Dirk Madriles té un ramat de 250 ovelles a la finca La Ginebreda, entre Moià i Castellterçol, que treballa amb mètodes ecològics i del que en comercialitza la carn. És dels primers que va patir en el seu bestiar un atac de llop al Moianès, però d’això ja fa més d’una dècada, i aquell primer exemplar va desaparèixer. Aquella situació, però, el va forçar, primer, a fer canvis en el maneig del seu bestiar i, posteriorment, a la introducció de gossos de protecció. Una eina que diu que ara no canviaria, però que li ha comportat molts maldecaps.
«El 15 de novembre del 2010 estàvem pasturant en extensiu una finca veïna que tenia arrendada en aquell moment i vaig tenir fins a 13 caps morts i desapareguts. En aquell temps les ovelles estaven tot el dia al bosc per control de la biomassa i reducció del risc d’incendi, i algunes estones de pastura al camp. Així tens l’avantatge que les ovelles mengen dia i nit amb una alimentació variada i, alhora, controles molt bé els boscos». Aquell primer episodi no el va atribuir, d’entrada, a un llop. «En un primer moment vaig pensar que havien estat gossos, però un veí del poble em va suggerir que truqués als agents rurals perquè no fos llop. Van venir, es van trobar algunes restes que es van portar a analitzar i es va confirmar que ho era». I en rememora les sensacions: «el primer que et passa quan ho saps és que no dorms. És molt fàcil analitzar la situació des del punt de vista tècnic, de prevenció o d’indemnitzacions. Però el que passa és que si haguessis començat un negoci de pizzes i cada dia et venen a atracar i et roben la maquinària el que et genera és una situació terrible d’angoixa. I en aquest cas son animals vius, que son el teu projecte i amb els que fins i tot generes un vincle emocional».
Tot plegat va fer que abandonés aquella finca on s’havia produït l’atac «i començo a restringir a partir d’aquell moment els moviments a la nit. Jo no tenia un corral on tancar-les, però vaig habilitar un tancat amb malles electrificades. Per tant, tot i que seguien al camp, ja em va canviar per complet el maneig superextensiu que en fèiem». A més, aquell primer tancat va ser insuficient, «i el 15 de febrer del 2011 vam trobar un animal mort, mig buidat, dins del tancat, i tot i que no hi havia restes per confirmar-ho, es va creure que era també una baixa per llop».
Dirk Madriles subratlla que el problema que es troben, sobretot quan es treballa en extensiu, «és que en molts casos és complicat determinar si son atacs de llop. Cal trobar-ne les restes i que no hi hagin passat els voltors, que en fan desaparèixer els rastres i no et permeten certificar-ho. Fins i tot potser n’hi ha que han mort de manera indirecta, per exemple per l’estrès que els causa l’atac al ramat, o perquè s’acaben estimbant, i no pots demostrar-ho. A més, en un dels atacs que vam patir molts dels caps que van quedar ferits i van acabar morint, perquè les mossegades de llop infecten molt i com que son al coll tenen mal pronòstic. No les vaig cobrar pas totes, perquè potser et passes deu dies curant animals i si se’t van morint has de tornar a fer venir els agents rurals i tornar a fer papers per tramitar expedient».
"Introduir gos al ramat ha estat una feina molt feixuga, en hores i en despeses, i amb avantatges però també amb molts inconvenients per a les ovelles"
Després d’aquells atacs, ara fa una dècada, va introduir gossos de protecció al ramat. Ho descriu com «una feina molt feixuga, costosa en hores i en despeses econòmiques, i amb avantatges però també amb molts inconvenients per a les ovelles. Perquè els gossos els entres com a cadell, perquè s’integrin al ramat, però són gossos, molt juganers i si els entres amb la recria hi juguen molt, els mosseguen les orelles, la cua. I al ramat, que acaba de patir un atac de llop i que no estava acostumat a tenir gos, li generes una nova distorsió mentre ho fas evolucionar. I tu en aquell moment t’ho vas mirant i no hi pots fer res mentre la desesperació i l’angoixa continua».
Amb l’experiència guanyada, afirma que «ara, òbviament, no tornaria enrere, però els inicis amb gossos de protecció van ser molt durs. Quan funciona tens una eina que et protegeix contra el llop, contra la guineu, contra el senglar i contra els lladres de xais. Perquè el llop ens ronda, i estem en el seu cercle d’influència i se’ns hauria de considerar que, en aquests moments, som explotació afectada, sense danys».
"Jo convisc amb el llop? Sí, però no tothom pot de la mateixa manera i he hagut de modificar i trobar el meu propi manual"
La reflexió general que fa Dirk Madriles és que hi ha un estil de ramaderia de la nova pagesia que «intentem integrar l’entorn, els boscos, els camps i el bestiar, i per una altra banda es dona una fita del conservacionisme que és la presència del llop. Aquí, amb l’estil de ramaderia que alguns impulsàvem totes dues fites col·lisionen. I si el problema fos més greu potser hauríem d’acabar decidint a qui li donem més importància. Si li donem al llop, és molt maco sobre el paper, però posaria en escac i mat les bondats de la ramaderia extensiva i la gestió dels boscos. Jo convisc amb el llop? Sí, però no tothom pot de la mateixa manera i he hagut de modificar i trobar el meu propi manual. Els gossos son imprescindibles en el meu sistema. Però també penso que la manera com vaig treballar els quatre anys previs al primer atac era molt pionera, i hi he hagut de renunciar».
Exposa que hi ha zones d’Espanya on estan fent confrontació al llop, «i aquí estem en un punt de voler gestionar aquesta presència. Però no és que el ramader estigui a favor del llop, però entenem el lloc on estem. I la plataforma agafa el guant i per proposar una possibilitat de convivència el que fa és posar el ramader al centre». Alhora, però, insisteix que «l’administració està a anys llum del nostre plantejament. Perquè és innovador per dues coses. Per una banda, perquè el ramader en lloc d’agafar la posició de confrontació diu ‘som-hi’ i fa un vot de confiança intentant ser part de la gestió del llop per poder conviure. I, per una altra banda, hi ha les associacions ambientalistes que diuen: ‘si volem que hi hagi presència del llop ens hem d’acostar a la ramaderia’. Però l’administració està a anys llum d’això».
