La placa incrustada al monument original dedicat a Rafael Casanova de Moià, que va desaparèixer juntament amb l’estàtua just acabada la Guerra Civil i que es donava per perduda, ha aparegut 83 anys després. Era a la finca del tenor local Francesc Viñas, que havia fet construir el monument l’any 1932, i fa uns dies, els actuals propietaris de l’immoble van trobar la peça per casualitat mentre hi feien obres. L’han cedit al Museu de Moià.

L’estàtua de bronze (i la seva placa), que és una rèplica exacta del monument que l’escultor Rossend Nobàs havia fet a Barcelona, va ser inaugurada el 16 d’agost del 1932 per l’aleshores president de la Generalitat, Francesc Macià, al jardinet que el mateix Viñas havia adaptat davant la seva finca (on actualment hi ha la plaça de l’Hospital). Tanmateix, un cop acabada la Guerra Civil, les autoritats franquistes la van retirar, i des d’aleshores no s’havia sabut res més del monument. Segons consta en un informe elaborat arran de la troballa per l’arxiver local Ramon Tarter, «per testimonis orals sembla ser que l’estàtua va romandre un temps arraconada als baixos del cafè del Círcol Recreatiu i que fou venuda posteriorment per ser fosa», si bé també hi ha la versió que hauria estat retornada a la família Viñas. Cap de les dues hipòtesis s’ha pogut confirmar mai, i en qualsevol cas, no hi ha rastre de l’estàtua. L’únic que ara ha aparegut és la placa, i en aquest cas si que s’ha trobat a la finca de la família que n’havia pagat la construcció.

Inauguració del monument a Moià, l'any 1932, amb presència del president Francesc Macià MUSEU DE MOIÀ

Encara no fa dos anys que l’immoble va ser adquirit per Daniel Cruz i el seu marit, que s’hi van traslladar a viure per Sant Joan de l’any passat amb els seus fills. Expliquen que la troballa va ser «tota una sorpresa» perquè no sabien que a la casa hi hagués cap peça d’aquest tipus. A més, «com que estava girada, pensàvem que eren les restes d’alguna còmoda, i mai no n’havíem fet cas», diu Cruz. No se’n van adonar fins que la van haver de moure per les obres. De fet, es trobava en un edifici secundari de la finca, on hi havia hagut l’antiga bugaderia i el columbari, «i només hi anàvem esporàdicament». Era en una habitació «plena de trastos» darrere d’unes fustes.

Ben conservada

Es tracta d’una peça de marbre i de color blanc, de gairebé 80 centímetres d’alçada i 40,5 d’amplada, i amb un gruix de més de 2,5 centímetres. Malgrat aquestes dimensions i el temps que ha estat desapareguda, es conserva en bon estat i tan sols té «alguna ratllada», explica la conservadora del museu, Cristina Casinos, de manera que només s’hi ha fet una neteja superficial en sec. S’hi pot llegir la inscripció «A l’insigne fill de Moià Rafel Casanova 1714», i manté l’escut. S’ha registrat «i se’n farà ressò», apunta la directora-gerent del Museu de Moià, Marta Fàbrega, però no s’exposarà de forma permanant per falta d’espai tenint en compte la inmensitat de peces que hi ha, si bé seguramet es mostrarà al públic en moments puntuals encara per determinar.

Acabada la dictadura es va erigir una nova estàtua dedicada a Rafael Casanova seguint l’estètica de l’anterior i al mateix lloc, però més petita i de poca qualitat, i es va acabar degradant, mentre que la placa es va fer en base a fotografies de la del 1932 que s’havia perdut i es va incrustar al pedestal (que és l’únic que s’havia conservat). El 1993 es va fer l’estàtua actual, que ja era de bronze i amb unes mides proporcionades al pedestal. És obra de l’escultor Josep Maria Molist.