«El que s’ha de tenir clar és que la solució no és només indemnitzar per les baixes que tinguis. Això hauria de ser un a més a més en el cas que fallin els sistemes de protecció. El que cal és invertir preventivament, ajudant els ramaders a evitar els atacs. I no gastar-se diners, molts diners a la llarga, en indemnitzacions, que no té sentit perquè no resol res i és un no parar. Perquè llavors és una situació, a més, que acaba cremant el pagès i genera conflicte social. Perquè tens una explotació condicionada a aquesta presència».
És una de les reflexions que fa Andreu Padrisa, propietari d’un ramat d’una setantena de cabres lleteres en extensiu que destina també a la producció de formatges. Va començar a tenir atacs de llop el juliol del 2021, quan van trobar a faltar alguns caps de bestiar. «Al primer moment no enteníem què passava i com que eren animals joves pensàvem que per falta de coneixement s’havien anat extraviant pel bosc i que una hora o altra ja tornarien. Fins que un dia en vam trobar una de depredada i llavors ja vam entendre que no estaven extraviades sinó que hi havia alguna cosa que les matava. Els dies posteriors vam anar trobant més cadàvers, el que passa és que els voltors són ràpids i ens n’eliminaven els rastres».
En aquell moment no sabíem que era el que les havia atacat, però va començar a tancar ja el ramat a les nits, en un refugi que té per als dies molt mal temps. «Però aquí en sorgeix un altre, de problema», explica, «que és que les cabres no volien anar-hi: era estiu, feia calor i elles estaven acostumades a pasturar lliurement i no es volien deixar tancar, volien dormir fora. I va arribar un punt que s’hi van negar». Va deixar de fer-ho a mitjans d’agost de l’any passat, «i al cap d’uns quinze dies vam tenir un altre atac. Llavors ja em vaig trobar quatre animals morts, propers l’un de l’altre, tots amb una mossegada al coll. Ja vaig veure que no podien ser gossos assilvestrats perquè la manera d’actuar era massa ‘professional’».
Jo he canviat la manera de manejar el ramat i de plantejar la meva explotació, se m’ha destarotat terriblement. Perquè l’alimentació del meu ramat es basa en la pastura i ara no pasturen bé
Llavors va tornar a tancar-les a les nits de manera continuada, fins que una mica abans de Nadal «vam decidir tornar a provar de deixar-les fora a veure què passava. Vam estar bé dos mesos i mig, fins que el 6 de març d’aquest any vam tenir un altre atac, també molt evident com l’últim, quatre animals morts, un altre de depredat... I ja des de llavors les tanquem sempre a la nit, perquè a més els veïns també han tingut algun atac, l’anem detectant amb les càmeres, i hi ha hagut algun avistament...»
La conseqüència, explica Padrisa, és que «jo he canviat la manera de manejar el ramat i de plantejar la meva explotació, se m’ha destarotat terriblement. Perquè l’alimentació del meu ramat es basa en la pastura i ara no pasturen bé. Sobretot a l’estiu els limites les hores que elles pasturen més, que és abans que es faci de dia i quan es fa de nit, quan no hi ha tanta calor. I en aquelles hores ara les tinc tancades per evitar els atacs. Això suposa més despesa en alimentació, en ferratge, que abans menjaven fora».
Assegura que en la producció de llet hi ha notat molt: «És un desastre integral, hem perdut milers d’euros aquest any, perquè l’animal és molt sensible amb l’alimentació, i al no alimentar-se bé hi ha hagut una caiguda de la producció, caiguda de rendiment en la llet. I com que tinc menys animals pels atacs, també tens menys producció. I encara sort que els atacs no van coincidir amb un moment en què tingués les cabres prenyades, perquè m’hauria afectat amb la reproducció. Van ser abans de les cobertes o després dels parts».
Ha hagut de fer un tancat de protecció al voltant del cobert, i espera ajuda per a un tancat perimetral a la zona dels prats. «Però tot això és tramitació que he hagut de fer, i cada cop que tens baixes has d’avisar els agents rurals, esperar que vinguin, certificar-ho... I en el meu cas, excepte l’últim cas, la resta no s’havia pogut certificar que fos de llop. En total han estat 17 i me n’han pogut certificar quatre», detalla.
Andreu Padrisa té clar que el llop «es tornarà a implantar, no ho evitarem», i que «cada cas és diferent, però en el meu, mentre siguin individus aïllats, hi ha sistemes per fer-ho compatible, però amb costos. Ara, si un dia hi ha grup, no ho tinc tan clar. D’entrada baixarà la fauna de senglar i de cabirol, però a la llarga hi haurà més gana i estarem més amenaçats».
Insisteix que la solució passa perquè, en lloc de donar diners a indemnitzacions, «donar-los abans per prendre mesures. Per tancaments de protecció permanents, per tancats de protecció temporal, pel temps que hem de destinar a engegar i tancar el ramat cada dia perquè abans no ho fèiem i destinàvem aquest temps a una altra part de l’activitat, per manteniment dels gossos de protecció del ramat perquè mengen com una aspiradora...». I fa un clam: «que l’administració sigui conscient que allà on es produeix aquesta presència hi ha una situació excepcional que canvia i condiciona els paràmetres amb què es movien les explotacions, i que hi hagi una inversió que vagi a prevenir i a compensar aquest canvi. I que cada cop calgui destinar menys diners a les indemnitzacions per caps de bestiar morts».
