Les danses i la música tradicional de la festa de la Cabra d’Or han tornat a omplir aquest dijous a la tarda el nucli antic de Moià amb una concorreguda cercavila que ha reunit centenars de persones. La popular festa ha recuperat la seva esplendor després de dos anys marcats per la pandèmia, que va obligar a adaptar la celebració en un espectacle de petit format per evitar les aglomeracions. Aquest dijous, però, l’alegria ha tornat als carrers amb un públic familiar que ha format part de la recreació de la llegenda medieval, que gira entorn una història d’amor i una cabra daurada ben amagada, que s’ha consolidat com un dels símbols més esperats que anuncia l'arribada de la festa major.
Els actes entorn de la festa de la Cabra d’Or van començar dimecres a la tarda amb un gran seguiment i entusiasme per part del públic, que malgrat que no va poder dur a terme la tradicional caminada per anar a buscar la cabra fins al Castell de Clarà a causa de la pluja, va assistir a les diferents escenificacions al voltant dels entrebancs que l’heroi de la història, en Bernat, ha de superar per trobar la cabra d’or que li demana el senyor Planella per alliberar la donzella, la Dolça.
El plat fort de la celebració, però, ha arribat aquest dijous, amb una gran cercavila per celebrar la troballa de la cabra. El centenar llarg de ballarins, músics i actors que recreen la llegenda han sortit de la casa de la vila pocs minuts després de les sis de la tarda, amb una gran expectació per part del públic, que els ha rebut tot cantant: «No hi ha festa major sense Cabra d’Or». De seguida, han arribat les primeres danses de les cabretes, les enxirinades o els portadors de la cabra, que al ritme de la música festiva de la banda Àuria, han avançat fins al carrer de Sant Sebastià, on han protagonitzat un dels moments més esperats de la festa, quan la gentada ha obert el pas i els portadors han fet córrer la cabra pel carrer estret mentre rebien l’ovació dels espectadors.
Aquesta és una de les estampes més simbòliques d’una festa que ja suma la tretzena edició i que, al seu entorn, ha generat certs rituals que han arrelat entre la població, com ara els glops de cabratge per recuperar forces, una beguda secreta que s’amaga dins la cabra i que s’ha popularitzat entre el jovent. «El millor de la Cabra d’Or és que tant petits com grans se la senten seva, en incloure actes per a tots els públics», ha destacat un dels representants de l’organització, Marc Gallifa, que alhora celebra la gran acollida dels veïns després de dos anys sense poder viure la festa amb plenitud.
Per a alguns era la primera vegada que assistien a la celebració, com el cas del Knut, de 6 anys, que agafat de la mà de la seva mare, la veïna de Moià Daniela de Mello, seguia cadascun dels moviments de la cabra amb emoció. «Enguany hem participat en tots els actes i esperem que l’any vinent puguem participar de forma més activa a la festa», ha apuntat De Mello, mentre avançaven amb la comitiva fins a la plaça Major. Allà s'ha recreat l’escena en què en Bernat s’encara amb el senyor Planella per recuperar la seva promesa a canvi de l’honorada Cabra d’Or, que finalment ha acabat en mans del poble de Moià. «El desenllaç ja és conegut, però el més important és que la il·lusió per a Cabra d’Or es renova any rere any», ha assegurat Gallifa.
