L’Ajuntament de Moià està portant a terme una operació de neteja del llac del parc municipal. Aquests dies, treballadors de la brigada municipal està treballant en les tasques de sanejament i manteniment del fons de l’estany d’aquest parc Francesc Viñas, del que prèviament se n’ha fet un buidat. Amb aquests treballs també s'han rehabilitat les pedres de la cascada amb l’objectiu de millorar el sistema de distribució de l'aigua.
El llac és l’element central d’aquest singular espai de lleure de la capital del Moianès, que cal recordar que el mes d'abril passat va ser inscrit pel Departament de Cultura de la Generalitat al Catàleg del Patrimoni Cultural Català. En el ple municipal celebrat el 26 de gener passat, el consistori moianès va aprovar per unanimitat la declaració d’aquest espai emblemàtic com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), alhora que demanava la seva inclusió al catàleg del patrimoni cultural català. Un pas que ara ja és una realitat.
El Parc municipal de Moià és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Té una extensió de 17.702 m2 en els que es distribueixen dues glorietes neoclàssiques, una font modernista, monuments commemoratius «un d’ells de l’escultor Josep Clarà dedicat al tenor moianès Francesc Viñas), un pou barroc, un estany amb una font de circuit tancat, camins i vegetació amb arbres centenaris de mida monumental (cedres, teixos, avets, xiprers, castanyers d’índies, roures...). El terreny fa dos nivells als quals s’accedeix per dos accessos, un al nord (pl. Pare Sagrera) i l’altre al sud (pl. del Moianès a prop de la ctra. de Manresa) on hi ha les instal·lacions infantils i l’escenari on es realitzen concerts i esdeveniments.
La catalogació de protecció vol ser un punt de partida per actualitzar, regular i potenciar l’espai
El Parc municipal de Moià fou en els seus orígens el jardí de la finca particular de Josep Coma, mort el 1915, paraire de professió i home de negocis. Des del 1935 és parc municipal. Aquest industrial moianès engrandí les possessions de casa seva –cal Cristo– amb la compra l’any 1873 de diverses peces de terra que constituïren el seu jardí, on, a més de les flors i els arbres habituals, també tenia previst destinar-hi una zona per a la plantació de vinyes.
A aquests terrenys, Josep Coma hi va afegir, el gener del 1877, cinc solars estrets corresponents a la major part a l’actual plaça del Pare Francesc Sagrera, solars que estaven abandonats des de la crema de Moià de 1839. En un lateral de la seva propietat s’hi alçà una fàbrica, una de les més importants de l’època a Moià. Es creu que cap al 1920 la fàbrica s’enderrocà, i en aquest emplaçament el 1977 s’hi va construir l’Esplai per a gent gran.
En morir Josep Coma l’any 1915 el parc passà a l’Escola Pia, que anys després el va llogar com a casa d’estiueig a la família Ziegler. Entre els anys 1933-1935 es va formalitzar la compra del parc, promoguda per l’Associació Pro Monument a Francesc Viñas, i després de la guerra a passar a propietat municipal. D’aquesta manera, l’any 1934 es va inaugurar i per primera vegada s’hi va celebrar la Festa de l’Arbre Fruiter. Des del juliol de 1935 el parc es va obrir al públic, i s’ha convertit en un espai social, de festa i d’activitat popular, on s’hi ha alçat la biblioteca i altres serveis de caràcter cultural i social.
Al parc hi destaquen dues glorietes que estan inscrites en el marc romàntic de l’antiga casa Coma. L’una és de planta circular i l’altra octogonal.
