes sota el lema «Moià diu prou!» i fins i tot es van fer cassolades en actes públics.