Quiosc Regió7

Regió7

Ecologistes i ramaders del Moianès sumen forces per gestionar la implantació del llop

A la comarca està constatada la presència estable d’un exemplar, que ja ha protagonitzat diversos atacs, i es vol treballar per fer-lo compatible amb l’activitat de les explotacions

L'exemplar de llop del Moianès, fotografiat amb una càmera de fototrampeig AGENTS RURALS

La presència del llop al Moianès és un fet. De moment, amb un únic exemplar, un mascle solitari, però constatat i documentat des de fa més d’un any, i assentat al territori, on ja ha protagonitzat diversos atacs a ramats amb la conseqüent mort d’animals (una quarantena, bàsicament cabres i ovelles), alguns d’acreditats, d’altres amb molts números de ser-ne l’artífex. No ha estat una reintroducció induïda, ha estat una arribada natural, amb origen a les llopades que des d’Itàlia es van desplaçar els anys noranta fins als Alps francesos, on han establert una comunitat. Des d’aquest punt s’estan expandint cap al sud, recorrent molts quilòmetres fins arribar a emplaçaments com el Moianès. Es calcula que des que n’hi ha presència hauria mort 24 cabres i entre 10 i 15 ovelles.

I en aquesta comarca, ramaders particulars i entitats com Som Pastura, juntament amb grups de conservació amb experiència en gestió del territori i natura (El Fanal, Conservem Moianès i Valor Natura) han unit forces per intentar fer compatible la presència del llop amb l’activitat diària de les explotacions. Ho han fet amb la creació conjunta de la Plataforma per a la Gestió del Llop al Moianès, que parteix de dues premisses clau, segons detalla Pilar Clapers, de El Fanal.

D’una banda, la de posar el ramader al mig. «Ells son el centre i les entitats el que fem és que no estiguin sols. Perquè la càrrega de la presència del llop recau massa sobre ells, sobre les seves explotacions, la seva activitat i, en definitiva, sobre la viabilitat de la seva feina». De l’altra, i per aquest mateix motiu, «posar davant dels ulls de l’administració com ha de ser aquesta gestió, que per nosaltres passa per fer polítiques i destinar ajuts que permetin anticipar-se, no d’acció-reacció, que és el que veiem fins ara». En definitiva, des de la plataforma s’engega un pla perquè el treball per fer possible la convivència amb el llop al Moianès no passi per «esperar que es produeixi un atac i aleshores pagar la indemnització per l’animal mort», sinó per «ajudar en la prevenció nous atacs en aquestes explotacions». Bàsicament, proporcionant ajuts per instal·lacions que ajudin a la protecció dels ramats i destinant personal i material a fer un seguiment de l’animal i de la seva evolució.

"Hem d'aconseguir que la viabilitat del llop com a espècie protegida no impliqui la desaparició dels pocs ramats extensius que queden al Moianès"

decoration

Clapers concreta que, per exemple, en els plans de l’administració caldria tenir en compte aspectes com ara «el lucre cessant», és a dir, «les pèrdues indirectes resultants de l’atac o de les mesures preventives que fan necessari un canvi de maneig del ramat». En aquest sentit, la plataforma especifica fets com ara la reducció de parts per estrès, la pèrdua de la producció de llet per haver de tancar el ramat durant la nit... «Aquestes pèrdues no són puntuals, sinó que algunes hi seran mentre hi hagi presència del llop», destaca Clapers.

Un acte informatiu sobre el llop, el juliol passat a Moià, va omplir l'auditori Sant Josep Laura Serrat

Per aquest motiu, reclamen partides econòmiques adreçades a que s’implantin mesures efectives de minimització dels danys adaptades a cada tipus d’explotació. Però també, per al seguiment «de l’àrea de campeig del llop, que permetin proposar mesures preventives a ramats extensius que encara no hagin patit atacs». Però també fer divulgació «sobre la necessària convivència entre el llop, espècie protegida per la llei, i la població, especialment els ramaders».

La plataforma incideix en què el seu objectiu és fer palès i aconseguir que «la viabilitat del llop com a espècie protegida no impliqui la desaparició dels pocs ramats extensius que queden al Moianès i que tenen un paper clau en temes tant importants com la prevenció dels incendis forestals». I en què «cal ser conscient que és un sector que està patint molt des de fa molts anys, que en molts casos son explotacions que s’aguanten per un fil. Si a sobre ha d’invertir gaire pel fet que hi hagi el llop acabaran plegant, i això seria el més greu, perquè aquests ramats fan una funció importantíssima. És per això que el que es reclama és que l’administració s’hi posi conscient de la magnitud que això té, perquè hi hagi compatibilitat».

La plataforma insisteix que el problema «no és tant els animals morts, que també, sinó la profunda modificació del sistema de gestió i maneig per part del ramader per evitar més danys, la qual cosa està comportant en la majoria de casos la inviabilitat de l’explotació. I això és el que s’ha d’entendre». I en aquest sentit, els seus integrants incideixen en què la valoració exacta dels danys que pateixen les explotacions afectades «va més enllà de pal·liar el cost dels animals morts, i en molts casos arriba a comprometre seriosament la viabilitat de l’explotació en no ser rendible».

També considera bàsic «per dur a terme una política coherent» que hi hagi un pla per preveure anticipadament on hi haurà danys i així evitar problemes futurs als ramaders: «Se sap a quines comarques hi ha llop actualment i en quines acabaran produint-se danys». Per aquest motiu la plataforma posa en relleu que «amb una política de seguiment adequada es poden preveure problemes. Si el llop té difícil atacar ramats, viu d’ungulats salvatges, és així de clar. I això és el que s’ha de promoure». En aquesta línia, subratlla que «no és lògic anar darrera dels danys per saber on hi ha llop. Cal conèixer adequadament la població de llop a Catalunya i la seva evolució». I insisteix en tres pilars per fer possible la convivència: «seguiment a tots els nivells, acompanyament i assessorament al ramader, i prevenció i sensibilització».

La Plataforma per a la Gestió del Llop ja ha mantingut una reunió amb la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, on es va presentar la proposta de fer una prova pilot al Moianès d’aquest treball conjunt entre entitats de ramaders i grups conservacionistes per a la protecció de la ramaderia extensiva i el llop. I plantegen que «si la fórmula funciona» es podria exportar a d’altres zones del país on també hi hagi llop i ramats extensius.

S’han trobat exemplars al Cadí, al Moianès i als Pirineus

A Catalunya s’han trobat llops al Massís del Cadí (Alt Urgell, Solsonès, Berguedà, La Cerdanya), a la zona Moianès i als Pirineus fronterers amb França (La Cerdanya i Ripollès). Hi ha dades aïllades cap el sud i l’est de moviments per llops viatgers. Els exemplars de llop que es troben als Pirineus, a França i a Catalunya provenen de l’expansió natural de la població italiana de llop.

Capaç de viure en qualsevol medi on trobi aliment

És una espècie generalista capaç de viure en qualsevol medi on trobi aliment. La severa persecució humana l’ha relegat a zones despoblades i remotes, però l’augment de la tolerància de la societat cap al llop en les tres últimes dècades li ha permès recolonitzar àrees molt humanitzades i, fins i tot, zones agrícoles desforestades. A Catalunya s’ha trobat en zones forestals de muntanya.

Compartir l'article

stats