Tècnics de la Diputació de Barcelona, juntament amb el Consell Comarcal del Moianès i els Ajuntaments de Monistrol de Calders i Granera, estan portant a terme un estudi per determinar quina afectació manté, gairebé vint anys després, l’incendi que tots dos municipis van patir l’agost del 2003 pel que fa a diferents aspectes associats a la pèrdua de massa forestal. El que s’analitza és el que tècnicament es denomina serveis ecosistèmics, que fa referència a quins beneficis ofereix la natura a la societat en matèria, per exemple, de recursos d’aigua, de biodiversitat o de fixació del CO2, entre molt altres paràmetres.

En aquest cas, l’ens comarcal i els consistoris van requerir el suport de la Diputació perquè s’havia constatat que en aquestes poblacions el volum d’aigua de les captacions i de corrents freàtiques havia abaixat molt el seu volum des d’aquells incendis, segons ha explicat la consellera comarcal de l’àrea de Territori, Sonsoles Letang, i es vol determinar si n’és conseqüència directa. Letang ha exposat que els indicis apuntaven que la pèrdua de vegetació forestal provocada per aquell foc «havia tingut un efecte en la recàrrega dels aqüífers». L’estudi encara s’està elaborant, i recentment hi ha hagut una trobada sobre el terreny, però els primers resultats sí que apuntarien en la direcció que es plantejava, que la pèrdua de vegetació per aquells incendis ha estat un dels motius pels quals els pous han baixat el seu cabal i l’aigua freàtica és menor.

Sonsoles Letang ha precisat que, a partir de les conclusions que se n’obtinguin, aquest estudi de serveis ecosistèmics, «que és molt novedós», ha de completar-se amb una proposta «d’actuacions forestals, sota els estàndards de gestió sostenible, que caldria fer-hi per corregir o minimitzar aquest impacte. Ja sigui amb activitats de silvicultura, com ara aclarides, o reforestació en capçaleres de conques o subconques, per veure si això podria ajudar a millorar la recàrrega dels aqüífers».

Aquell incendi, que va afectar part de la comarca i del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, va tenir lloc el 10 d’agost de 2003 va ser un dia trist per la comarca i pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i va acabar cremant 4.558 hectàrees.

El foc va començar a la Vall d’Horta i les flames van anar cap a Granera i cap a Mura, Talamanca i Monistrol de Calders, el que va obligar a desallotjar unes 500 persones i a tallar l’accés a Sant Llorenç Savall.

Al vespre del primer dia, el foc havia arrasat 1.000 hectàrees, i quan semblava que s’estabilitzava, es va revifar, i no es va donar per apagat fins sis dies més tard. Segons dades dels agents rurals, un cop extingits els diferents focus, el municipi amb més hectàrees cremades va ser Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental) amb prop de 2.000 ha. El va seguir Granera (Moianès), amb gairebé 1.300 ha. A més, es van cremar 500 ha a Monistrol de Calders (Moianès), més de 300 a Mura (Bages), més de 375 a Gallifa (Vallès Occidental) i més de 100 a Castellterçol (Moianès). Del total de les prop de 4.600 ha cremades, 3.790 corresponen a superfície arbrada i 723 a espais protegits inclosos al Pla d’espais d’interès natural (PEIN), segons dades del Departament de Medi Ambient.