Quiosc Regió7

Regió7

Antoni Mur Allué
Entrevista Antoni Mur Allué. Inspector en cap dels Agents Rurals de Catalunya. Amant de la natura, molt més enllà de l’activitat professional. És un gran ambaixador de Moià i del Moianès, el territori on va néixer i viu. És un clar defensor de buscar sempre l’equilibri entre el medi natural i l’activitat humana.

Antoni Mur, cap dels Agents Rurals: «Els arbres, la molsa o els bolets tenen propietari»

«Els arbres, la molsa o els bolets tenen propietari» PERE GASSÓ OLLÉ

Segurament és de les persones que coneixen millor tot Catalunya, si més no des del punt de vista del medi natural. La seva responsabilitat professional, com a inspector en cap del cos dels Agents Rurals des del 1998, l’ha portat a trepitjar molts dels municipis del país, a endinsar-se en qualsevol dels espais que tenen competència, com a institució que va més enllà de la funció de policia. Antoni Mur Allué, nascut a Moià el 1964, és un home serè que estima la natura des de petit. Comanda un equip de prop de 500 agents i que, l’any 2024, haurà d’arribar als 800. En la seva dilatada trajectòria professional, ha tingut responsabilitats al Bages i Osona. Fora de la feina, la bicicleta de muntanya li permet la redescoberta periòdica d’un Moianès on hi manté la seva residència i on pot gaudir d’un entorn que, per molt que el conegui, sempre el meravella. La novel·la històrica, sobretot la vinculada amb l’imperi romà o l’edat mitjana, també el fascina.

Moltes persones voldrien tenir una feina com la seva, que li permet estar en contacte amb el medi natural.

És una feina que m’omple i que m’ha agradat sempre. A casa, el pare ja era guarda forestal i el contacte amb la natura ha estat permanent. La meva formació, a Jaca, ja estava vinculada a l’àmbit forestal, i la primera feina va ser al parc natural d’Aigüestortes i llac de Sant Maurici. Va ser una gran experiència.

L’accés al medi natural s’ha desbordat i fa anys que hi ha muntanyes i boscos que semblen rambles.

És una realitat creixent d’ençà que es van popularitzar els vehicles motoritzats que poden arribar a zones que eren més inaccessibles. La presència humana, sense control, obliga a prendre mesures, com les de limitar l’accés, especialment quan hi ha perill de foc; o buscar fórmules, com la d’arribar-hi a través de transport col·lectiu.

Vosaltres sou testimonis del necessari equilibri que hi ha d’haver entre natura i sector primari.

La protecció del medi natural i l’activitat productiva poden i han de conviure. Nosaltres som una eina més per fer realitat aquest equilibri.

En els darrers anys, es visualitza més la perspectiva dels agents rurals com a investigadors, especialment en relació amb els incendis forestals.

Nosaltres, amb els focs, treballem en tres sentits. Intentem preveure el perill d’incendi; col·laborem en l’aplicació de polítiques forestals i n’investiguem les causes. Sabem que el 90% dels incendis estan vinculats amb l’activitat humana. S’ha aconseguit una reducció progressiva en el nombre d’incendis, però el canvi climàtic fa que s’incrementin els dies susceptibles de grans focs. Cada any hi ha més dies que hi poden haver grans focs.

Sempre queda algun foc pendent de saber-ne l’origen?

Poc més del deu per cent dels focs són per causes desconegudes. La majoria són negligències o accidents.

Aquest estiu, a Manresa, fins i tot un ocell que es va electrocutar en una línia elèctrica va provocar un foc.

Hi ha línies elèctriques que afecten l’avifauna i, en dies de condicions extremes, les electrocucions poden derivar en incendis. Nosaltres sistemàticament inspeccionem i informem el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i la companyia titular de la línia de tots els incidents. Les empreses fan inversions, però encara hi ha molts suports que no reuneixen les condicions de seguretat adequades.

És força desconeguda la feina que feu al mar amb unitats específiques.

Treballem, especialment, en els entorns marins protegits, com cap de Creus, delta de l’Ebre i illes Medes. A banda, es fan controls sobre la pesca esportiva i professional. La costa, sobretot per l’impacte del turisme, necessita una atenció especial. Col·laborem en estudis del fons marí i, fins i tot, des del mar estem atents a possibles incendis forestals.

Al mar queden molts espoliadors?

Cada vegada menys, però hi ha hagut conflictes amb buscadors de coralls a la Costa Brava. Hi ha un mercat internacional, molt focalitzat a Itàlia, on hi ha indústria transformadora per a joieria. El corall és un bé escàs, cada vegada més cotitzat. El seu comerç pot generar beneficis importants.

Els boscos no s’escapen de les xarxes organitzades per extreure’n bruc, llentiscle o altres plantes.

