El Consell del Moianès està planificant solucions de futur per garantir l’abastament d’aigua a les 10 poblacions de la comarca. Actualment s’està enllestint un estudi, de la mà de la Diputació de Barcelona, sobre la disponibilitat de recursos hídrics d’aquest territori per veure quina és la situació actual i detectar quines mesures podrien ser necessàries per assegurar el correcte subministrament a la població, però també a la indústria i al sector primari, «que és un dels sectors econòmics més representatius de la nostra demarcació», segons destaca Sonsoles Letang, consellera comarcal de Territori, Urbanisme i Canvi Climàtic.

El motiu d’aquest treball, exposa, és que en els últims anys «ja hem anar percebent la disminució de recursos hídrics disponibles, que sabem que és un dels principals efectes derivats del canvi climàtic. Conscients de la problemàtica vam establir diferents accions». La primera ha estat aquesta diagnosi de la situació de l’abastament d’aigua potable dels deu municipis de la comarca que, tot i que encara no està tancada, ja apunta alguns resultats. «Se’n desprèn que tenim municipis amb situacions complicades i fins i tot greu en abastament d’aigua, que requereixen amb certa urgència noves inversions. I ens diu que els abastaments actuals de cadascun dels municipis no satisfan les necessitats futures, ja a curt i mitjà termini, de ciutadania, indústria i agricultura i ramaderia».

A partir d’aquest horitzó que s’apunta, la consellera comarcal exposa que «podem tenir una visió de municipi o una visió supramunicipal. Amb la visió de municipi veiem que cal per a alguns municipis inversions en nous pous i també en captació d’aigües superficials. Però el que també se’n desprèn, d’aquesta diagnosi, i això és un punt essencial, és que una connexió dels municipis a una xarxa d’abastament d’aigües de caràcter supramunicipal, el que tècnicament es coneix com a xarxes en alta, asseguraria molt millor la disponibilitat conjunta d’aigua i seria la solució més idònia».

Actualment, al Moianès cada municipi té el seu propi abastament, sobretot a partir de pous, d’aigües freàtiques, però també de captacions d’aigües superficials. Sonsoles Letang posa en relleu que aquesta «no és la situació idònia, ni per eficiència ni per tenir millors garanties de subministrament».

Per aquest motiu, i en base al treball amb la Diputació de Barcelona, el Consell del Moianès comença a focalitzar els objectius en aquest àmbit en acabat dotant-se d’una xarxa en alta d’abast comarcal. És a dir, anar a buscar un punt d’abastament importat a partir del qual es connectin tots els municipis. Letang apunta que «podem connectar-nos a xarxes en alta que estan just a fora de la comarca però properes, com poden ser les del Bages o el Vallès Oriental, o bé crear-ne de noves. Però parlem d’una infraestructura que requereix una obra civil d’envergadura, per tant molt costosa, i que els municipis no poden abordar».

Precisament, un dels primers passos que ha fet l’ens comarcal és presentar al·legacions al pla que recentment ha publicat l’Agència Catalana de l’Aigua d’infraestructures previstes en abastament i sanejament fins al 2027 per a tot Catalunya, «ja que al Moianès no n’apareixen per a cap dels deu municipis. Demanem que considerin la necessitat de connectar la comarca a infraestructures en alta existents i la construcció de les noves canalitzacions que siguin necessàries per tenir la comarca coberta». Sonsoles Letang detalla que hi ha municipis que de moment no presenten problemes d’abastament en aquest moment, «però sí que se’n donen d’importants ja, per exemple, a Granera, i a tots els municipis els pous han baixat els seus cabals».

En aquest sentit, tal i com ja va explicar Regió7, Granera i també Monistrol de Calders son objecte d’un altre estudi del que s’anomena serveis ecosistèmics per determinar si els greus incendis que van patir aquests municipis el 2003, amb la conseqüent pèrdua de vegetació forestal, ha pogut incidir en la recàrrega dels aqüífers, cada cop més baixos.