L’Ajuntament de Moià ha de deixar lliure un solar que en els darrers 13 anys s’ha destinat a aparcament (amb una trentena de places) i on també hi havia contenidors de deixalles, després que una sentència del Jutjat de primera instància de Manresa hagi considerat extingit el contracte amb la propietat. Un acord que havia finalitzat el 31 de desembre del 2018, que el consistori va intentar renegociar a la baixa, però que no s’havia acabat renovant. Es tracta d’un terreny situat al carrer Santa Magdalena, darrera del CAP, que facilitava estacionament en una àrea especialment complicada.

En el ple municipal que l’Ajuntament va celebrar dimecres a la nit, el grup de Junts per Moià (que és a l’oposició) va plantejar, en el torn de precs i preguntes, la situació generada per aquesta sentència, que aquesta formació considera que és «un desnonament, ja que així està qualificat en la resolució judicial». La portaveu de Junts, Maria Tarter, va exposar que a l’Ajuntament de Moià aquest contracte se li va acabar el 31 de desembre del 2018, «i la propietat va manifestar en temps i forma que no volia renovar-lo. L’Ajuntament va seguir utilitzant aquest solar des de l’1 de gener del 2019 i al final ha hagut de ser un jutge el que ens hagi obligat a deixar-lo, tornar-ne l’ús a la propietat sota avís que si no es deixava lliure farien el llançament. I ens sap greu que s’hagi arribat a aquest extrem». Tarter també va exposar que, tal i com consta en la sentència, a més d’haver de deixar lliure el terreny, l’Ajuntament ha d’assumir les costes judicials. La portaveu de Junts, però, també va manifestar el temor que els costos no s’acabin aquí, ja que el conveni signat en el seu moment entre les dues parts establia que si l’Ajuntament «no deixés el solar lliure i vacu en les condicions descrites i en el termini convingut», la corporació local «haurà de satisfer una indemnització diària de cent euros per cada dia que duri l’incompliment». Tarter va subratllar que «nosaltres veiem el perill que l’Ajuntament hagi d’acabar assumint aquesta clàusula penal que hi ha inclosa en el conveni que es va signar en el seu moment». I hi afegia que «entenem que això serà un altre procediment que suposem que la propietat també portarà al jutjat com a reclamació. Però està damunt la taula, no queda tancat només amb la sentència. Ens preocupa aquesta possible repercussió econòmica, que nosaltres hem calculat que se’n podria anar a més de 100.000 euros».

L’alcalde de Moià, Dionís Guiteras (AraMoià-ERC), va discrepar en la consideració de la sentència com a desnonament i ho va acotar a una «extinció de contracte». El que diu el mandat judicial és que «condemna l’administració arrendatària, l’Ajuntament de Moià, a deixar el solar lliure, vacu i expedit a disposició de la propietat, sota apercebiment de llançament».

Guiteras va contextualitzar que el 2011 (any en què AraMoià va entrar al govern) «es va demanar a tots els propietaris als que es llogava espais que fessin una rebaixa perquè no hi havia capacitat per poder-ho pagar». En aquest cas, va dir, «el propietari, legítimament, va decidir que no volia renovar-lo. El tema era la discussió de si s’acabava o no el contracte d’una manera voluntària o d’una manera definitiva. Nosaltres vam intentar negociar, però no s’arribava a un acord. Al final, el propietari, legítimament, va portar el cas al jutjat perquè resolgués. Ell tenia unes aspiracions i l’Ajuntament consideràvem que hi havia una altra realitat».

El batlle moianès va reiterar que el jutge «ha resolt que ha finalitzat el contracte, de la qual cosa tots n’érem coneixedors. Li dona la raó al propietari? Diu que s’ha acabat el contracte, per tant, davant d’aquelles aspiracions que tenia el propietari de cobrar, de ser indemnitzat no li ha donat la raó». Sobre la situació en què queda l’ordre del jutge de deixar lliure el terreny, Dionís Guiteras va explicar que ja s’han tret els senyals i els contenidors que hi havia, però que queden per retirar els fanals que hi ha a la part interior de la parcel·la. «Hem demanat als serveis tècnics que ens facin un informe de quan podem treure aquests fanals, i el que farem és comunicar al jutge que ens comprometem a treure’ls, justificant tècnicament el temps que els serveis tècnics considerin que cal per instal·lar-los en un altre lloc».

Guiteras va insistir que, «quan parlem de desnonament, crec que la paraula és prou forta per saber que una persona o empresa que és desnonada és perquè no té capacitat o no vol pagar el lloguer o la hipoteca. No és el nostre cas. Nosaltres hem volgut sempre pagar, hem volgut sempre negociar i el propietari, legítimament, ha decidit que no».

La portaveu de Junts va replicar que «entenem que un desnonament es produeix quan un no pot pagar, i quan s’acaba el contracte i s’ocupa, també».

Preocupació perquè la resolució suposa la pèrdua de places per estacionar al nucli antic

El grup municipal de Junts va exposar en el ple que el fet que s’hagi de deixar el solar del carrer de Santa Magdalena els preocupava per l’efecte que tindria en un tema molt sensible a Moià, com és el de l’aparcament, i en especial al nucli antic. La portaveu, Maria Tarter, va posar en relleu que «ens preocupa que aquesta trentena de places que cabien en aquest solar se’ns restaran, i per tant fa més urgent obrir tan aviat com puguem el pàrquing subterrani» que hi ha sota la plaça del CAP, que la crisi va impedir finalitzar i que mai no s’ha pogut obrir.

L’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va explicar que «fa molts mesos que la regidoria i els serveis tècnics estan treballant en el projecte d’adequació del pàrquing soterrat per poder-lo obrir i utilitzar. Ja el tenim i ara el que cal és no només parlar de com acabem el pàrquing, sinó de quina gestió fem de la mobilitat i de les zones blaves a partir d’ara. Perquè obrir aquest pàrquing suposarà un canvi de paradigma». Guiteras també va precisar que, davant la pèrdua immediata de les places del solar del carrer Santa Magdalena, «estem buscant diferents solucions. Hem parlat de nou amb el propietari per si s’avenia a que mentre fem aquesta adequació ens el llogués de nou, però ens ha dit que no; estem mirant si hi ha altres actuacions, com per exemple ara que tenim més Policia Local fer una gestió més exhaustiva de les zones blaves perquè ens generi més mobilitat. Hi ha molt poca rotació, és la realitat, i l’hem de fomentar».