«Els efectes del canvi climàtic són a la vista de tots»

Anava a estudi a l’institut Lluís de Peguera de Manresa, que era el centre de referència per als alumnes de Moià. Un mural reivindicatiu del grup ecologista L’Alzina, al passeig de Pere III, li va fer obrir els ulls. No podia romandre amb els braços plegats davant les amenaces que planejaven sobre el medi ambient. El planeta necessitava i necessita activistes per protegir-lo. Era a principis de la dècada dels vuitanta quan ella dubtava de quins estudis universitaris escollir. En veure el mural, Montserrat Clapers Aibar, nascuda a Moià el 1963, va decidir que el seu futur passava per la biologia. Fa 30 anys, conjuntament amb la seva germana petita, Pilar, també biòloga, van crear una de les consultories ambientals amb una trajectòria més dilatada. L’equip de professionals de Gaia, serveis ambientals, amb seu a Moià, ha treballat per a múltiples ajuntaments i administracions públiques, així com per a empreses. La Montserrat i la Pilar Clapers són activistes del grup ecologista i cultural El Fanal del Moianès, entitat que van participar en la seva creació, el 1987.

Enguany, Gaia celebra els seus 30 anys de vida. Vau ser de les pioneres en aquest sector.

Cadascuna pel seu compte, la meva germana i jo ja treballàvem en temes de medi ambient, fins que un dia, el 1992, vam haver de constituir-nos formalment com a empresa per poder optar a una licitació. Va néixer Gaia i, des d’aleshores, hem mantingut una àmplia cartera de serveis.

Aquell 1992 hi va haver la cimera de Rio que havia de ser un gran revulsiu perquè tot el món fos més sostenible...

En aquell moment, les persones que estàvem implicades en la defensa del medi ambient hi havíem dipositat moltes esperances. Es va crear l’Agenda 21, que la van subscriure 172 països i que abordava molts àmbits per a un creixement sostenible. Semblava que tothom s’havia posat a la feina, però molts dels acords no s’han complert. Després hi ha hagut moltes altres cimeres, la darrera fa poc a Egipte, i la sensació és que avancem molt poc. Sí que hi hamés gent conscienciada, però les accions importants no avancen al ritme que caldria. Els efectes del canvi climàtic ja són a la vista de tots.

Aquest any, amb temperatures extremes i sequera, s’ha parlat més que mai de canvi climàtic.

Esperem que aquest episodi que hem viscut aquest any serveixi perquè tots els països es posin les piles. En algunes coses ja no hi som a temps perquè el canvi climàtic no és una ficció. L’augment de les temperatures és un fet. A finals dels anys 80, els professors i catedràtics de botànica ja ens alertaven dels efectes que tindria el canvi climàtic. Aquelles teories, que preveien un escenari per a l’any 2050, ja les estem vivint actualment.

Convivim amb paraules seductores relacionades amb el medi ambient. Tothom diu que és sostenible, per exemple.

A molts projectes, encara que s’intueix que seran perjudicials per al medi, els acaben posant el segell de sostenibles. Així queda tot arreglat. Tot s’hauria de comprovar. El mateix passava amb els productes alimentaris, que, abans de regular-se, molts portaven l’etiqueta d’ecològics, però no ho eren.

Cada vegada es detecten més problemes en la salut dels arbres dels boscos de les comarques centrals. Per què?

Hi ha la combinació de dos factors. D’una banda, hi ha una gestió insuficient d’algunes masses forestals i, d’altra banda, el canvi climàtic. Aquest estiu ens han demanat força vegades per què el pi roig (rojalet) que hi ha al Moianès està malament. Segur que la falta de pluges hi té molt a veure. Aquestes espècies, que se’n diuen eurosiberianes, necessiten una pluviometria anual que vagi entre els 600 i els 800 ml. La realitat és que, entre l’any passat i aquest, no hem arribat als 600. L’estrès hídric implica més malalties per als arbres. És com quan una persona està baixa de defenses, és fàcil que emmalalteixi.

Durant anys, molts ecologistes estaven en contra de la tala d’arbres. Ara, no tant.

