Quiosc

Regió7

Les coves del Toll celebren 70 anys amb un acte retrospectiu

L’efemèride reconeix la tasca dels primers descobridors de les cavitats i dels arqueòlegs que han contribuït a la recerca del passat dels jaciments

La jornada de portes obertes de les coves del Toll va convidar el públic familiar a visitar l’interior de les cavitats | ALEX GUERRERO

El Parc Prehistòric de les Coves del Toll va celebrar ahir una jornada de portes obertes per commemorar una doble efemèride; d’una banda, la descoberta de l’àmplia galeria sud que va generar la primera resta arqueològica del Toll i, de l’altra, els vint anys de les campanyes d’excavació de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). La celebració va convidar un públic familiar a gaudir de les activitats i tallers per als infants i de les visites guiades a l’interior d’unes cavitats que, avui en dia, s’han posicionat com un referent en la recerca arqueològica.

La ballada dels gegants de Moià va obrir l’acte institucional, que va tenir la presència de la directora del Museu de Moià i coves del Toll, Marta Fàbrega, que va posar en relleu «la suma d’esforços que han contribuït a crear un dels principals actius turístics de la comarca i un espai per a la recerca arqueològica». En aquest sentit, va lloar la valentia de Sofia Luitz i el seu fill Francesc, que es van atrevir a endinsar-se a l’àmplia galeria sud, més lluny del que ningú havia arribat en aquell moment, i hi van trobar una gerra neolítica, que simbolitza la primera troballa de les restes arqueològiques del Toll.

Per recordar els descobridors de la cova, el director d’Excavacions dels Jaciments i investigador de l’IPHES, Jordi Rosell, va lliurar un obsequi als familiars presents en l’acte, que es van endur una còpia emmarcada de la carta que Sofia i Francesc van deixar a l’interior de la cova per testificar la descoberta. Després d’entregar el preuat document, Rosell va realçar la tasca dels descobridors, voluntaris i equips d’arqueòlegs que l’han precedit en la seva feina. «Sense ells, avui no seríem on som, cada avenç en els jaciments és fruit del treball de les generacions anteriors».

La melodia Clair de lune, de Debussy, interpretada per Gerard Romeu al piano, va servir per introduir un sincer homenatge a Enric Oliveras, un moianès, de 86 anys, que des dels anys seixanta es va dedicar de forma voluntària a l’impuls de l’actual parc prehistòric. Amb la presència de l’homenatjat, l’arxiver de l’Arxiu Històric de Moià i amic, Ramon Tarter, va llegir una glossa en què va destacar la seva aportació al parc, «impulsant el primer museu arqueològic de Moià, fent de guia turístic en les primeres visites a les cavitats o desbrossant la zona, com si fos el seu propi jardí».

Al seu torn, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va reconèixer l’Enric «com una persona que s’ha estimat les coves i que les ha ajudat a donar a conèixer». El batlle també va tenir un reconeixement per la tasca que duen a terme els arqueòlegs, «que han convertit les coves en una referència en l’estudi de les comunitats neandertals». En aquest sentit, va afegir que «els coneixements que ens arriben del passat ens poden ajudar a interpretar millor el nostre present». Ho va exemplificar posant de manifest que «entendre per què van desaparèixer els neandertals, ens pot servir per comprendre les possibles afectacions del canvi climàtic». L’acte va cloure amb la ballada dels gegants de Moià.

«En veure unes petites arrels, vam pensar que darrere la roca hi havia una sortida»

Dos dels veïns de Moià que van destapar la galeria sud, entrada actual a la cova, relaten l’experiència

Uns anys després que Sofia Luitz i el seu fill Francesc arribessin a l’àmplia galeria sud des de la Surgència, i aconseguissin la primera resta arqueològica del Toll, un grup de nadius del Moianès va aconseguir destapar la galeria sud, l’entrada turística actual de la cova. D’aquests en queden pocs testimonis, alguns dels quals van assistir a l’acte per celebrar els 70 anys de les coves del Toll, i van rememorar l’experiència que els va portar a descobrir l’accés principal a la cavitat.

Els veïns de Moià Pere Quintana, de 89 anys, i Josep Tarradellas, de 85 anys, expliquen que, juntament amb alguns companys més, van entrar a la galeria sud, amb la llum d’una espelma, seguint els passos dels primers descobridors. Una vegada van ser a dins, van recórrer la cavitat, «fins a un punt on ens vam trobar unes petites arrels, que ens van fer pensar en la possibilitat que darrere la roca hi hauria una sortida», relata Quintana. Al seu torn, Tarradellas explica que aleshores van decidir «fer una barrinada a la roca i, per fortuna, vam descobrir l’entrada».

En evocar el descobriment, constaten com ha evolucionat l’entorn, «on abans hi havia molta més aigua i sorties enfangat quan t’endinsaves a la cova», recorden. Ara, gairebé setanta anys després, se senten orgullosos de la consolidació del parc prehistòric com un espai de recerca i un atractiu turístic per a visitants d’arreu. «Els canvis que ha experimentat en aquests setanta anys són immillorables i, en part, són gràcies a molta gent del poble que hi ha cregut», afirmen.

El públic va poder visitar les cavitats i participar en tallers

La celebració dels 70 anys de la descoberta de les coves del Toll va tenir desenes de visitants que van poder gaudir de les nombroses propostes per als infants i de les visites a l’interior de les cavitats. El director de les campanyes d’excavació de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Jordi Rosell, va conduir personalment alguns dels itineraris de 20 minuts per l’interior de la cova de les Teixoneres i va donar a conèixer els últims resultats en la recerca arqueològica.

A la zona del poblat s’hi van fer els tallers de pintura facial, pintura rupestre, foc, sílex i altres. També hi havia un photocall prehistòric, una tirolina per travessar el riu i un pont tibetà. Els gegants de les coves –el Toll i la Teixonera– i Gerard Climent van animar l’ambient amb diverses ballades per l’entorn.

Compartir l'article

stats