L’explotació d’alguns productes forestals no està del tot regulada i, per tant, no cal una autorització de l’administració. Sí que necessitarien el permís de la propietat de la finca. Per tant, sense autorització estaríem parlant d’espoli o robatori amb una finalitat de lucre. Des de fa temps, l’administració forestal és al darrere de regularitzar els subproductes, com els casos de la molsa o el llentiscle. Aquesta normativa ens seria molt útil als Agents Rurals.

Però són grups furtius que difícilment compleixen normes de treball o fiscals.

Moltes vegades no van ni documentats. Davant de situacions que considerem irregulars n’informem els Mossos d’Esquadra, que és el cos amb competències de policia integral. Aquests grups solen ser explotats per organitzacions mafioses.

L’accés a la recollida de bolets és un debat etern. Es parla de pagaments per accedir al bosc o de límits de quilos. Se’n poden recollir els quilos que es vulgui?

Ara mateix, sí. Es van fer proves pilot per regular la recol·lecció en una comarca, però no hi ha una norma. Hem de recordar que, a Catalunya, la majoria dels boscos són de propietat privada. Els arbres, la molsa o els bolets tenen un propietari. La immensa majoria no posen obstacles als boletaires, però si es volgués, podrien limitar-ne la recollida. En general, és un tema que no genera gaires problemes. La principal queixa associada als bolets és la massificació i el col·lapse en camins forestals, filats del bestiar oberts, camps de conreu amb vehicles aparcats... Hi ha boletaires amb conductes poc responsables.

En els darrers anys ha sorprès que enmig de masses forestals hi hagués plantacions de cànnabis.

Malauradament, en el dia a dia detectem moltes plantacions que comuniquem als Mossos d’Esquadra. Ells investiguen i decideixen en quin moment es fa la intervenció. La majoria de plantacions, però, són en naus industrials perquè els rendiments són majors. Els drons ens ajuden a detectar plantacions il·legals al bosc o enmig de camps de blat de moro.

En què més us ajuden els drons?

En cartografia o en censos de fauna. Per exemple, els últims censos de cabra hispànica a Montserrat s’han fet amb drons. El que abans ens costava una setmana de treball, ara ho fem en un matí i amb una gran precisió. Disposem de càmeres tèrmiques i zoom potent.

I per detectar incendis forestals?

Som un país, en general, molt poblat, i la immensa majoria de vegades és la població que, a través del mòbil, avisa de qualsevol petit foc. Els drons ens ajuden a controlar el perímetre del foc per evitar que es reprodueixi i són una gran eina per cartografiar la superfície cremada. Amb els drons també controlem que les activitats de les pedreres s’ajusten als permisos.

Deu ser una satisfacció comprovar l’alt nivell de recuperació de la fauna.

Estem en una dinàmica molt positiva en recuperació d’espècies que estaven en perill d’extinció, com l’àliga cuabarrada. En el cas dels ungulats, com els cérvols o els cabirols, va tan bé que genera problemes amb l’activitat agrària i accidents de trànsit.

I com controlen la superpoblació d’algunes espècies?

Ara per ara, el millor mètode de control és la caça. Sabem que hi ha un sector de la població que no ho veu bé, però la caça és necessària. S’ha fet alguna prova a Collserola amb contraceptius, però no es pot plantejar com una solució global.

A Catalunya, cada vegada, hi ha més flora i fauna invasora no autòctona.

En un món globalitzat, fa de molt mal controlar. Hi ha espècies foranes que s’adapten i expandeixen de forma molt ràpida. Si el problema no s’aborda des del primer moment, és molt complicat, malgrat la vigilància que fem.

ELS 4 CANTONS

Tothom té el que es mereix?

Malauradament, no.

Millor qualitat i pitjor defecte.

Paciència i una mica impuntual.

Quina part del seu cos li agrada menys?

Les orelles.

Quant és un bon sou?

El que et fa sentir valorat pel teu treball i et permet viure dignament.

Quin llibre li hauria agradat escriure?

Una novel·la històrica, tipus Africanus.

Una obra d’art.

El gol de Messi contra el Getafe.

En què és expert?

En aprendre de la gent que en sap.

Què s’hauria d’inventar?

Un sistema d’energia renovable, eficient, econòmic i universal.

Déu existeix?

Crec que no, però...

Quin personatge històric o de ficció convidaria a sopar?

Leonardo da Vinci.

Un mite eròtic.

No en tinc.

Acabi la frase. La vida és...

Un regal. Carpe diem.

La gent, de natural, és bona, dolenta o regular?

Bona, amb alguna excepció.

Tres ingredients d’un paradís.

Amics, família i natura.

Un lema per a la seva vida.

Tracta els altres com voldries que et tractessin.

Compartir l'article

stats