Aquí a la comarca sabem que hi ha d’haver un mínim de gestió i que els ecosistemes no són intocables. Sí que hi va haver un temps que, com a conservacionistes, vetllàvem que es preservessin algunes espècies que teníem identificades. A hores d’ara són els mateixos propietaris els que són conscients dels arbres a preservar. Hi ha hagut un canvi, en positiu, per les dues bandes.

Digui’ns alguna de les joies del Moianès que quedi per protegir.

Tenim algunes fagedes situades en una zona límit que els falta aigua, però aguanten per les boires i la humitat. Hi ha un investigador que ens remarca la importància del Moianès en prats secs, amb plantes petites rares. Hauríem de mirar de protegir aquests prats.

Quines energies renovables convenen en aquestes comarques i on s’han de posar?

La majoria de pensadors i grups ecologistes som en la mateixa línia: han d’ubicar-se a prop d’on es consumeix l’energia. Primerament, les plaques han d’anar a les teulades de les cases i de les naus industrials. Els parcs solars i eòlics cal posar-los en zones degradades, no malmetent camps de conreu, ni en espais naturals d’interès per a la conservació de la biodiversitat. El problema és que a Catalunya queda poc espai perquè s’ha construït molt.

I com ho veu que es posin plaques a la muntanya de runam salí de Sallent?

El que cal és eliminar la muntanya amb tot el runam. Si ara s’hi posen plaques, el runam no s’eliminarà mai.

Si es trobés un negacionista del canvi climàtic, què li diria?

Que es documentés a partir de tots els estudis científics que s’han publicat. I si no n’hi hagués prou, li diria que anés pel món per constatar una realitat que comença amb l’increment de temperatura global.

Vostès assessoren en matèria de mobilitat sostenible.

Toca fer molta feina de sensibilització per aconseguir que el cotxe es quedi al garatge i que s’utilitzi més el transport públic. El cotxe elèctric tampoc no serà la solució perquè per fer les bateries es necessita recursos naturals finits. Haurem de veure si la solució serà l’hidrogen, però, ara per ara, per generar-ne cal molta energia. Som en una època que veurem molts canvis.

Què en pensa de les anelles verdes que coronen alguns municipis grans?

Són interessants perquè es preserven espais naturals d’interès al voltant de la ciutat. Manresa és un bon exemple d’anella verda.

Li sembla que la fusta tornarà a tenir valor per a la construcció d’habitatges?

Falta molt camí per fer, però la fusta torna a tenir protagonisme. Cal que sigui així perquè convé que es gestionin els boscos per reduir el risc d’incendis forestals. L’aprofitament de la fusta per a pèl·let i estella com a combustible també és un pas endavant. I aquest any s’ha incrementat el seu valor.

A les llars, els més petits solen ser els que donen consells de reciclatge a pares i avis.

Hem fet molta educació ambiental per a totes les edats, però sobretot a escolars de diferents comarques. Hi ha anècdotes de pares i mares que ens expliquen que els fills són implacables amb el reciclatge.

El reciclatge porta a porta genera controvèrsia a molts pobles.

Hem participat en la implantació en força pobles. Per sort, la gent que ja reciclava s’hi adapta bé i ràpid. Sempre hi ha petits nuclis de persones que hi posen pegues, però intentem que vegin els beneficis del reciclatge. Gràcies al porta a porta, molts pobles han passat de reciclar el 30% al 80%.

A Moià, des de fa un quant temps, es parla del llop que ronda per la zona. Què en dieu els ecologistes?

Jo, com a biòloga, em va satisfer saber que hi havia un llop al Moianès, però, és clar, després saps que ha atacat el ramat i ha generat perjudicis... Els d’El Fanal i ramaders hem creat un grup de treball per aconseguir de la Generalitat unes compensacions justes.

El Moianès viu amb impotència la plaga dels porcs senglars.

El principal problema per reduir el nombre de porcs senglars és que no té depredadors. Només hi ha els caçadors, que, si més no, eliminen una part dels exemplars. És molt difícil reduir-ne les poblacions. Hi ha caps de setmana que aquí a la comarca se’n poden caçar seixanta, setanta o més.

Subscriu-te per seguir llegint